Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

Introducció a la secció monogràfica "Reptes en l'educació literària en la formació inicial i permanent de mestres".

Editorial n. 13

Ressenya de López Valero, A., Encabo Fernández, E., Jerez Martínez, I. i Hernández Delgado, L. (2021).  Literatura infantil y lectura dialógica. La formación deeducadores desde la investigación. Octaedro. 

Ressenya del llibre: Masgrau Juanola, M. (2021) (coord.) Diàlegs sobre art, educació i compromís. Graó. 

Objectiu. Aquesta recerca busca delimitar les capacitats psicoemocionals del vincle caní-humà en situacions de violència masclista, establint una base relacional sobre la qual puguin treballar futures recerques. Material i Mètode. Per a aconseguir els objectius s'utilitza part d'una recerca etnogràfica més àmplia que recull testimoniatges generals sobre la vinculació entre totes dues espècies, utilitzant en aquest cas fragments de les entrevistes en profunditat realitzades, que ocupen un lloc central tant en aquesta recerca com en el projecte general del qual sorgeixen. Resultats. Al llarg d'aquest treball es recullen els testimoniatges sobre l'univers emocional compartit amb el gos, destacant els situats en un context de violència de gènere, per a així analitzar aquests relats respecte als imaginaris culturals en els quals es desenvolupen les relacions de poder desigual basades en la diferència sexual. Conclusions. Aquesta anàlisi permetrà veure com la subalternidad de totes dues parts conflueix i dialoga, generant espais d'intimitat i confiança altament valorats per totes dues espècies, en concret per la dona, que adquireix el suport emocional d'un altre ésser viu, permetent-li establir llaços afectius genuïns i reconfortants. La importància d'aquest vincle determinarà com es viuen situacions d'agressió masclista en les quals tant el gos com la dona són maltractats, així com la presa de decisions en les oportunitats d'allunyament, condicionades per l'univers emocional compartit amb el gos.

Objectiu. Explorar si l’exposició a la violència de gènere (VG) durant l’embaràs en una població espanyola es relaciona amb complicacions en el part que impliquin un part mitjançant cesària o amb complicacions del puerperi. Metodologia. Estudi observacional, descriptiu i prospectiu dut a terme en dos centres públics de L’Hospitalet de Llobregat (Barcelona). Les gestants, assistides per matrones dels centres participants, van emplenar el qüestionari validat de detecció de VG Index of Spouse Abuse. Conjuntament es van recollir variables sociodemogràfiques i obstètriques. Es va realitzar una anàlisi descriptiva, bivariant i multivariant de les dades. Resultats. Es va obtenir una mostra de 381 gestants. La prevalença de VG psicològica va ser del 7.35%, la física del 3.67% i alguna forma de violència del 8.92%. L’exposició a la VG psicològica o a alguna forma de violència augmenta significativament les complicacions durant el part (p=0.031 i p=0.025, respectivament). D’igual forma, l’exposició a la VG física augmenta el risc de complicacions del puerperi (p=0.024). No obstant això, l’exposició a alguna forma de VG no es va associar després d’ajustar altres factors explicatius amb el part mitjançant cesària (OR=1; C=0.29-3.03; p=0.994). Conclusions. L’exposició a la VG augmenta les complicacions durant el part i el puerperi. Per tant, la detecció precoç de la VG durant l’embaràs és fonamental per a brindar a les dones un suport addicional i informar dels recursos d’ajuda perquè això pugui tenir un impacte positiu en els resultats del naixement.

Introducció. Es creu que tornar-se a quedar embarassada després d’una pèrdua perinatal alleujarà el dolor dels pares i esborrarà els records tristos. No obstant això, l’embaràs després d’una pèrdua perinatal es reconeix cada vegada més com un període de temps psicològicament estressant. Objectiu. Aprofundir en com una experiència estressant i potencialment traumàtica, podria marcar la salut emocional de les dones en un futur embaràs. Mètode. Es va realitzar una revisió bibliogràfica en les bases de dades PUBMED, en el primer trimestre de 2023. Les paraules clau per a la cerca van ser les següents: «pregnancy», «perinatal loss», «grief». Resultats. Els estudis revisar mostren una línia comuna quant a la repercussió emocional d’una perduda perinatal prèvia en els posteriors embarassos. Els estudis mostren puntuacions altes d’ansietat i depressió en un següent embaràs, després d’una pèrdua perinatal. També hi ha un augment de visites prenatals com una manera d’afrontar l’ansietat de comprovar el benestar fetal. En la formació del vincle prenatal, les dones embarassades després de la pèrdua perinatal, van demorar la formació de la vinculació, com un mecanisme d’autoprotecció emocional. Conclusions. Una pèrdua perinatal és una experiència en la vida de la dona que no deixa indiferent a nivell psicològic. És una experiència vital amb gran repercussió emocional, i que afecta els següents embarassos. Autors recomanen als sanitaris preguntar a les dones sobre les seves pèrdues prèvies i com se senten en l’embaràs actual. Aquesta postura empàtica encoratja una relació col·laborativa entre sanitari i pacient.

