Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

Información Comercial Española, Revista de Economía, de acuerdo con las recomendaciones de los comités internacionales de ética sobre publicaciones académicas, ha desautorizado el artículo: Serrano Antón, F. (2020). Las reglas de coordinación fiscal internacional en el marco de la economía digital: los Pilares I y II de la OCDE y el cambio de paradigma fiscal. ICE, Revista de Economía, (917). https://doi.org/10.32796/ice.2020.917.7137. Esta decisión se ha adoptado con fundamento en los hechos que se exponen en la noticia de desautorización anexa.

We show evidence, using microdata from the EU, the US and Japan that elderly people bear lower effective tax rates than the young. This difference is explained by the income gap and the different generational consumption bundles. However, tax reforms enacted in the last decades have led to an increase in the relative contribution of elderly people to public finances.

Digitalization has eased the aggressive tax planning strategies of multinational corporations. This articlediscusses the challenges that corporate taxation faces in this topic, reviewing the elements that characterizeaggressive tax planning, as well as the measures adopted by the OECD and the European Union to fight it.Finally, some tools applied such as CFC rules, thin capitalization rules, and diverted profits taxes are analysed.  

Globalization and digitalization are revealing the flaws in the current architecture of international taxation.The diminishing importance of being physically located in a specific territory has encouraged many firms toundertake aggressive tax planning. This paper describes and assesses the reform proposals designed by theOECD/G20 Inclusive Framework on BEPS (Pillars 1 and 2), shows some research results of their effects ontax collection, investment and profit shifting, and provides some considerations on the future of BEPS.

The aim of this paper is to analyze the problems and challenges posed by the rise of digitalization of the economy and e-commerce to indirect taxation. We go over the G20 and OECD iniciatives on the matter, the recent reforms of the Value Added Tax at the European level and the ongoing debates over taxing online operations made by individuals. We conclude that the analyzed reforms are necessary but they pose new challenges to firms and impose regulatory obligations to digital platforms. A plan to tax operations made by individuals is still to come. 

La economía colaborativa, que ha eclosionado hace algo más de una década de la mano de internet, alude a cesiones de bienes y prestaciones de servicios producidas entre particulares ?esto es, fuera de un circuito empresarial o profesional? en una gran diversidad de campos. Sin embargo, la fiscalidad de tales operaciones dista mucho de ser clara a fecha de hoy, en tanto que deben utilizarse normas aprobadas para otras realidades distintas. Por ello sería preferible aprobar legislación específica que explicitara las consecuencias fiscales de las citadas operaciones o, cuanto menos, no creara obstáculos al desarrollo de este tipo de actividades.

The fourth industrial revolution, made possible by cheaper computers and new automatization methods, has increased public concern because of the substitution of labor by machines. Automatization has reduced the labor share of income and has increased wage dispersion. Given this situation, new tax proposals have been made, including taxing robots. The aim of this article is to analyze the goodness of a robot tax, show the new developments on optimal taxation theory that justify such a tax and the practical problems that would be encountered in its implementation.   

Presentación

Introduction: Many mosquitoes are of great medical and veterinary importance because they transmit numerous pathogens which cause diseases in animals and humans; thus, knowing their taxonomy and distribution is pivotal for implementing the correct control strategies. The aim of this study was to determine the occurrence of mosquito species and their distribution in La Comarca Lagunera in the state of Durango, Mexico.Method: Adult mosquitoes were collected at different resting sites in four municipalities between August and November 2018 using Insectzookas. Aquatic habitats were also sampled for immature stages. Adult specimens were killed using lethal chambers with triethylamine vapors; while larvae and pupae were stored in individual tubes to obtain the adult stages and associated exuviae. All material was transported to the Molecular Biology Laboratory of the Parasitology Department of the Universidad Autónoma Agraria Antonio Narro, Unidad Laguna (UAAAN-UL) for mounting and taxonomical identification. Species were identified using taxonomic keys for the region.Results: In total, 689 mosquito specimens (286 males and 403 females) were collected belonging to 15 species, among them Anopheles franciscanus McCracken, Culex erythrothorax Dyar, and Toxorhynchites moctezuma (Dyar and Knab) are new records for Durango State. The most abundant species was Cx. quinquefasciatus Say with 364 (56.2%) specimens, followed by Aedes aegypti (Linnaeus) (21.3%) and Ae. vexans (Meigen) (7.7%).Conclusion: 13 out of 15 species collected are associated with the transmission of an arbovirus of relevant medical or veterinary importance in Mexico. There are now 38 species recorded for Durango. The information in this study is directly relevant for the Health Ministry in Durango State for the control of vector borne diseases in the region.

