Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

Ressenya sobre el llibre de Joan Veny, Un torrent de paraules. El lèxic de Joan Santamaria, Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs / Diputació de Lleida, 2019, 287 p., ISBN: 978-84-16452-58-3.

Ressenya sobre el llibre d'Alfons Esteve & Francesc Esteve, Igualtat lingüística. Capgirar el desús i la subordinació, Benicarló, Onada, 2019, 172 p., ISBN: 978-84-17638-31-3.

Ressenya sobre el llibre de Xavier Villalba, El orden de las palabras en contraste, Madrid, Arco/Libros, 2019, 89 p., ISBN: 978-84-7635-994-5.

Ressenya sobre el llibre d'Antoni Ferrando Francés, Aportacions a l’estudi del català literari medieval, Fundació Germà Colón, Publicacions de la Universitat Jaume I, Servei de Comunicació i Publicacions. Col·lecció «Fundació Germà Colón, 18», Castelló de la Plana, 2018, 437 p. ISBN: 978-84-17429-48-5.

Aquest treball pretén exposar el conjunt de corpus i de recerques que s’han elaborat al llarg de diferents projectes promoguts amb l’objectiu de constituir corpus representatius del català corrent (sobretot oral i col·loquial). Els projectes a què es fa referència (VARCOM i PRAGMAESTIL) s’han dut a terme des de final del segle XX i des de la Universitat de Barcelona, més en concret amb la feina desenvolupada per diferents subgrups del Grup d’Estudi de la Variació (GEV-UB), en particular pel Grup d’Estudis de Pragmàtica i Anàlisi del Discurs (GrEPAD). El treball revisa en especial un corpus oral de conversa col·loquial (COC, 2002), un corpus oral de registres (COR, 2004) i un corpus oral audiovisual de gèneres textuals (CAP, 2008), en què per primera vegada se suma, a la veu paral·lelitzada amb els textos transcrits, la imatge dels interlocutors. El present treball incideix en especial en el caràcter volgudament qualitatiu i orientat a la recerca d’aquests corpus, i alhora en les possibilitats d’investigació que ofereixen i en les mancances que encara són prou evidents en l’àmbit de la lingüística de corpus aplicada al català i a les seves varietats orals.

El present treball representa la primera aproximació crítica monogràfica al Cicle dels rams, un conjunt de 29 cartes poètiques que Francesc Fontanella va escriure al Rosselló durant la seva etapa de maduresa. L'estudi es divideix en sis parts. La primera és dedicada a identificar i delimitar el cicle. La segona és una descripció sumària dels textos que explica tant els seus aspectes formals com el seu contingut, i assenyala els elements que confereixen sentit unitari al cicle. A la tercera part s'analitza el discurs amorós de les composicions, fent especial èmfasi en la seva singularitat dins la lírica amorosa fontanellana. La quarta part argumenta que els textos, partint d’una circumstància biogràfica probablement real —lla convalescència d’una dama— han de ser llegits com a peces literàries pensades per entretenir, i s’ocupa d’analitzar les diferents estratègies emprades amb aquest propòsit: la jocositat, la meravella i l’enigma. En el cinquè apartat s’elabora una proposta de datació del cicle fonamentada en un seguit d’indicis extrets dels mateixos textos i, finalment, s’empren les evidències presentades per construir una lectura de conjunt del cicle.

El disseny d’un corpus oral i els processos de registrar, codificar i tractar els materials per construir un recurs útil per a l’anàlisi lingüística, comporta nombroses decisions pel que fa a la teoria i la metodologia. Aquest article s’ocupa d’aquelles etapes de la construcció d’un corpus que més clarament estan condicionades pel processament informàtic necessari que ha de fer el corpus funcional. Per tal de conjugar les expectatives inicials i les possibilitats reals quan usem l’eina, cada característica que pretenem codificar ha de ser mesurada quant a la càrrega de treball que comporta i els mitjans que són requerits per fer-ho possible. Per això, és essencial tenir en compte els recursos disponibles a l’hora de processar i explotar el corpus, ja que tenen un impacte fonamental en les decisions pel que fa a la construcció del corpus. Basat en l’experiència adquirida en la construcció del corpus ESLORA, l’article analitza alguns dels problemes que sorgeixen en el procés de dissenyar un corpus oral, com ara el grau de detall en què és representat el fenomen oral, la segmentació del discurs, la convivència de diferents sistemes d’etiquetatge simultanis i les particularitats de l’anotació en un context bilingüe o multilingüe.

En aquest article presentem una anàlisi de les 6 adaptacions que del Llibre de les Bèsties (1287-1289) es van publicar per al públic infantil i juvenil amb motiu de l’Any Llull (2015-2016). Després de presentar la figura de Ramon Llull com a escriptor de referència en l’època medieval i de situar el Llibre de les Bèsties dins de la producció literària de Llull, analitzem els paratextos extratextuals i textuals de les 6 adaptacions aquí estudiades. La presentació i anàlisi d’aquests paratextos ens permet determinar, d’una banda, a quin tipus de nivell lector va adreçada cada adaptació i quin treball didàctic en pot resultar; i, d’altra banda, com el missatge que Llull transmet en aquesta obra literària pot ser copsat pel públic infantil i juvenil del segle XXI.

Al llarg de les darreres dècades, la Lingüística de Corpus Orals (LCO) ha avançat força en termes de quantitat i qualitat d’estudis (O’Keeffe & McCarthy 2010). En els darrers trenta anys s’ha assolit un gran progrés com mostra l’increment de corpus multimodals existents i les diverses investigacions sofisticades que aquests corpus han estimulat sobre la relació entre el component verbal i no-verbal de la comunicació oral (Knight 2011). La LCO és un camp de recerca molt vital que pot proporcionar dades i eines essencials per a avançar en el coneixement lingüístic. En aquest article m’ocupe de la contribució que la LCO i els resultats que ha produït proporcionen a la lingüística general. En l’apartat § 2 analitze la contribució de la LCO a una millor comprensió de la variació lingüística; en § 3 mostre com la LCO pot millorar la descripció gramatical; i, per acabar, l’apartat § 4 s’ocupa de la contribució que les dades orals poden fer a la comprensió de la gramaticalitat de les llengües. Al llarg de l›article utilitze dades que provenen fonamentalment de corpus italians, però també d›altres llengües; aquesta comparació interlingüística permet validar àmpliament les dades.

Josep M. de Sagarra va marcar un punt d’inflexió respecte a les traduccions prèvies de les obres de Shakespeare al català, principalment pel nombre d’obres traduïdes (vint-i-vuit) i pel fet que fossin unes traduccions representables dalt d’un escenari. Aquest article fa un repàs dels comentaris més significatius dels crítics sobre les traduccions de Shakespeare de Sagarra, entre els quals es troba l’afirmació que algunes solucions que Sagarra ofereix sagarregen. L’objectiu de l’article és afinar el concepte sagarrejar i identificar els principals trets de la manera de traduir de Sagarra a partir de l’anàlisi d’aspectes lingüístics clau de la seva traducció de Macbeth: el registre, la intensificació, les paraules preferents, l’addició i supressió d’informació, els canvis totals de significat i la mètrica.