Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

The Passos procession in the city of São Cristóvão is considered the main religious ceremony of Sergipe, a state in the Brazilian Northeast. Since the nineteenth century, during the second week of Lent, the city had enjoyed a period of joy, rejoicing with pilgrims traveling from various retreats in order to fulfill their release and renew their requests. It was a pilgrimage that reunited the popular segments and the main names of the sugar elite of the region. It was an official pilgrimage of the Brazilian Empire. In this research, the object is the reinvention of this pilgrimage throughout the twentieth century, provoking conflicts and anxieties among different social segments that tried to appropriate the event. The main conflict took place between the members of the Third Order of Carmel, organizer of the pilgrimage, and the Franciscan friars from Germany who from 1903 took over the parish of Our Lady of Victory and tried to promote the process of devotional reform, and the power of the laity in the celebration. This quarrel involved religious, laymen, republican politicians, popular pilgrims, members of the brotherhoods and intellectuals concerned about the effects of the modernization of the state and the destruction of traditions.

This article aims to discuss public management and peasantry in the Amazon and its importance to Brazilian society as well as the struggle for land and the impacts of social movements in the construction and occupation of territories. Using as object of research the settlement martyrs of April located in Mosqueiro in the municipality of Belém that represents a relevant perspective for agrarian reform pointing out the main difficulties of the settlement against the lack of power To peasant family farming. The aim of this research is to discuss the need for greater public power investments in the family farming sector, which is increasingly shown as the main food producer for the Brazilian population, in addition to discussing throughout this text the Importance of settlements for the implementation of agrarian reform.

En aquest article s'analitzen els resultats parcials obtinguts en un projecte de recerca d'una universitat de titularitat privada, situada en la zona nord d' Espanya. L'objectiu general de l'estudi es va dirigir a conèixer la percepció de l'alumnat dels graus d'educació infantil i d'educació primària sobre els processos organitzatius que es van establir al llarg del desenvolupament de treballs col·laboratius online. La metodologia utilitzada fou de tall qualitatiu. La recollida de dades es va fer mitjançant l'administració d'entrevistes estructurades. L'anàlisi dels resultats es va fer en tres grans blocs de contingut: 1) implicacions didàctiques de la participació en treballs col·laboratius; 2) avantatges i inconvenients trobats i 3) propostes de millora suggerides. Entre les principals conclusions extretes destaca que la participació en aquest tipus de tasca suposa una primera aproximació al futur professional docent dels estudiants en formació, amb la que, a més es fomenta l'establiment de xarxes de recolzament a l'aprenentatge, així com, que la falta d'implicació i de comunicació presencial dificulten el desenvolupament competencial perseguit amb aquesta eina pedagògica. Entre les propostes de millora formulades es distingeixen la creació de canals de comunicació síncrons; la determinació de co-avaluacions anònimes entre els membres del grup i l'elaboració de document de compromís.

El text que presentem està relacionat amb l’experiència educativa i d’aprendre que anem desenvolupant en una assignatura obligatòria de quart curs del Grau de Treball Social anomenada Rol i identitat del Treball Social. Des del punt de vista pedagògic convidem a l’estudiant a reflexionar sobre el seu propi procés d’aprenentatge a partir de la deconstrucció de la seva autobiografia. Com a professors procurem acostar-nos a l’ensenyança amb metodologies educatives fomentin un aprenentatge heteràrquic entre estudiants i docents basat en el respecte dels sabers acadèmics i de la vida quotidiana. Pensem, que en l’actual context social i educatiu, els docents tenim el repte d’obrir les possibilitats pedagògiques a través d’altres formats de transmissió del coneixement en l’ensenyament del Treball Social, i així fomentar i estimular en els estudiants la participació (com a subjectes proactius), el pensament complex, l’acció transformadora i la transdisciplinarietat dels sabers.Aquesta proposta també s’emmarca en un projecte d’innovació docent que pretén reorientar la transmissió del coneixement a partir d’estratègies narratives. La incorporació d’aquesta experiència en el projecte comporta un aprenentatge col·lectiu i co-construït amb altres assignatures i professors que permeten ampliar les perspectives epistemològiques i les expectatives d’aprenentatge sobre les que partim.En aquest sentit, aquest article té l’objectiu de fonamentar, explicar i reflexionar al voltant del context de l’experiència, i alhora valorar la metodologia aplicada i les accions que s’han portat a terme a partir dels resultats obtinguts.

L'orientació acadèmica i professional té nombroses limitacions dins del sistema educatiu i, tot i ser un dret dels estudiants dins la legislació espanyola, són diverses les millores que caldria fer per poder garantir la seva eficàcia. En aquesta investigació es presenta una anàlisi de la relació que existeix entre la percepció de l'alumnat sobre l'orientació acadèmica i professional rebuda en els seus respectius centres educatius i la selecció del itinerari un cop finalitzats els seus estudis de batxillerat. Amb una mostra de 540 individus, els resultats permeten confirmar que sols el 38.3% dels alumnes entrevistats consideren útil l'orientació rebuda, mentre que la resta dels entrevistats o bé no han rebut orientació o bé tenen una percepció negativa de la mateixa. Independentment d'això, un gran percentatge dels alumnes decideix l'itinerari que desitjaria cursar al finalitzar els seus estudis de batxillerat, fet que suposa un problema al no comptar amb la correcta informació que els centres educatius haurien d'haver proporcionat.