Barranquilla, ciutat situada a una latitud geogràfica intertropical al marge esquerre de la desembocadura de el Riu Magdalena, es constitueix com un conglomerat de trossos a causa dels seus processos d’urbanització. Processos que inicien un desenvolupament urbà accelerat durant les primeres dècades de segle XX, sense comptar amb un Pla Urbanístic per a l’ordenació del seu vast territori. En absència d’això, es tracen, d’una banda, barris burgesos per allotjar les migracions europees i de l’altra, gràcies a aquest desenvolupament, apareixen de manera espontània, els barris informals consolidats a causa de la migracions locals i regionals.Entre els barris burgesos es distingeix el Barri El Prat, desenvolupat a partir dels principis urbanístics de el Moviment Modern, seguint el model de Ciutat Jardí, constituint-se d’aquesta manera, com el principal fita urbana de la ciutat en segle XX. És així com el Prat es va caracteritzar per la continuïtat del seu traçat i per erigir sobre cadascun dels seus terrenys, edificacions d’estils arquitectònics equiparables a les que es construïen en ciutats nord-americanes i angleses de l’època. Entre aquestes edificacions, avui patrimonials es destaquen la construcció de cinquanta-quatre habitatges aïllats per a l’elit de Barranquilla, l’Hotel El Prado i la posada en funcionament del Country club.El transcórrer de el temps ha generat en el Barri El Prat transformacions funcionals que van ser modificant els seus símbols i imaginaris. No obstant això, la seva declaratòria com a Bé d’Interès Cultural de caràcter Nacional, a través de la Resolució 0087 el 2 de febrer de 2005, ha impedit la modificació estructural de les seves peces arquitectòniques patrimonials, antejardins, patis i la majoria de les espècies vegetals, així com tampoc el traçat urbà. Actualment al barri es viu una confluència de manifestacions integrades i complementàries, partint d’aquelles pròpies de l’ús residencial al Carib, conjugades amb el desenvolupament d’activitats culturals a l’espai públic, les quals s’articulen amb escenaris culturals i artístics que, amb el temps s’han establert al barri. Aquesta confluència ha generat una sinergia entre el model de Ciutat Jardí, la quotidianitat residencial pròpia de l’Carib que habita part de el patrimoni arquitectònic, la cultura allotjada en edificis patrimonials i els seus amplis espais públics, reafirmant el viu com una condició a considerar des d’un patrimoni comprès com a qüestió de futur. Una comprensió que, també posa en valor les manifestacions humanes poc reconegudes, ja que amb això el territori adquireix altres potencials. És així com la iniciativa del Museu Viu El Prat potencia aquest valor com a procés de regeneració urbana.El potencial valor del que viu, estructurat sota el concepte de Museu, mitjançant el procés de regeneració urbana, comprèn a el Barri El Prat com un territori d’oportunitats clau en la gestió cultural i d’innovació, mitjançant la posada en marxa d’altres models econòmics, que excloguin la possibilitat de gentrificació. D’aquesta manera aquesta investigació es submergeix en un aprofundiment sobre estudis de regeneració urbana, la comprensió de la imatge de la ciutat com a obra d’art i la investigació sobre la significació de museu en diferents instàncies. Concretant d’aquesta manera, la concepció de Museu Viu com la definició d’espai urbà que, en primera instància no treu la seva col·lecció de l’context, sinó que, per contra, genera la col·lecció entorn d’ella, prenent partida de sistema espacial, cultural dinàmic, simbiòtic, socialment equilibrat, en el qual es desenvolupen dinàmiques democràtiques i espontànies que fonamenten i sustenten un sistema d’equilibris econòmics, naturals i culturals. No es tracta de crear un mitjà inert intocable, sinó de permetre accions i relacions entre visitants i habitants que potenciïn aquestes dinàmiques.És així com El Museu Viu El Prat, proposat com un districte d’innovació cultural i creatiu, no només generarà impacte i retribució econòmica, sinó que possibilitarà la transformació d’imaginaris col·lectius, fonamentant les seves identitats i consolidant la seva imatge. La qual cosa es veurà afavorit per la seva planificació urbana inicial i dinamitzades per les formes d’habitar que discorren en aquest entorn patrimonial, podent-se reconèixer com una “marca pròpia”, des del màrqueting territorial pel que fa al seu reconeixement i promoció dins de la ciutat a partir del foment de l’economia taronja, la qual és una de les metes de Govern Nacional Colombià.D’aquesta manera el Museu Viu El Prat, es projecta a partir de la comprensió de el patrimoni com una qüestió de futur, separant-se de la concepció tradicional de museu, és a dir, una concepció estàtica, inert, inanimada, que treu la col·lecció del seu context i que utilitza els edificis com a suports per a altres arts. Per contra, el Museu Viu El Prat Situa el concepte de museu en la dimensió de la gestió i regeneració urbana conjugada amb processos d’economia creativa, per a ser lliurades a un espai democràtic, d’ús públic, lliure i a l’aire lliure. És així com l’espai urbà és el propi museu, els seus límits, el territori sobre el qual es posa el patrimoni administrativament definit i el cel com el seu confí superior.