Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

The research was carried out in the Cuban company MoviTel with the objective of implementing a human capital management model oriented to the management of innovation, after applying the Human Resources Management Technology - Diagnosis, Projection and Control, of Dr. Armando Cuesta Santos and the Checklist of compliance with the requirements of NC 3001 and 3002 of 2007 diagnosed the non-existence of management by labor competencies in human capital processes, whose deficiencies and lack of orientation to project management of the company cause an insufficient innovative capacity and therefore affect the generation of new income. The company, in charge of providing telecommunications services to meet the needs and expectations of customers with high quality and constant technology, identifies the need for development to have highly qualified human capital towards innovation and continuous improvement, for which interviews will be applied. , surveys, SWOT matrix, cause-effect diagram, Business Process Modeling and Notation, among others, which allowed designing the implementation procedure of the Innovation-oriented Human Capital Management Model taking business strategy as an initial tool, which It will allow the correct selection, training and evaluation of the human talent necessary for the best performance of the organizational projects.

L’objectiu d’aquest text és identificar la influencia de la interacció adult-estudiant en l’input lingüístic com a base i mediació fonamental dels processos d’aprenentatge de la llengua en el desenvolupament de les capacitats humanes com a suport de les relacions i processos de construcció social. Es presenten algunes perspectives conceptuals sobre l’input lingüístic, es precisa la lectura en veu alta com a factor fonamental en la interacció adult-nen, s’exposen evidències sobre la influència de l’input en el procés d’aprenentatge de l'estudiantat, i es descriuen les possibilitats de formació i transformació de la interacció en relació al desenvolupament de les capacitats humanes. Aquesta contribució teòrica correspon a la fase pretest del projecte de recerca La interacción espontánea del adulto con el niño y la interacción apoyada en la propuesta del recurso Espacio de Lectura (2020-2021) desenvolupat per la Universidad Pontificia Bolivariana (Medellín/Colombia) i la Universitat de Barcelona (Barcelona/Espanya).

Les imatges, a més de ser part integral de la vida diària de la nova generació de jovent, presenten un enorme potencial per al desenvolupament de les destreses a l’ensenyament de llengües. En aquest treball s’analitzen dos manuals d’espanyol llengua estrangera marfilenys, ¡Ya estamos! i ¡Más allá!, amb la intenció d’estudiar no només la presència d’aquests elements visuals sinó també del seu ús com a suport per a fomentar la producció oral a l’aula. Es conclou que, amb aquests manuals, hi ha hagut una evolució relativament positiva quant a estratègies del seu estudi, en comparació amb llibres de text anteriors. No obstant això, s’espera que se les tingui més en compte en els processos d’ensenyament, especialment per a la producció oral autèntica.

El context COVID-19 i la formació científica per a la ciutadania en general requereixen el desenvolupament de conceptes i habilitats científiques, i la seva articulació amb aspectes socials i ètics, per a la presa de decisions en contextos controvertits. El seu ús pedagògic a l’aula requereix adaptacions d’aquests contextos com activitats escolars. Es proposa una activitat mitjançant la metodologia d’estudi de casos basada en un simulador d’epidèmies. L’activitat es va aplicar durant el curs 2020-2021 amb 62 estudiants de 14-15 anys (3r ESO). L’alumnat analitzà diversos casos mitjançant targetes que representaven poblacions i patògens diferents i dissenyà una campanya de control de l’epidèmia basada en un número limitat de mesures de contenció i control en relació a la gestió sanitària (aïllament, vacunació, finançament d’hospitals...). Amb l’ajut d’un simulador dissenyat ad hoc, l’alumnat va provar diverses solucions per als casos, promovent-se així discussions sobre els conceptes rellevants com “immunitat de grup” o “immunització”. S’analitza l’experiència d’aplicació i es descriuen les seves utilitats i limitacions com orientació per a altres activitats de temàtica o enfocament similar.

Cal fomentar la competència argumentativa (CA) en la societat actual, essent positiu començar durant les primeres etapes educatives. Interessa, per tant, conèixer com propostes diferents ajudarien a desenvolupar la CA de l’alumnat. En aquest estudi s’analitzen respostes orals de 23 estudiants de 1r d’Educació Primària en un taller de converses filosòfiques amb la proposta Wonder-Ponder. Filosofía visual per a nens (Duthie i Martagón, 2016), per identificar empíricament les claus d’aquest llibre-objecte (Samperiz et al., 2020; Tabernero, 2017) en el desenvolupament de la CA. Se segueix un disseny de recerca qualitatiu de tall etnogràfic d’acord amb l’objecte d’estudi. Partint dels resultats obtinguts de l’anàlisi categorial amb el software NVivo, es dedueix que els estudiants desenvolupen la seva CA gràcies al discurs gràfic i objectual que apel·la a la seva experiència vital i li permet organitzar les seves idees mitjançant la manipulació i l’input lingüístic de la proposta i la mediadora. Així doncs, la comunicació oral de l’alumnat evoluciona del pensament narratiu a l’apropiació del llenguatge argumentatiu, que es va construint en la interacció del lector amb el llibre-objecte i en la conversa amb els seus iguals en compartir pensaments i emocions suscitades per la lectura.

