Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

Book review:The Tiny House Movement: Challenging our Consumer Culture by Tracey Harris.

En aquest treball presente les experiències de xiquetes i xiquets d'una comunitat rural en situacions de joc que la investigació-intervenció va proposar perquè parlaren de les seues afectacions en l'individual i en el grupal. La producció subjectiva entesa com el conjunt d'invencions imaginàries que els subjectes realitzen, a partir d'afectacions a la seua psique-cos, està donada en un camp de relacions on el subjecte es col·loca en situacions dilemàtiques o problemàtiques, i en aquest sentit, la subjectivitat subjau com una resposta necessària; és a dir, tracta de traduir-se en una enunciació perquè la representació, que s'ha construït des del singular en una relació conflictual, és necessari que s'ancore a una cadena de significants perquè tinga cabuda en el simbòlic, i d'aquesta manera el subjecte instal·la vincles que el constitueixen amb referents identitaris.

Face ao crescente reconhecimento da importância de mecanismos de participação na governação pública, o presente texto pretende apresentar uma reflexão sobre as atuais práticas existentes no contexto do poder local em Portugal. Neste sentido, é feita uma contextualização problemática, tendo por base uma reflexão em torno da crescente complexificação da sociedade, as atuais recomendações ao nível europeu e global e a definição dos conceitos de governança, de política e de ação pública. Segue-se um ponto dedicado à questão do envolvimento de stakeholders face a diferentes eixos de ação. Será ainda apresentada uma tipologia exploratória e uma análise dos mecanismos formais e informais, que são atualmente utilizados pelas autarquias de forma direta e digital. A reflexão final aponta para o facto de, não obstante se verificar uma evolução das formas de participação, ainda existirem muitos constrangimentos, nomeadamente a necessidade de melhorar o conteúdo e a forma de comunicação, a transparência, de atender às especificidades locais e de reconhecer que mais governança significa maior legitimidade e poder na deliberação.

Depuis les décennies d’après-guerre, les provinces canadiennes interviennent dans le secteur du logement pour soutenir les ménages dans le besoin. Cependant, très peu d’études indépendantes ont tenté de faire une évaluation globale des programmes mis en œuvre depuis. Ce texte offre une telle analyse, en observant les programmes de logement public (HLM), logement communautaire détenu par les groupes du tiers secteur et les programmes axés sur le marché locatif privé (allocation-logement et supplément au loyer). Nous nous attardons essentiellement à l’efficacité des programmes au regard de la satisfaction des besoins de logement des ménages vulnérables.

El presente artículo tiene como objetivo analizar los diferentes grafitis, esténcils y murales de tipo memorial que se han realizado dentro de los espacios de Ciudad Juárez. Esta idea surgió por creer que la violencia sistemática y de género que se ha desarrollado en la localidad ha generado un tipo de obras procedentes del arte callejero que se centran en rescatar de manera gráfica la memoria de las víctimas. Seck, Mala, Disko, Ciencia y Julián Ríos son algunos de los grafiteros y de los muralistas urbanos que han participado en la elaboración de piezas que buscan recuperar la historia de las personas.

Urbanization is an irreversible global process. Natural elements and systems present in city territories or at non-city sites attend to the demands for natural assets from urbanization processes. Renewed attention to the impacts of the urban organization of societies is essential to promote the harmonious survival of urbanization with natural processes. Although the presence of humans on the planet represents just a small fraction of the Earth’s history, human agglomeration in cities has caused impacts on a global scale. Cities demand services and products from natural areas that are sometimes located in faraway rural areas, affecting geological environments such as beaches, rivers and aquifers, and other processes such as hydrological cycles or atmospheric circulation. The anthropogenic impact on urban catchment areas may induce unexpected environmental degradation in urban areas that affects the hydrological cycle. Although relative newcomers in terms of the Earth’s lifetime, cities are a privileged human habitat, with intrinsic maintenance mechanisms that form the basis of the modern organization of the world’s societies and economies. The present article adopts a geological perspective and a land ethic paradigm to discuss alternatives for a harmonious existence between cities and abiotic nature.

