ISSN: 2310-2799
Aviso:
Los resultados se limitan exclusivamente a documentos publicados en revistas incluidas en el Catálogo 2.0 de Latindex.
Para más información sobre el Descubridor de Artículos escribir al correo: descubridorlatindex@gmail.com.
Leer más
Búsqueda por:
546,196 artículos
|
Año:
2020
ISSN:
2174-9221, 2174-3487
La ciència i els reptes del nostre temps: Una reflexió sobre el paper futur de la recerca científica
Puigdomènech, Pere
Universitat de València
Resumen
La ciència s’ha desenvolupat com una activitat intel·lectual de forma especialment extensa i intensa des del final del segle XIX. Els seus resultats i els d’un conjunt complex de tecnologies estan marcant la vida dels nostres ciutadans i influeixen en alguns dels paràmetres globals del planeta. En aquesta situació els professionals de la ciència es plantegen els objectius del seu treball en termes de les problemàtiques a les quals s’enfronten les seves disciplines per la seva pròpia dinàmica interna, però també per les demandes que la societat planteja. Reflexionar sobre aquestes diferents perspectives per definir les activitats de la recerca és una necessitat per als investigadors. D’aquesta manera haurien de participar també en la reflexió social sobre aquelles qüestions que pensem que són importants per al futur de la nostra societat.
|
|
Año:
2020
ISSN:
2174-9221, 2174-3487
Terradas, Jaume
Universitat de València
Resumen
Vivim una crisi que anomenem antropocè. La força determinant d’aquest període és l’expansió humana per un procés biològic nou, l’evolució cultural, que ens permet una construcció de nínxol d’enorme amplitud, gràcies sobretot a l’increment de l’ús d’energia exosomàtica. L’acceleració és fortíssima i els efectes sobre el complex socioecològic són imprevisibles. El canvi ambiental genera noves pressions selectives sobre les societats humanes que miren d’adaptar-s’hi forçant nous canvis. Creixement demogràfic i millora de condicions de vida amenacen recursos i processos bàsics de suport a la vida. N’estudiem els efectes ecològics, però les causes són socials. La destrucció de biodiversitat i cultures és l’herència del colonialisme que segueix per altres vies o que protagonitzen altres actors. Necessitem missatges universals, no pretendre perpetuar la supremacia occidental i la ideologia de progrés indefinit, sinó un esforç intercultural per consensuar valors universals i generar institucions que s’hi corresponguin.
|
|
Año:
2020
ISSN:
2174-9221, 2174-3487
Arús, Pere
Universitat de València
Resumen
Assegurar l’alimentació d’una població humana creixent, amb criteris de sostenibilitat i davant l’amenaça del canvi climàtic són els reptes principals de l’agricultura del segle XXI. Les solucions són necessàriament complexes i requereixen mesures diverses i coordinades que depenen, com a factors clau, del progrés de la ciència i del desenvolupament de tecnologies que ens permetin fer un ús més eficient dels recursos disponibles, augmentant les collites i proporcionant la qualitat alimentària adequada per nodrir el món. Les tecnologies com la genòmica, la informàtica, la robòtica i la nanotecnologia i la seva correcta aplicació, que demandarà uns usuaris altament qualificats allí on calgui, seran també elements crucials per a aconseguir aquests objectius.
|
|
Año:
2020
ISSN:
2174-9221, 2174-3487
Hidalgo, Carlos
Universitat de València
Resumen
La energía es la sangre que mueve la sociedad actual y uno de los factores que ha contribuido decisivamente a la mejora de la calidad de vida de la humanidad. Se espera que en 2050 se hayan duplicado las necesidades energéticas de la población mundial, por lo que se hacen necesarias nuevas estrategias para su desarrollo sostenible teniendo en cuenta el agotamiento de los combustibles fósiles y su impacto medioambiental. Este artículo aborda los retos y oportunidades a que nos enfrentamos en el desarrollo de sistemas globales de energía y enfatiza cuán fuertemente están interconectados los debates sobre energía y clima.
|
|
Año:
2020
ISSN:
2174-9221, 2174-3487
Capurro, Rafael
Universitat de València
Resumen
Las siguientes reflexiones se basan en la premisa de que la vida individual y social se abre a un conjunto de posibilidades entre las cuales la digitalización es una de ellas y no una meta única en un proceso histórico determinista. La sociedad, entendida como interacción entre ciudadanos libres y entre estos y el gobierno, tiene actualmente la tarea de fomentar la participación de todos en la creación de posibles futuros digitales sobre la base de reglas de juego limpias así como de promover la ilustración digital tanto en el sentido de educar en el manejo de las tecnologías digitales como de la reflexión crítica sobre ellas con relación a formas de vida sustentables.