Aquest treball analitza el procés de reescriptura i recodificació pel qual s’han transformat recentment dues cançons populars de tradició infantil en àlbums il·lustrats lírics que es presenten com un recurs privilegiat per desenvolupar tant l’educació literària dels joves lectors com el seu sentit crític davant de representacions estereotipades del gènere. L’objectiu és que ambdues obres serveixin d’exemple de la vigència que segueix tenint el Cancionero popular infantil actualment, així com de les possibilitats didàctiques que ofereixen les reescriptures de la tradició oral per a desenvolupar una educació literària basada en el dialogisme, la creativitat i el pensament crític.

L’objectiu d’aquest article és descriure i analitzar alguns projectes d’educació literària realitzats durant els últims vuit anys en el marc de la formació de docents per tal de reflexionar sobre la importància de l’ús de metodologies actives i competencials per l’ensenyament de la literatura al context universitari. Aquests projectes conformen experiències didàctiques com ara tallers d’escriptura, rutes literàries i l’ús dels videojocs per al foment lector. Presentem un comentari qualitatiu dels resultats d’aprenentatge més significatius i de la valoració dels estudiants a partir de la tria de diverses mostres. Finalment, arribem a la conclusió que aquestes experiències promouen no només l’adquisició de sabers lingüístics i literaris, sinó també la competència didàctica i el pensament reflexiu de l'estudiantat de Magisteri, futurs i futures mestres.

Aquesta contribució es planteja el potencial didàctic de la poesia visual. Se’n fa una breu revisió historiogràfica que en justifica el valor patrimonial i se sintetitzen algunes aportacions cabdals de la didàctica de la literatura en aquest àmbit. S’exposen cinc tallers de poesia visual; es documenten i se n’analitzen diversos incidents crítics mitjançant les metodologies clíniques, els quals propicien una revisió permanent de les propostes de mediació. Aquest procés reflexiu permet respondre tres preguntes de recerca i esbossar orientacions didàctiques: Quant als objectius i criteris que han de regir la tria de poemes visuals per a llegir amb infants, es considera que s’ha d’optar per un corpus eclèctic en estratègies i figures retòriques, representatiu de diverses èpoques, incloent també la contemporaneïtat. Es planteja si la poesia visual pot propiciar estratègies de lectura necessàries per a d’altres contextos i s’argumenta que potencia habilitats lectores intermedials, metareflexives i crítiques. Quant al foment de la creativitat dels infants, es defensa la necessitat de mantenir el caràcter experimental i disruptiu propi de la poesia visual a l’hora de fer-ne la transposició, per tal que les propostes didàctiques no esdevinguin imitatives. Finalment, s’apunten noves línies d’innovació didàctica.

Aquest article conté l’anàlisi de tres converses literàries sobre clàssics de la literatura infantil i juvenil en la formació inicial de mestres. L’objectiu principal és conèixer el tipus de respostes lectores dels estudiants-futurs mestres, el seu grau de profunditat, així com la influència de la mediació. Al mateix temps, es vol oferir una proposta que els pugui ser útil, quan exerceixin la seva tasca com a docents, per dur a terme discussions literàries amb infants. Els resultats mostren com les seves respostes inicials són molt emocionals i personals i que són de caràcter més pedagògic que literari. Les converses també fan aflorar aspectes sobre llenguatge, sobre elements com el desenllaç o connexions amb altres ficcions. La tasca de mediació, especialment en la formulació de preguntes, és important perquè apareguin reflexions sobre aspectes literaris. Es confirma la necessitat d’oferir als estudiants espais per intercanviar idees sobre lectures literàries per millorar la seva competència en aquest àmbit.

L’article proposa una revisió de les col·leccions de literatura infantil i juvenil que publiquen textos d’autors clàssics. L’anàlisi se circumscriu a deu col·leccions de l’àmbit català; de cadascuna, se’n comenten aspectes diversos com el destinatari, l’edició del text (adaptat o íntegre) i la presència o l’absència d’activitats didàctiques. L’article es completa amb una reflexió sobre el cànon literari de les obres clàssiques i la seva pervivència en les col·leccions de literatura infantil i juvenil.