Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

A country's food security represents the cornerstone of nutrition, as well as, economic and social development. There are several factors that can impact food security, among which insects stand out. This paper is a review of the impact of insects on food security in Panama. The study was developed through the search for relevant published information associated with the subject, considering three fundamental aspects: pest insects; beneficial insects (natural enemies, pollinators); and insects as food for humans and animals, from a general perspective. Regarding the latter, insects represent one of the most important protein production alternatives for the future, both in Panama and worldwide, considering the existing nutritional and food security deficiencies.

El propòsit d’aquest article és fer una contribució empírica a la reconstrucció dels salaris femenins en el sector agrícola en l’època preindustrial. Malgrat la complexitat que implica la confecció de les sèries salarials, particularment les femenines, és imprescindible continuar emprant-les i millorant-les per tal de copsar el funcionament social i econòmic de les societats agràries preindustrials. L’estudi se centra en l’illa de Mallorca al segle XVII, on s’havia desenvolupat una important especialització oleícola a partir de grans explotacions que exportaven els seus excedents al mercat internacional. Aquestes explotacions contractavenmà d’obra femenina i infantil per a la recollida de l’oliva. Aquesta mà d’obra femenina es convertí en un factor clau en la reproducció d’aquest sistema agrari. Per tant, el coneixement de l’evolució dels seus salaris constitueix un element cabdal per capir tant l’evolució dels costos d’explotació dels terratinents i arrendataris, com la importància dels salaris en els ingressos i nivells de vida de les famílies pageses.

Nos proponemos explorar la complejidad del trabajo femenino en el norte de la provincia de Buenos Aires y su evolución entre dos años extremos: 1869 y 1895, que corresponden a los dos primeros censos nacionales argentinos. Nos basaremos en las cédulas censales de San Vicente, una zona rural representativa, y en proceso de urbanización que, en aquel momento, recibía un importante fl ujo migratorio. Analizaremos la evolución de las actividades productivas del conjunto de la población, prestando particular atención a las tareas femeninas y sus características según el estado civil y nacionalidades a fi n de detectar los cambios producidos durante ese periodo de importantes transformaciones sociales y económicas.

«Dones i terres catalanes medievals» és un estudi de llarga durada, a l’espai de la Catalunya Vella i la Nova. Les dones, majoritàriament, són dones amb poder: primer les feminae, després les dominae. Un poder que es palesa en l’assumpció de les polítiques masculines, però que, alhora, traspua autoritat, refl ectida en les polítiques femenines. L’objectiu principal, doncs, ha estat refl exionar sobre el rol de les dones al camp català als segles X-XIII.La metodologia emprada és la pròpia de la recerca històrica feminista, a més dels mètodes empírics clàssics: recull de dades arxivístiques, sistematització, tractament, comparació, exposició de resultats. Pel que fa a l’estat de la qüestió bibliogràfi ca, no hi ha referències per a l’època i l’òptica triada; per tant, aquesta anàlisi s’ha construït prenent com a base fonts primàries d’arxiu.

En aquest article es fa una aproximació al paper de les dones en les economies domèstiques de l’Alt Penedès del segle XVIII. Concretament, s’analitzen les tasques productives que portaven a terme i que eren fonamentals per al manteniment de les famílies, les seves relacions amb la propietat i l’explotació de la terra, la importància que tenien el dot i l’escreix al llarg de la seva vida, i l’evolució del dot durant la segona meitat del segle XVIII. En cada una d’aquestes qüestions es fa menció de les dones solteres, casades i vídues, atès que l’estat civil era la variable que més fortament condicionava el que les dones podien i no podien fer. També es para atenció, de manera transversal, al marc legal que constrenyia l’autonomia econòmica de les dones. Malgrat el silenci de les fonts, conseqüència directa de la baixa consideració que tenia el treball femení, del seu caràcter suposadament subsidiari i de la incapacitat legal a què les dones estaven sotmeses, l’examen de capítols matrimonials, inventaris post mortem, contractes de conreu i textos de testimonis de l’època, permet entreveure unes dones més actives i més autònomes que el que tradicionalment s’acostuma a pensar. El marc cultural i legal, així com la pobresa, eren obstacles importants que calia superar.

S’han fet nombrosos estudis sobre el rol rellevant dels hereus en el desenvolupament econòmic dels masos i el rol de les dones en la gestió de la llar i en l’educació dels fi lls i les filles, però no s’ha analitzat sufi cientment quins eren els reptes que tenien les dones quan es feien càrrec de l’explotació d’un mas. En una societat en què es prioritzaven els homes en la transmissió de l’herència i les fi lles eren vistes com la darrera solució, l’única situació en què les dones podien dirigir el seu propi patrimoni o gestionar el del marit en usdefruit, o totes dues coses alhora, era quan quedaven vídues i no es tornaven a casar. Aquest article es proposa analitzar el cas de Maria Muntaner i Ardèvol, de Porrera, una dona que hagué d’enfrontar-se des de ben petita a les difi cultats derivades de la seva condició d’òrfena, primer, de pubilla, després, i de vídua amb una fi lla, fi nalment. La seva fi gura permet estudiar les estratègies que va seguir per sobreviure a les diferents situacions vitals i preservar el seu patrimoni i el de la seva fi lla, i alhora ens facilita indagar en quins moments la seva condició de dona li va comportar difi cultats addicionals.

A partir de la comptabilització de les terres i altres béns rurals anotats en dos llibres d’estimes, es fa una radiografi a, en primer terme, de les diferents tipologies de conreus presents a l’antic terme de Reus entre les dues fi tes cronològiques referenciades. En segon lloc, s’analitza, també des d’un punt de vista comparatiu, la distribució de la riquesa rural entre la població vilatana i del terme. Els resultats obtinguts, malgrat que evidencien un quadre bastant continuista, serveixen per constatar certs canvis evolutius entre els segles XV i XVI, en consonància amb el desenvolupament socioeconòmic de la localitat en qüestió.

Aquest article es proposa demostrar com el cooperativisme agrari d’esquerres, que aquí anomenarem rabassaire, es va difondre durant el primer terç del segle XX amb intensitat per bona part del territori. Les cooperatives havien estat la principal forma d’organització del moviment rabassaire abans que es creés la Unió de Rabassaires el 1922. La majoria es van consolidar pel seu caràcter multifuncional —cooperativa de consum i agrària, mutualitat, sociabilitat i reivindicació—, però també per una gestió econòmica que en garantia la continuïtat i que va ser truncada de soca-rel pel resultat de la Guerra Civil.

The author based on some of Freud’s concepts about original erogenous masochism, psychic spatiality and projection, pain and trauma, compulsion to repetition and unconscious psychic communication, analyses Akira Kurosawa’s film “Rhapsody in August”. He also adds some concepts of authors like Lacan, Winnicott, Aulagnier and Green and based on these concepts, he proposes the hypothesis of a kind of transgenerational traumatic elaboration rescuing the freudian concept of a “NACHTRÄGLICHKEIT” (deffered action).