Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

The objective of this study is to analyze the National Agricultural Strategy for Rural Women (ENAMR) as a public policy instrument in Ecuador and its implications for Peasant Family Agriculture. The methodology included a deductive rationalist documentary review. The ENAMR contemplates a participatory process with actions linked to the dynamics of the AFC that guide to overcome the barriers that women face. From the results it is concluded that the ENAMR converges adequately with the different postulates of the AFC and proposes objectives and strategic guidelines in attention to the particularities and dynamics of women, with a planning horizon of 5 years, motivates the intervention of civil society through the technical roundtables for the monitoring and evaluation of the objectives, where the participation of the members will be essential to quantify the true impact of the application of this policy in the territory.

This paper seeks to give a preliminary approximation of the state of mining workers and their production in the Cogotí valley towards the end of the 19th century. Through this, it is possible to show that there are two important variables that condition part of the mining production crisis. In the first place, the poor living conditions of the workers, as well as those of the local landowning elites. In addition to this, connectivity problems, the lack of smelting facilities and the distance to export centers made it difficult, in the face of a global mining crisis, to invest in better extraction conditions, leaving mining production in the area to the fate of the workers.

Aquest article investiga el rol exercit pel comerç d’armes vinculat a les guerres d’Independència hispanoamericanes en les transformacions a l’inici de la globalització del segle XIX. Analitza, específicament, com els subministraments d’armes als governs van contribuir al desenvolupament post-mercantilista del comerç sudamericà, i determinats efectes dòmino d’aquest negoci. Aquest moment de canvi a la història econòmica s’analitza a través de les trajectòries biogràfiques de comerciants ben posicionats entre geopolítica i comerç, que posseïen funcions “imperials” sense estar formalment involucrats en projectes imperialistes. Mitjançant correspondència comercial i política, documents notarials i registres de duanes, d’arxius d’Europa i les Amèriques, es revela l’operativa de les aliances i de les iniciatives empresarials de comerciants globals les companyies dels quals van ser principals importadores d’armes a Buenos Aires durant els anys precedents a l’alliberament de Xile. Les trajectòries de les xarxes de John McNeile (important però oblidat personatge) i David DeForest s’insereixen en els principals laboratoris econòmics i polítics de països des d’on s’importaven la major part d’armes: Gran Bretanya i els Estats Units. Van arribar a Xile i el Perú des de Buenos Aires, i van romandre crucials per a les campanyes d’alliberament, tot promovent una expansió comercial addicional al llarg de la costa del Pacífic americà, i cap a Àsia, i van ser pioners en aventures financeres. Les relacions entre algunes cases de comerç actives a Hispanoamèrica i Àsia revelen xarxes i vincles transpacífics, britànics i nordamericans, entre els sistemes comercials i econòmics d’aquests llocs. D’aquesta manera, tot relacionant fonts fragmentàries i disperses de tots dos costats de l’Atlàntic, l’article desvela la importància del comerç d’armes a Sudamèrica com a motor de l’emergent globalització.

Els contactes entre tots dos costats del Pacífic de l’Imperi Espanyol, durant l’edat moderna, han estat estudiats amb anterioritat, i tanmateix, en són escasses les anàlisis sobre els desenvolupaments posteriors, durant les darreres dècades del segle XVIII i les primeres del XIX. Això afecta en particular l’estudi de les conseqüències dels desenvolupaments comercials a la fi del Galió de Manila i a la caiguda de l’Imperi Espanyol a Amèrica. A través de l’anàlisi de les xarxes professionals de Francisco Xavier de Ezpeleta i Juan Nepomuceno Machado, que enllaçaven Àsia i Mèxic a l’època, aquest article proposa algunes conclusions preliminars sobre els vincles transpacífics. L’estudi es focalitza en xarxes i connexions, i es basa en fonts d’arxiu, sobre tot del Jardine Matheson Archive de Cambridge. En el trànsit del segle XVIII al XIX, els protagonistes de la construcció de les xarxes comercials hispàniques en el que quedava de l’Imperi Espanyol es van reorganitzar per aprofitar les oportunitats aparegudes amb la fi de les limitacions mercantilistes. En fer-ho, en els anys de la dècada de 1820, els comerciants hispànics es van aliar amb els precursors de la firma britànica de Jardine, Matheson & Co., i van controlar les xarxes que en van resultar. Aquest article analitza així les connexions transpacífiques hispàniques durant l’expansió del comerç privat europeu entre l’Àsia oriental i el Pacífic mexicà. Els vincles entre comerciants britànics i hispànics són fonamentals per a l’anàlisi del comerç de l’opi i de l’imperialisme occidental a l’Àsia oriental, i del desenvolupament de l’hegemonia comercial britànica a l’Amèrica Llatina al segle XIX.

A diferència d’altres estrangers, els comerciants francesos que van migrar a Hispanoamèrica al segle XIX han rebut una atenció escassa, en part perquè se suposa que havien estat una petita minoria. Amb l’emancipació del Río de la Plata, la declaració d’Independència el 1816 i la fi del monopoli comercial espanyol (i malgrat les moltes dificultats a causa de la tempesta política revolucionària), alguns comerciants francesos van veure l’obertura legal del mercat rioplatense com una oportunitat, i van incrementar la seva presència a Buenos Aires, sempre en menor mesura que els seus col·legues britànics. A partir dels registres del Tribunal de Comerç i dades de censos, aquest treball dilucida la presència comercial francesa a Buenos Aires durant la Independència i les guerres civils, que van obstaculitzar la circulació d’instruments de crèdit, la fluïdesa de les relacions creditícies, i les activitats de negocis. Mostra, també, la importància de les iniciatives privades mercantils en la consolidació de la presència francesa, i com els comerciants francesos es van enfrontar a les conseqüències derivades de les circumstàncies bèl·liques. Mentre que aquells que estaven poc integrats en el context social del Río de la Plata van ser vulnerables en temps de crisi, d’altres van sobreviure-hi millor per la seva proximitat i integració en la societat local, i van aconseguir rellevància econòmica i social. Tal integració podria haver contribuït a fer-los interlocutors estratègics per a les autoritats franceses en manifestar aquestes un creixent interès pel Río de la Plata en els anys de reconfiguracions imperials posteriors a 1815, quan les rivalitats internacionals i europees van continuar a Hispanoamèrica, particularment entre França i la Gran Bretanya.