Esping-Andersen’s typology of welfare state regimes has been one of the most influential contributions to comparative studies. The general picture of this typology has four variants: social democratic, conservative, southern European, and liberal regimes. This typology becomes controversial particularly when homeownership inequalities are considered. Our study aims to evaluate the sustainability of the welfare state regime typology with regard to reducing inequalities of homeownership. The paper uses data from the Luxembourg Income Study to analyze the changes in homeownership rates for low-income populations as compared to the entire population. We compared ten countries representing various welfare regimes from 2000 to 2013/16 to examine the variations of homeownership and social inequalities over time. The results show that the distribution of countries seems to have a negative correlation between welfare regimes (according to the Gini index) and homeownership rates. In liberal countries (except Canada) and southern European countries, homeownership rates fell over time. In most of these countries, low-income populations experienced the highest decline in homeownership rates during the observed period.

Frente a las dinámicas de fuerte tensión especulativa durante la burbuja inmobiliaria, dirigida fundamentalmente a la ciudad en expansión, es decir, a la ocupación de territorio y espacio público, hoy el ajedrez de los fondos de inversión parece dirigirse cada vez más al interior de la ciudad. Este artículo pretende abrir algunas pautas acerca de la relación actual entre Gentrificación y Derecho a la Ciudad, como deseo de una colectividad hacia el futuro de nuestro entorno urbano. En concreto, se analizarán algunas experiencias acerca de la rehabilitación urbana e innovación social en ciudades mediterráneas y, más en profundidad, la relación entre economía social y rehabilitación urbana de áreas de alto valor patrimonial. Con mayor detalle, se analizará la experiencia de reactivación urbana a través de procesos cooperativos en curso en el caso de PAX-Patios de la Axerquía, una estrategia de rehabilitación y reuso de casas de vecinos en el casco histórico de Córdoba como medida de cohesión social en una zona de alto valor patrimonial —reconocida por la Unesco en su componente material e inmaterial—, en riesgo de gentrificación.

Tot i que la gentrificació és objecte de debats tant polítics com científics, les conseqüències sobre les desigualtats econòmiques, socials i espacials estan documentades (Bélanger, 2014), especialment a Mont-real. Tanmateix, són pocs els escrits interessats al fenomen a Mont-real que han abordat els nexes amb l’educació i l’escola. Aquest article pretén presentar els possibles efectes de la gentrificació a l’escola mont-realesa basant-se en la recerca científica europea i estatunidenca, en concret sobre el desplegament de l’escola inclusiva. Per assolir aquest objectiu, proposem comprendre les conseqüències de la gentrificació mitjançant tres trets socials desigualitaris: l’exclusió/segregació, l’explotació i la violència simbòlica. Posteriorment avaluem com aquests trets constitueixen amenaces per a les preocupacions del paradigma inclusiu de garanties de l’accessibilitat física, l’accessibilitat pedagògica i l’accés al reconeixement de totes i tots en l’educació escolar.

In the recent context of general economic stability and peace, cities have become the world’s key centers for human development. Without a clear leader in the 4th Industrial Revolution, cities are fiercely competing to attract talent. Investing in technology and innovation (SmartCities) is an essential and mandatory condition to draw that talent in, yet it is not sufficient alone. Choosing a city to live in is a complex decision, akin to making a major purchase, getting married, or signing a contract. So, the question arises: what makes a city attractive to talent?In this article, it is postulated that, as with every human decision, there is a compromise between two parties: the emotional component, which we call city magnetism, and the rational component, which we call city profitability.We study the world’s top 140 most attractive cities according to international studies in a custom model made up of more than 100 indicators. The objective is twofold: to help talented citizens evaluate cities in order to find which ones will best help them reach their potential; and to help politicians and city officials create the conditions that make their city as attractive as possible. This is not simply a question of technology or investment; identity, urban planning and social sustainability are determining factors too.