Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

Brazil is among the countries that have a high production in dairy farming, however, there are still many aspects that need to be explored to increase productivity. As a result, the general objective of this article is to discuss the importance of handling and inducing parturition in dairy cows. The methodology used was based on bibliographical, qualitative and descriptive research. The results obtained demonstrated that the induction of parturition is of great importance for the producers, as it allows scheduling the parturitions, synchronizing them and manipulating them in such a way that there is always milk productivity and the profit can be maintained. It is concluded that the selection of dairy cow species, investment in adequate nutrition, veterinary care, monitoring, follow-up and induction of parturition are strategies of great relevance for producers. It is also necessary to expand care for the pregnant female and her newborn. Among the advantages of labor induction, mention should be made of the reduction in gestation time, the newborn's weight, pregnancies with anomalies and the increase in the mother's reproductive efficiency.

Per mitjà d’un document localitzat a l’Archivo Histórico de Protocolos Notariales de Zaragoza analitzem l’església i el claustre del Monestir de Nuestra Señora del Oliver de Estercuel (Teruel). Adjudiquem l’inici de la construcción a l’arquitecte Domingo de Hondarra, de qui tracem una biografia amb nombroses novetats documentals. A més, incidim en la influencia de la tractadística italiana del segle XVI en l’arquitectura aragonesa mitjançant l’estudi de les guixeries de les voltes del complex. Per últim, delimitem la implicació en aquest projecte de Juan Cebrián, arquebisbe de Saragossa i virrei d’Aragó, als darrers moments de la fábrica.

La socialització dels elements estructurals propis del llenguatge audiovisual data els seus esforços en les anomenades joguines òptiques. El projector de cinema Nic com a joguina permetia l’experimentació amb ell, afavorint la creativitat i constituint-se com un instrument amb una gran repercussió a nivell nacional i internacional. A través de l’aplicació de l’anàlisi de contingut a una trentena de rotlles de pel·lícules, hom pretén delimitar quins elements narratius hi són presents i quina funció tenen. De manera que es pugui comprovar  ’existència d’una vinculació entre aquesta joguina i el cinema, més específicament, del d’animació. Finalment, es comprovarà si la seva utilització des de l’ensenyament i l’entreteniment ha servit com a via per a la difusió d’un sistema de codis nous a l’època.

La cultura il·lustrada, on la divisió estamental muta en una societat de classes, desenvoluparà nous mecanismes de classificació i jerarquització. El fonament d’aquesta nova organització clàssica procedeix del paradigma barroc del Theatrum Mundi, convertit, en els discursos sobre art i teatre dels enciclopedistes, en el model de l´esfera pública. Així ho trobem a Diderot: el comediant és l’home públic regit per idees i no pas per sentiments. D’altra banda, la vida privada se sotmet, als marges que permet la individualitat burgesa, a una nova moralitat centrada en l’exportació del model econòmic a allò polític. S’anuncia en el model escènic una nova moralitat i una nova classificació social resumida en la màxima «fingeixo i per tant sóc»: allò real és la representació.

Aquest article tracta de plantejar el tòpic «lletra i música» des d’un punt de vista crític-literari i no des de consideracions històriques i musicals. El propòsit és analitzar quin és i com es produeix el pas del llenguatge normal al del pentagrama, és a dir, el canvi de paraules als sons musicals i de llurs influències; en el sentit d’explorar, per exemple, el significat de les paraules de Beethoven, qui sostenia sobre la seva obertura Onomàstica, que estava «escrita amb sons». L’objectiu és, en darrer terme, entendre millor la importància crucial de l’òpera Don Giovanni en l’esdevenir mític de Don Juan, que en principi és un personatge literari.

Tenint en compte els estudis que ens precedeixen sobre el procés de construcció de les diferents galeries del claustre de la catedral de Barcelona i sobre els escultors que van intervenir en l’escultura decorativa, hem revisat la documentació que fa referència concretament al bastiment de l’ala sud i del brollador. Les fonts del nostre estudi són bàsicament els Llibres d’Obra de la catedral de Barcelona custodiats a l’Arxiu de la catedral i la mateixa escultura decorativa, conservada in situ. Aquesta revisió ens ha permès constatar la continuïtat del taller de Pere Oller, però va ser Antoni Claperós i el seu cercle de col·laboradors, amb la destacada presència per primer cop del seu fill Joan, els responsables de la finalització del claustre el 1449.

Ressenya del llibre: Olivera Serrano, César (dir.), El Libro de los bienhechores del monasterio de san Benito el Real de Valladolid. Estudio y edición, Madrid, Dykinson, 2021.

Ressenya del llibre: Tina Sabater (coord), La casa medieval en Mallorca y el Mediterráneo. Elementos constructivos y decorativos, Gijón, Ediciones Trea, 2021.

Ressenya del llibre: García Avilés, Alejandro, Imágenes encantadas. Los poderes de la imagen en la Edad Media, Vitoria-Gasteiz, Ediciones Sans Soleil, 2021.

Ressenya del llibre: Maria Luisa Meneghetti, Alessio Monciatti, Stefano Resconi (ed.), Con gli ochi di Dante. L’Italia artística nell’Età della Commedia, catàleg de l’exposició, Roma, Bardi edizioni, 2022.