Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

Background: Cloud forest is one of the most threatened ecosystems in the world and more than half of its original area has been transformed for other land uses. Consequently, macro- and microorganisms of this ecosystem have likely undergone changes. Objective: To analyze the diversity of saprobic filamentous soil cultured fungi in four cloud forest fragments and evaluate the similarity in species composition among fragments. Methods: To detect and isolate soil microfungi, the soil particle filtration technique was used. Emerging colonies were transferred to a culture medium for subsequent quantification and identification. For each species, permanent and semi-permanent slide preparations were made, and taxonomic identification was performed based on morphological features. Results and conclusions: From 20 soil samples and 2000 inoculated particles, 233 species were distinguished. The most common species were Myrmecridium schulzeri, Pestalotiopsis maculans, Trichoderma atroviride, Virgaria nigra, Trichoderma cremeum, Fusarium solani, Cordana terrestris, Aspergillus fischeri, and Penicillium olsoni. The most abundant species were Talaromyces flavus and Pestalotiopsis maculans. All the forest fragments had a high richness, diversity, and evenness in addition to a high turnover and high number of exclusive species.

Background. The aeromicrofunga refers to the airborne fungal contributors of the environment. Objective. To study the incidence of spores of Epicoccum, Ganoderma, Pithomyces and Torula in the air of the metropolitan area of Monterrey, Mexico. Methods. A Burkard volumetric collector was used, placed at an approximate height of 15 m and elevated 1.5 m from the roof in the main building of Unit C of the Faculty of Biological Sciences of the Autonomous University of Nuevo Leon. It was reviewed weekly and the samples were carried to the Plant Anatomy and Physiology Laboratory to be identified and quantified the anemophilic spores. Results and conclusions. A spore index total of 54595 spores. The month that showed the highest spore index was December with 15458. For the morphological types studied, an Epicoccum spore index of 114, Ganoderma spore index of 347, Pithomyces spore index of 218 and 412 for Torula. The Spearman correlation between meteorological variables and spores, indicate that the wind speed and the average temperature show negative and significant correlation for the types of spores in study.

Background: One of the main challenges in preserving macromycetes germplasm is to maintain the viability of the strains. Some Ganoderma species are sensitive to cold and when kept at room temperature, they age and die within a short period. Objective: Evaluate different conditions of conservation of germplasm of Ganoderma species, coming from arid environment to maintain the viability of the strains. Methods: Mycelium was grown in wheat seed and placed in the following treatments: mineral oil, lyophilization, -20 and -80 °C. To know the viability of mycelium, after one, six, and 22 months, wheat seeds with mycelium were placed in Petri dishes with malt extract agar (EMA) culture medium and incubated at 25 °C, measuring the time and percentage of strain recovery, as well as its growth rate. Results and conclusions: At six months the best performance of all the strains was in mineral oil. After 22 months of storage at -80 °C, 100 % of the evaluated species were recovered, mostly with viability percentages between 70 and 100 %, and growth rate between 5.9 and 12.7 mm d-1.

Background: Pleurotus pulmonarius is one of the commercially important edible mushrooms in the world. In Mexico, the production of this species is supported on few commercial strains; thus, it is a priority to select highly productive and good quality germplasm, suitable for its propagation under regional environmental conditions. Objective: To obtain and select highly productive P. pulmonarius strains by the interspecimen breeding of commercial parentals. Methods: Monosporic cultures from three strains were isolated, selecting the fastest mycelial growth cultures to determine the mating types and carry out the interspecimen crossbreeding. The new dikaryons were cultivated on barley straw to quantify the earliness of primordia initiation, biological efficiency (BE), production rate (PR) and basidiomes size, comparatively with their parents. Results and conclusions: Forty-eight new dikaryons were evaluated. BE’s fluctuated between 7.3 to 147.5 % and PR’s from 0.14 to 2.59 %. Thirteen progeny strains overcome BE’s of 80 % and 16 strains reached PRs upper to 1.5 %. Mostly, fruiting bodies developed pileus of 5 to 15 cm Ø. Although the productivities of progeny strains were variable, some dikaryons presented acceptable characteristics for their commercial exploitation.

