Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

The increase in the consumption of low octane fuel in Ecuador has meant a loss of performance in engines, to solve this problem a higher octane is needed due to new technologies, taking into account the increase in gasoline prices, it has been decided to use different additives, through this research the influence that additives have on the fuel consumption of vehicles was determined through an analysis in real conditions of the variations in fuel efficiency, using the fuel that is distributed locally and additives that are offered in the DMQ, The quantitative method was implemented with a vehicle of Korean origin with which several combined cycle route tests were carried out using two types of fuel and with the mixture of different additives, an external tank was placed in order to have an exact measurement taking into account the EPA FTP 75 regulations and what the manufacturer's manual says with the geography in which we are located, it was determined that gasoline 6 with additive 2 obtained a significant saving compared to the other tests carried out where a great variation was not obtained in order to determine a lower consumption both in positive slopes and in negative slopes.

The purpose of this article is to analyze the vibrations and behavior of an internal combustion engine of three vehicles: A1, J1, K1 which are exposed to both the geography, relief and road conditions of the Metropolitan District of Quito. To implement the quantitative methodology in the research it is important to perform a complete analysis of the vehicle based on its technical data sheet: A1, J1, K1, in order to identify both fuel consumption and the use of additives to reduce the friction that cause vibrations in the engine, especially the condition of the road. In addition, it is important to check how the level of vibrations can be reduced, the percentage of fuel when using additives and to verify the data provided by the vibration study of each vehicle. The results show that the tests carried out at 3500 RPM in vehicle A1 show a value of 27%, in vehicle J1 a value of 17% and vehicle K1 a value of 15%, these values are related to the use of additives. The results of the research are linked to field tests, individual tests, comparison of results and discussion of the feasibility of each of the tests performed on each vehicle to find similarities or marked differences.

The Decentralized Autonomous Government of the canton Pidal, performs social practices where a cultural dimension is expressed, in which infinite artistic expressions and manifestations of local, regional and national identity are linked, these actions place cultural practices in an identity with respect to ideology, not as false consciousness, This practice can be carried out following the traditional ways in which it is done from the municipal activity where it has served interests linked to the maintenance of social oppression, or it can deploy coherent ways with social emancipation in which people and human groups become protagonists giving solution to their problems. The research work created a project with a community self-development approach to strengthen the cultural management of the Directorate of Social Development of the Municipality of Pindal, it began with an initial participatory diagnosis on cultural practices, to propose a cultural agenda to improve the management of the social and cultural area of the local government of the canton of Pindal through the methodology of community self-development.

The purpose of this research is to interpret through an exploratory study how teachers in the rural and urban sectors of the city of Juliaca managed to manage their finances and expenses adequately during the Covid 19 pandemic crisis. In this sense, it was observed how teachers had to adapt to virtual classes and different day-to-day activities and how this change affected their household finances in the context of the pandemic. Therefore, being this context an atypical phenomenon, it was necessary to carry out a qualitative research of phenomenological cut; being that this type of research is based on the experience of the interviewee. The instrument used for data collection was the semi-structured interview; it consisted of 5 questions and these were developed by 5 different iterations to fourteen teachers, 7 from the rural sector and 7 from the urban sector of the city of Juliaca (Southern Region of Peru), after the data collection we proceeded with the analysis of the data, and then to the interpretation of the results. The relevant results during the interviews were that the teachers cover their housing expenses, food, health, mobility and financial commitments through the practice of saving from previous years, which allowed them to subsist in times of economic crisis; in the same way, they cultivate staple products, products of the region satisfying the need for food; the practice of saving through mobilization on foot committed to their income in such a way that they comply with their obligations under the context of the Covid 19 pandemic.

El propòsit d’aquest article és investigar la influència de l’organització del curs, la interac- ció entre el professorat i els estudiants i la participació d’aquests en els resultats del curs a nivell universitari. En la investigació es va fer servir un disseny d’investigació, un qüestionari estructurat i una mostra aleatòria d’estudiants (N=371). L’estudi va mostrar una diferència significativa en algun punt de les puntuacions mitjanes en els resultats del curs per als quatre grups; també es va trobar una diferència significativa entre les puntuacions mitjanes dels resultats del curs per als cinc grups en la interacció, així com una diferència significativa entre les puntuacions mitjanes dels resultats del curs per als cinc grups en relació amb la participació dels estudiants. Al mateix temps, l’estudi va mostrar que el 32,6% de la variància dels resultats del curs s’explica per l’organització, el 16,6% de la variància s’explica per la interacció i el 28,4% de la variància s’explica per la participació dels estudiants. Els resultats d’aquest estudi reforcen la teoria sobre el desenvolupament dels estudiants, ja que incideix en el fet que l’organització del curs, la interacció i la participació dels estudiants són variables importants que prediuen els resultats del curs.