Introducció. La vacuna preventiva al Virus del Papil·loma Humà (VPH) va emergir en la primera dècada del anys 2000 com una estratègia biomèdica per a frenar els casos de càncer cervical, que representen una de les primeres causes de mortalitat entre dones joves de països amb desigualtats econòmiques, com els d’Amèrica Llatina. Objectiu. Analitzar algunes implicacions de la configuració de la política pública de vacunació a Mèxic des d’una «biomedicalización estratificada» del risc sexual. Material I Mètodes. Es va realitzar un acostament qualitatiu, amb enfocament interpretatiu sociològic, que va incloure entrevistes amb personatges clau en la configuració de la política pública de vacunació mexicana. Resultats. Es destaca com la indústria farmacèutica, el coneixement científic, algunes decisions governamentals, així com nocions sobre el gènere i la sexualitat es van fondre per a crear una política pública de vacunació enfocada solament en nenes d’11 anys. Conclusions. Sobresurt la necessitat de repensar el paper de la perspectiva de gènere per a destacar els reptes que implicaria generar una política pública d’inoculació més inclusiva.

Amb la reintegració del protagonisme de les dones en processos fisiològics va ressorgir la idea del part en domicili. Objectiu. Descriure els resultats obstètrics i perinatals del part planificat en domicili assistit per matrones de l’Associació Maternes Xile A.G., entre els anys 2015-2021 a Xile. Material i Mètode. Estudi quantitatiu, observacional, transversal. Resultats. La població estudiada va ser de 847 dones; 742 van tenir un part a casa atès per professional matrona. Un 49,12% de les dones va acabar amb un perineu indemne i un 8,54% va tenir complicacions postpart, d’elles, un 2,13% degueren ser traslladades a un centre assistencial. Els motius de trasllat més freqüents no van tenir relació estadística significativa amb l’edat materna ni paritat. Un 6,2% dels nounats van tenir un diagnòstic addicional. Conclusions. Els resultats d’aquest estudi concorden amb estudis internacionals que indiquen baixa incidència en morbi-mortalitat dels parts domiciliaris. No obstant això, es fa imprescindible la instauració de polítiques públiques i protocols que estableixin directrius per a aquesta atenció i la necessitat de coordinació directa amb la xarxa assistencial, amb la finalitat d’afavorir els resultats materns-fetals.

Este artículo tiene como propósito presentar una propuesta metodológica de crear una aplicación móvil para el turismo interno y que a la vez funcione como un mapa en áreas con limitaciones de red, llevando al viajero más allá de los recorridos habituales ofreciéndoles los mejores paisajes del mundo de tal manera que llevara consigo una experiencia inigualable en cuanto a calidad y travesía digital. La aplicación le permitirá al viajero interactuar con los lugares de su destino, integrarse y conocer más las costumbres del lugar y poder compartir experiencias con otras personas. Por otro lado, conviene que se analice la experiencia del destino hacia el usuario y no solamente el precio y disponibilidad, como hacen la mayoría de las aplicaciones dedicadas a este modelo de negocio. De esta manera se crea una mejor planificación de los viajes y a la vez se vuelve más natural. El avance de las certificaciones de calidad turística en el mundo ha incrementado el interés por conocer las características y las opciones que se les brindan a los turistas que quieren realizar turismo interno en áreas que carecen de señal, es por esto por lo que la aplicación que se propone se diferencia de otras apps de turismo ya que no les brindan dicha opción a los turistas por ende no satisfacen la necesidad del mismo. Por otro lado, el usuario nunca debe de quedar insatisfecho con los servicios que se les brinda, por lo cual es de suma importancia brindarle toda la información necesaria y a la vez ofrecerle esa herramienta que es la que andan buscando de tal manera que les ofrecerá un mapa virtual sin necesidad de mucha señal. Es de suma importancia implementar nuevas metodologías para la creación de la app, lo cual lleva a utilizar tecnología de punta de tal manera que indicará la ubicación geográfica, la señalización con de las rutas, calcular y marcar distancias, geolocalizar puntos geográficos; ofreciendo la libertad de escoger el lugar de interés que se quiera visitar, monumentos o elementos paisajísticos, conocer datos históricos de una zona determinada, explorar el planeta o pasear por las ciudades más importantes del mundo. La aplicación móvil permitirá que cualquier persona que desea visitar una ciudad se informe previamente de todos los lugares turísticos y de las actividades que se realizan en cada uno de los sitios con el fin de que los turistas aprovechen al máximo la estadía en esta ciudad. La finalidad de la aplicación es ofrecerle al cliente un servicio de calidad, a bajo costo, que les permita sobre todo a las personas de clase media viajar a sitios donde no habrían podido ir permitiéndoles tener una experiencia única y diferente. El propósito es democratizar los viajes para que cualquier persona pueda sentir que pertenece a cualquier lugar y vivir un tiempo en él como un habitante más.