L’article tracta de la política de criminalització duta a terme contra les comunitats maputxes que s’han mobilitzat aquestes darreres dècades per reivindicacions polítiques i territorials. Se sustenta en diferents casos d’estudi, a més de la pròpia experiència dels autors en matèria de defensa penal i de litigació estratègica en el context de la reivindicació maputxe. Un primer apartat explica com la criminalització ha esdevingut una veritable política pública, per passar després a analitzar dos casos, el cas Huracà i l’assassinat de Camilo Catrillanca, que mostren como les mateixes comunitats, amb el suport d’advocats públics i independents, han utilitzat el dret en contra del propi Estat xilè. Per últim, es presenten el efectes d’aquesta criminalització, en particular, sobre les nenes, els nens, els adolescents i els joves de comunitats maputxes en resistència. Els diferents casos analitzats donen compte d’una política sistèmica i generalitzada de criminalització envers el moviment maputxe, la qual cosa permet concloure que crims i muntatges formen part de les polítiques actuals de l’Estat xilè per respondre, no només a reivindicacions legítimes relatives a drets indígenes reconeguts internacionalment, sinó també a altres reivindicacions relacionades de democratització del país i del seu sistema judicial.

Aquest article analitza el curs de la protesta maputxe durant l’any 2018. A partir d’una revisió exhaustiva de premsa, tant corporativa com independent (inclosos mitjans maputxes), els autors descriuen la magnitud i la mena de repertoris de protesta desplegats pel moviment maputxe en el territori que històricament ha habitat. Al costat de l’anàlisi estadística descriptiva de les freqüències i els tipus de repertoris, s’hi desenvolupa una anàlisi geoestadística per tal d’identificar-ne territorialment la distribució i la concentració en les províncies d’Arauco, Malleco i Cautín. Els autors aposten per situar la protesta en l’escenari polític tot identificant les causes particulars associades a l’acció col·lectiva registrada i les principals fites del conflicte que la contextualitzen. Finalment, l’anàlisi es concentra en aquells cicles de major conflictivitat i s’hi destaca la interacció entre les mesures governamentals concretes de supressió de les protestes i la mobilització maputxe. En aquelles conjuntures de major conflictivitat, s’hi identifica una estreta relació entre la violència policial i la violència política maputxe, com a fenomen de (contra)violència.

El capítol fa un cop d’ull als drets humans i el poble maputxe, i analitza les principals demandes d’aquest poble, juntament amb la resposta donada per l’Estat, la qual, lluny d’atendre’n les reclamacions, ha violat de manera sistemàtica els drets del poble indígena més gran de Xile. S’hi assenyala que, malgrat que existeix una estructura jurídica (nacional i internacional) de protecció dels drets, els avenços han estat escassos i s’ha evidenciat la persecució de les autoritats tradicionals del poble maputxe i, en especial, de les dones, que han aixecat la veu per defendre el seu territori i la dignitat del seu poble.

L’estudi respon a una revisió actual del conflicte maputxe, el més antic entre un Estat i un poble indígena a l’Amèrica Llatina, el qual s’ha intensificat des de l’any 1997 amb un augment de l’apoderament indígena a favor de l’autodeterminació, la demanda de reconeixement constitucional, devolució de terres i recursos per a una política pròpia de desenvolupament. La conjuntura crítica d’alta conflictivitat social i territorial a Xile ha polaritzat la postura autonomista indígena, amb l’Estat que insisteix en una estratègia assistencialista i neoproductivista sense negociació política ni reconeixement plurinacional a la Constitució. Per la seva part, el moviment maputxe, que coincideix en el seu rebuig a la política estatal xilena, mostra diferents vessants que promouen estratègies i agendes diferents, no sempre complementàries o sinèrgiques. Els resultats obtinguts mostren que les relacions impulsades des dels governs, en funció de la seva política assistencial, de seguretat i de participació simbòlica, no han estat efectives, que el model neoproductivista basat en la renda i el monocultiu aplicat com a estratègica de desenvolupament no coincideix amb la cosmovisió del poble maputxe. Per la seva banda, les diferents agrupacions polítiques, comunitàries i identitàries maputxes no arriben a coincidir en un únic model d’autogovern, la qual cosa suggereix que qualsevol negociació ha de ser flexible en el reconeixement de la realitat confederal del principal poble-nació indígena de Xile.