|
|
Año:
2020
ISSN:
2174-9221, 2174-3487
Marfany, Gemma
Universitat de València
Resumen
Can humans control the future evolution of our species? Based on current knowledge in genetics, one can infer and extrapolate what may happen in the near future. After all, if we are to predict the future, we must first understand the foundations of our present. To answer the first question, I will briefly present what we know about our genome and whether we have enough data to infer who we are (known as the genotype–phenotype correlation), then I will present new technological advances and their potential impact on our evolution.
|
|
Año:
2020
ISSN:
2174-9221, 2174-3487
Etxeberria, Francisco; Serrulla, Fernando
Universitat de València
Resumen
Se presentan las claves de la intervención forense como manera de obtener pruebas formales aplicables a las reivindicaciones de la memoria histórica en España a partir del año 2000 en el marco general de los derechos humanos en los que se insertan. Para atender esta demanda social existen medios humanos y materiales suficientes, pero se requiere el impulso de todas las administraciones públicas. A modo de ejemplo presentamos el inusual fenómeno de conservación de cerebros de la fosa común de La Pedraja 1. El estudio de estos cerebros ha permitido conocer la posible existencia de lesiones previas a la muerte. Una forma de profundizar en la investigación forense ochenta años después de ocurridos los hechos.
|
|
Año:
2020
ISSN:
2174-9221, 2174-3487
García-Prósper, Elisa; Polo-Cerdá, Manuel
Universitat de València
Resumen
A partir del análisis arqueológico y bioantropológico de la necrópolis romana de la calle de Quart de Valencia, el cementerio más antiguo conocido de la ciudad datado entre los siglos II a. C. y III d. C., se abordan desde un prisma interdisciplinar diversas problemáticas desconocidas hasta hace muy poco tiempo. Aspectos relativos a las costumbres funerarias, la estratificación social, la paleodemografía, la calidad de vida y el impacto de las enfermedades, la alimentación y la economía de subsistencia, así como la movilidad poblacional a través de la arqueoquímica isotópica, han contribuido a enriquecer el conocimiento del panorama de la ciudad histórica. Ciencia y memoria confluyen en Valentia a través de la cultura y costumbres documentadas en el ritual funerario (funus valentiae).
|
|
Año:
2020
ISSN:
2174-9221, 2174-3487
Porcar, Manuel; Peretó, Juli
Universitat de València
Resumen
Des que la biologia es va secularitzar i inicià l’escrutini molecular de la vida, la possibilitat de la síntesi artificial de cèl·lules vivents en un laboratori fou palpable. La biologia sintètica contemporània aspira a dissenyar i fabricar noves formes de vida amb la intenció d’obtenir beneficis socials i econòmics, tot i que no s’ha de descartar que també obtindrem, per la via sintètica, recompenses científiques en termes d’una major comprensió de la complexitat biològica a les quals no podríem accedir per la via analítica. És clar, per tant, que biologia sintètica és un terme que desperta expectatives, però no és menys cert que també provoca inquietud. En aquest article partim d’una crítica de la identificació de les cèl·lules amb les màquines per a discutir l’abast dels esforços per estandarditzar la biologia sintètica i exposem també algunes implicacions socials derivades dels intents de fabricar la vida.
|
|
Año:
2020
ISSN:
2174-9221, 2174-3487
Fernández de Betoño, Unai
Universitat de València
Resumen
La Alemania nazi vio en el este europeo la oportunidad de ampliar su territorio, su espacio vital. Polonia sería el laboratorio de un inhumano plan de colonización, el Plan General del Este, que implicaba la sustitución de la población no aria por campesinos germánicos. La antiurbana ordenación del territorio lobotomizado fue detallada científicamente por un equipo de arquitectos, geógrafos y agronómos, bajo las órdenes de Heinrich Himmler. Los aspectos urbanísticos del utópico plan, basados en la teoría del lugar central, la autosuficiencia y la unidad vecinal, son de gran interés técnico, y ejercieron influencia en los poblados nuevos del franquismo. No se puede obviar, sin embargo, que, de haberse completado, el plan nazi hubiera supuesto el desplazamiento forzoso de 31 millones de europeos.
|
Hecho en México, Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM). 1997-2025.
Se autoriza la reproducción total o parcial de los textos aquí publicados siempre y cuando se cite la fuente completa y la dirección electrónica del sitio web.
Mapa del sitio | Créditos
|