El context de la societat digital, cada vegada més competitiva i globalitzada, demana ha- bilitats professionals vinculades a la reflexió i la racionalitat. Considerant aquest escenari, l’article analitza com la tecnologia col labora amb el procés de professionalització i desenvolupament del pensament crític en joves estudiants de treball social a Santiago de Xile. Així, es fa una anàlisi de contingut de tipus qualitatiu de 40 portafolis digitals en què els estudiants expliquen les seues re- flexions derivades dels processos d’ensenyament-aprenentatge d’un curs dictat amb la metodologia d’aprenentatge-servei, a la llum del ”Model d’habilitats professionals per a la intervenció social”, que dona compte dels dominis centrals en la formació d’estudiants d’aquesta disciplina. D’aquesta ma- nera, es van identificar les significacions, les reflexions, els aprenentatges i les idees que van sorgir com a categories associades als continguts dels portafolis digitals. Les troballes suggereixen que el portafolis digital afavoreix un procés reflexiu que els permet integrar aspectes conceptuals i pràctics, i que afavoreix el desenvolupament d’un pensament crític associat a l’acció en els diferents dominis estudiats (intrapersonal, interpersonal, tècnic instrumental i ètic). L’article conclou que la tecnologia és un factor crític en el procés de professionalització, atesa la necessitat d’incorporar metodologies que donen sentit i acosten els estudiants a la pràctica de la seua futura professió. En aquest esforç, les pràctiques docents emparades en una cultura tecnològica i d’innovació compleixen un rol central.

La utilització de les TIC com a recurs per al tractament de les manifestacions patrimonials a l’aula representa un avanç en l’aprofitament de la potencialitat del patrimoni com a recurs educatiu i, sens dubte, pel que fa a una major accessibilitat. En aquesta línia, el treball que es presenta aquí se centra en la utilització de les TIC per treballar el patrimoni immaterial a l’aula a partir d’una innovació didàctica en el marc de la formació inicial del professorat, en la qual van participar un total de 54 estudiants de l’assignatura de Didàctica de les Ciències Socials: història del grau de mes- tre/a en Educació Primària de la Universitat d’Alacant. Aquesta innovació consistia en l’elaboració d’un museu virtual centrat en diverses manifestacions del patrimoni cultural immaterial per tal de contribuir, des de l’àmbit educatiu, a la seua difusió i promoció, tal com recull la Llei 10/2015 per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial (“Ley 10/2015, de 26 de mayo, para la salvaguardia del Patrimonio Cultural Inmaterial”, 2015). Així, doncs, a partir de la creació d’aquest museu virtual d’aula i de les propostes realitzades per l’alumnat per treballar aquest tipus de continguts patri- monials, s’analitza l’ús de les TIC com a eina per a l’elaboració de recursos i propostes didàctiques centrades en el tractament de manifestacions del patrimoni cultural immaterial en l’etapa d’educació primària. D’aquesta manera el treball entronca, alhora, amb la formació del futur professorat pel que fa a les competències digitals docents, que posa de manifest, a la llum dels resultats, una divergència entre l’ús dels recursos digitals i la seua aplicabilitat a l’hora de treballar amb ells a l’aula, ja que les persones participants mostren un alt grau de competències digitals a l’hora d’elaborar les seues prò- pies creacions, cosa que es contraposa a l’escassa presència de tecnologies educatives en el disseny de propostes didàctiques concretes.