L'adquisició de competències digitals al llarg de la formació inicial dels professionals de l'educació s'identifica com un aspecte prioritari a tenir en compte de cara a la preparació pel futur exercici professional. Amb aquest estudi es vol analitzar les competències digitals dels alumnes del grau de Pedagogia i Educació  Social de la Universidad de Málaga, així com indagar el seu coneixement sobre aquells instruments digitals que poden tenir incidència en el seu desenvolupament professional. Per fer-ho, s'ha escollit una metodologia de tall qualitatiu, fonamentada en la realització de grups focals, que han permès aprofundir en variables concretes i reconegudes en les evidències expressades pels alumnes. Els resultats revelen la importància que que els estudiants atribueixen a les competències digitals, identificant en aquestes competències, instruments que poden contribuir a la millora dels processos d'ensenyament - aprenentatge en el seu àmbit professional. A tot això s'afegeix la necessitat d'accentuar l'esforç en la formació de futurs professionals de l'educació en quant a habilitats tecnològiques bàsiques, amb l'objectiu de que la preparació universitària sigui coherent amb el context de la societat digital actual.

Els nous plans d'estudis en les universitats espanyoles s'estructuren a partir de l'especificació de les competències associades al títol. Freqüentment s'estableix com una competència a assolir la comunicació efectiva a un públic especialitzat o no especialitzat de determinats continguts. En aquest article s'estudien les infografies com a estratègia d'aprenentatge per analitzar i aprofundir en les competències comunicatives dels estudiants, aplicades a l'ensenyament de les finances i les assegurances.

El treball indica en primer lloc el context acadèmic i docent actual postbolonya i subratlla la importància que la literatura ha atorgat a la constitució dels equips docents per a la millora de l'ensenyament universitari. A continuació es descriuen 12 accions concretes i tangibles que donen contingut a una experiència reiterada de coordinació docent entre el professorat de totes les assignatures d'un grup classe de primer curs de Dret. Es tracta de les següents actuacions: constitució com a grup o equip docent i establiment de canals de comunicació ràpids i àgils; disseny i presentació d'un programa docent conjunt semestral; programació d'una activitat composta d'avaluació continuada conjunta cada semestre; implantació d'un pla de lectures comunes; proposta d'un pla d'activitats complementàries; realització d'un treball acadèmic o d'investigació integrat; redacció d’un thesaurus essencial de cada assignatura; coordinació en les dates de les proves d'AC; celebració d'un claustre final d'avaluació; altres iniciatives menors, com torn d'incidències d'exàmens comú i establiment d'un espai d'anàlisi i debat conjunt. Finalment els autors ofereixen una valoració positiva però crítica de l'experiència a manera de conclusions. Més enllà dels èxits aconseguits, que redunden sens dubte en una millora docent, també s'assenyalen els límits d'aquest tipus d'iniciatives en un context marcat per plans d'estudi que malgrat la seva renovació segueixen encasellant assignatures i matèries i no es plantegen a fons quins són els autèntics objectius que persegueix la titulació.

Presentem en aquest article els resultats obtinguts un cop processats els registres de l'espai virtual creat a la plataforma Moodle per a l'assignatura “Anatomía Humana III”, del grau en Fisioteràpia. L'anàlisi es dugué a terme utilitzant el software lliure per a la computació estadística i gràfics RStudio, un entorn de desenvolupament integrat per al llenguatge de programació R. Un total de 19.611 registres corresponents a l'activitat realitzada al llarg del curs acadèmic 2017/18 van ser depurats, fets anònims i posteriorment analitzats. Les variables quantitatives escollides varen ser el nombre total de visites per dia al curso virtual, la mitjana de la freqüència de visites a l'assignatura virtual per dia de la setmana i hora del dia i per mesos, el nombre d'accessos a recursos, autoavaluacions i a URLs. A més, es va realitzar l'anàlisi estadística de les dades amb el software IBM SPSS v.25, comparant l'ús del campus virtual amb el rendiment acadèmic. Es varen fer proves de correlació de Spearman no paramètriques i arbres de decisió amb dos criteris de tall. Els resultats obtinguts  van mostrar que el rendiment acadèmic dels estudiants d'aquesta assignatura està influenciat per l'ús que fan del campus virtual. D'aquesta manera, s'ha vist que els alumnes amb qualificació inferior a cinc punts sobre deu, van presentar menor activitat en la plataforma Moodle, en totes les variables analitzades. Per contra, els estudiants amb qualificacions entre vuit i deu punts sobre deu, van mostrar una activitat significativament major al campus virtual, especialment en el nombre de visites i recursos utilitzats.

L’article presenta l’estudi de les implicacions de les matemàtiques als estudis universitaris de grau en l’àmbit de l’economia i empresa, i ho fa a través de l’anàlisi empírica de les característiques dels estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona que van accedir als graus de la Facultat d’Economia i Empresa el curs 2018/2019. Seguint l’ordre cronològic del pas dels estudis pre-universitaris als universitaris, l’article analitza, sempre lligant-ho a les matemàtiques i en el context d’aquests graus, el sistema educatiu previ a la universitat, els cursos de suport que ofereixen les facultats abans de l’inici dels graus i el coneixement i l’opinió envers les matemàtiques just en el moment d’iniciar els graus. També s’estudia com aquests aspectes es relacionen amb els resultats a les assignatures de matemàtiques dels graus. Addicionalment, es discuteix el posicionament del personal docent respecte aquest tema. Tota aquesta informació ens permet finalment definir una segmentació d’estudiants per als quals es poden dissenyar iniciatives ad hoc de suport a cada tipologia d’alumnes.