L’estudi del comerç i dels comerciants des d’una perspectiva global permet analitzar-ne els intercanvis materials i culturals que van tenir lloc més enllà de les fronteres, cosa que resulta difícil mitjançant perspectives històriques centrades en límits nacionals. Aquesta ampla perspectiva s’explora en aquest article, tot analitzant i visualitzant les interrelacions entre els ports sudamericans de Lima, Valparaíso i Buenos Aires, des del punt de vista del Perú independent. Per a tal fi, el treball estudia els vincles entre comerciants estrangers arrelats o estretament vinculats amb els ports mencionats, en el context de les guerres d’Independència a Sudamèrica. La guerra va situar el Perú en una situació econòmica desastrosa, circumstància que els comerciants estrangers van explotar quan van esdevenir la principal font de préstecs del nou Estat, el qual lluitava per cobrir les despeses de l’exèrcit per al sosteniment de la guerra. Aquests negociants van crear una xarxa mercantil que travessava els límits dels estats-nació tot just creats, aportant així testimoni de les seves excel·lents habilitats negociadores, i de la seva capacitat per transformar el sistema econòmic de control comercial que havia dominat durant tres segles a la regió. La recerca en fonts documentals del govern peruà, notaris i duanes permet en aquest article desentrellar la capacitat d’aquests negociants per actuar com a agents, negociar préstecs i compres, i aprofitar una crisi de caràcter bèl·lic per esdevenir els principals subministradors d’armes i provisions militars, el que els va fer adquirir una posició privilegiada a l’economia de la regió. Atès que Sudamèrica no estava preparada per assolir la independència a inicis del segle XIX sense exèrcit, sense diners, o sense armes, la dependència financera i econòmica dels naixents Estats respecte els comerciants estrangers que va començar durant aquells anys va ser, en algun sentit, inevitable.

La guerra permanent va marcar el procés d’Independència a Hispanoamèrica, el que va ser evident a alta mar, entre els nous Estats i les forces lleials a la Corona espanyola. Enfrontats a amenaces marítimes persistents, alguns governs independents van promoure el cors per ajudar les noves armades nacionals a protegir els mars i expulsar-ne l’enemic. Aquest procés va contribuir a fer més segur el comerç de mercaderies, que era vital per al bon desenvolupament dels mercats interns i els tresors públics: en definitiva, per a l’economia “nacional”. L’activitat corsària, per la seva pròpia naturalesa, va promoure la diversificació i va aportar noves i extraordinàries oportunitats de negoci a molts comerciants establerts a Xile, que d’aquesta manera van intervenir a, i impulsar, el negoci de mercaderies. A més, aquesta activitat va involucrar el comerç tradicional tant interregional com terrestre, així com les iniciatives de navegació “pacífiques”, fet que en alguns casos va comportar contractes amb l’Estat. Els corsaris van ser capaços d’obtenir ingressos inesperats en atacar els seus competidors “espanyols” en el comerç amb la Península. Fent servir documents del Ministeri de Marina xilè, els estudis de cas mostren com aquesta mena de negoci es va desenvolupar en els anys del seu apogeu, i les seves implicacions en la consolidació de la Independència i la construcció de l’Estat republicà.

El Consolat de Mèxic va ser el gremi mercantil que va operar com a centre neuràlgic comercial de l’Imperi Espanyol a les Amèriques. Entre 1801 i 1821, un dels seus membres, Pedro González de Noriega, va influir en el creixement econòmic de Califòrnia en situar el seu nebot, José de la Guerra y Noriega, en la línia d’aprovisionament militar de la colònia. Amb quin propòsit De la Guerra y Noriega va anar a Califòrnia? Fos quin fos, els seus plans vitals van canviar el 1810, quan la insurgència va esclatar a Nova Espanya, i el situado va deixar d’arribar a Califòrnia. Com es va adaptar a aquest canvi estructural De la Guerra y Noriega, entre 1811 i 1821, en les seves negociacions amb comerciants internacionals de Manila a San Blas i Lima per aprovisionar Califòrnia? En el context d’esfondrament de l’Imperi Espanyol, seguim la microhistòria de la xarxa mercantil de Noriega, que es va adaptar al context macroeconòmic generat per la transformació política a la conca del Pacífic i per la independència mexicana d’Espanya. La De la Guerra Collection a la Biblioteca-Arxiu de la Missió Santa Bárbara revela que el centre emergent de Mèxic per al comerç del Pacífic en va ser Guadalajara, amb San Blas com al seu port principal. Amb la independència de Mèxic el 1821, De la Guerra havia establert Santa Bárbara, a Califòrnia, com el centre de negocis de la seva família, en lloc de Ciutat de Mèxic. Fins i tot va mantenir els lligams amb els comerciants de Manila quan aquests es van relocalitzar a Tepic. També va comerciar amb els britànics al Callao del Perú, amb què va poder enviar el seu fill a educar-se a Liverpool amb la família Brotherston.