En l’actualitat, és necessari que els docents en formació desenvolupen la seua competèn- cia digital a fi que puguen cobrir les necessitats educatives dels seus futurs estudiants. Entre les múltiples maneres de treballar aquesta competència hi ha la que té a veure amb l’autoconstrucció de materials digitals per a ús didàctic. En aquest sentit, presentem una proposta didàctica que té per objecte fomentar la competència digital en els docents en formació en el grau en Mestre/a en Educació Infantil de la Universitat de Salamanca. A partir de la recerca i del treball autònom, els es- tudiants han de dissenyar una proposta didàctica que els permeta ensenyar una sèrie de continguts relacionats amb l’espai geogràfic utilitzant com a instruments didàctics materials autoconstruïts de caire digital. Es tracta de provar la capacitat dels futurs docents de generar materials digitals útils, i també de treballar la competència digital com a mitjà per a la millora del coneixement integral. La realització d’una prova de coneixements previs (pretest) i d’una prova d’avaluació final (posttest), ens ha permès quantificar com ha sigut l’evolució en l’aprenentatge dels continguts teòrics a tractar. A partir d’una mostra de 52 subjectes, hem comprovat que tots ells han experimentat un augment de les qualificacions després de ser sotmesos a aquesta proposta didàctica. La qualificació mitjana per al conjunt dels estudiants ha sigut superior a 6 punts sobre 10 en la segona prova respecte de la primera. Així, es pot determinar que la proposta didàctica que ací oferim dona uns resultats positius respecte a l’aprenentatge dels continguts relacionats amb l’espai geogràfic.

L’actual context hipertecnificat comporta la necessitat de disposar de competències digitals que capaciten la ciutadania del segle XXI. Per això, és imprescindible la formació dels futurs docents en metodologies que tinguen en compte la correcta inclusió de les tecnologies de la informació i la comunicació a les aules. En l’àrea de ciències socials, al costat de les competències digitals, s’adverteix la necessitat de formar en continguts relatius als riscos naturals, que doten de recursos i coneixements a la població enfront de catàstrofes d’aquest tipus. El propòsit d’aquest treball és mostrar la percepció que tenen els professors en formació en relació amb la seua alfabetització digital i els seus coneixements per a ensenyar els riscos naturals amb tecnologia. S’ha utilitzat una metodologia exploratòria i descriptiva a partir d’un qüestionari d’escala Likert. La mostra es compon de 224 estudiants del grau en Mestre/a d’Educació Primària i del màster en Educació Secundària de dues universitats espanyoles. Els resultats indiquen que hi ha un escàs ús de les TIC durant l’etapa formativa del futur professorat. Així mateix, les dades informen del desconeixement dels recursos SIG i TIG per a la seua aplicació a les aules escolars i de la percepció de l’escassa capacitació en aquestes eines per a confeccionar tasques concretes, que aborden els continguts relatius a riscos naturals. Per contra, es constata una opinió positiva sobre la importància de la formació en aquests recursos per a l’ensenyament de problemes territorials, com és ara el cas de les inundacions.

Introducción. Las personas sin hogar, a menudo se ven envueltas en las inequidades e injusticias sociales, donde en su mayoría se les reconoce como un humano y no como una persona jurídica constituida conforme a la ley.  Desarrollo. Cuando las personas sin hogar son excluidas existe una destrucción del “hogar” donde viven su espacialidad, donde desarrollan sus costumbres, su religión y su espiritualidad; por lo que, cualquier abuso a su persona, corporalidad, historicidad y espacialidad, es una despersonalización a su ser y a su cultura. Es necesario tener en cuenta las repercusiones y obstáculos que dificultan el desarrollo de los derechos humanos, en específico el derecho a la salud como campo de desarrollo de la enfermería. ya que se pueden crear líneas de acción para la salud o gestión de cuidados de enfermería que contribuyan a darle voz a las personas sin hogar y sus necesidades tan importantes. Conclusión. Es necesario el reconocimiento de estas situaciones para que enfermería, pueda visibilizar o voltear a “mirar” y como una profesión que puede dar voz a las necesidades de esta población, a los vulnerables, crear líneas de acción para su cuidado ya que responde a las necesidades de salud de las personas en todos los entornos y a lo largo de todo el ciclo vital, dándole un lugar a sus derechos, donde en especial las personas sin hogar son susceptibles a exclusión, desigualdad y estigmatización social. El propósito de este ensayo es dar a conocer el fenómeno del cuidado en las personas sin hogar, vinculado a la justicia social y a los nuevos paradigmas del cuidado desde las experiencias interpersonales, dando lugar al conocimiento de un fenómeno poco abordado por Enfermería.