Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

La expresión Inteligencia Artificial designa significados muy diferentes entre sí, cuando no antagónicos. En el presente artículo examinaremos algunos de estos sentidos, en concreto, Inteligencia Artificial como trending topic; como big data; como sesgo, como cuestión sociolaboral; como ente sin conciencia; como ente con conciencia; y, por último, como disciplina convergente. Cada una de estas expresiones nos muestra problemas de naturaleza muy diferente, algunos de los cuales intersecan con la bioética, de ahí el interés para nuestra disciplina. La normativa jurídica, dispersa y descoordinada, a veces incluso ausente, refleja las dificultades inherentes a no poder concretar exactamente a qué nos enfrentamos.   

Aquest article pretén contribuir al debat sobre l'objectivitat de la ciència, la independència i la llibertat acadèmica dels qui investiguen. A partir d'una breu panoràmica sobre els factors que modelen la recerca en salut pública, es pretén iniciar una reflexió des de la perspectiva ètica sobre la llibertat dels i les investigadores a l'hora de realitzar la seva recerca —les forces externes i internes que la modelen— i el propòsit social de la seva labor investigadora, que ha de ser el progrés del coneixement a fi d’augmentar el benestar social i la salut de les poblacions.

En aquest article, exposo els pros i contres ètics de quatre polítiques públiques diferents de provisió de sang per als bancs de sang amb la finalitat de satisfer la demanda de productes sanguinis i hemoderivats destinats a atendre els malalts que els necessiten. Aquestes quatre polítiques es basen, respectivament, en la donació altruista, la remuneració als donants, els estímuls no monetaris o nudging, i l'obligatorietat equitativa. En l'última part de l'article, i després de comparar les quatre polítiques, mostro la desitjabilitat ètica de l'última d'elles al costat d'alguns dels seus principals problemes.

La formació en ètica dels professionals en salut pública (SP) és necessària però insuficient. Aquest article pretén descriure el grau en què els màsters de salut pública (MSP) a Espanya inclouen l'ètica en el seu programa i revisar els materials docents d'ètica en SP disponibles en llengua anglesa. Examinem a Internet el programa dels MSP i els materials docents utilitzant diferents estratègies de cerca. Dels 14 MSP identificats, la meitat (7) inclouen l'ètica en el seu programa i en tots els casos aquesta s'ensenya juntament amb altres aspectes de SP. Dotze llibres de text van ser revisats, 5 dels quals inclouen casos pràctics i gairebé tots ells tenen un alt valor com a material docent.

Moltes mesures de salut pública poden tenir un impacte important en determinades classes o grups socials desfavorits. Això pot atenuar, almenys temporalment, les desigualtats socials en salut, en la mesura en què aquests grups tenen una prevalença major de les condicions que les mesures de salut pública volen afrontar, però també pot estigmatitzar-los, la qual cosa a la llarga conduiria a exacerbar de nou les inequitats en salut. Es descriuen els conceptes de classe social, classisme i estigma. S'analitzen diferents corrents de pensament que han concebut el paper de l'estigma dins de la salut pública. S'accepta que en condicions excepcionals es poden defensar algunes mesures de salut pública amb certs efectes estigmatitzadors com una conseqüència indesitjada, però mai de forma deliberada, com a component nuclear o exclusiu de la intervenció. Finalment, es comenten diverses condicions que han de complir-se per evitar o minimitzar l'estigma en les actuacions de la salut pública: la participació de les classes i grups socials involucrats en la presa de decisions; la supervisió ètica independent; defugir la individualització dels problemes de salut pública i posar l'èmfasi en què són problemes predominantment col·lectius; la compensació suficient a les persones i grups perjudicats; i l'esforç per afrontar i corregir les causes profundes i estructurals de les desigualtats en salut.

La tecnología de la edición génica por CRISPR ha revolucionado tanto la investigación en biotecnología como en biomedicina. Esta técnica tan poderosa y versátil permite editar los genes de cualquier especie a la carta. A pesar de su potencia y efectividad, quedan muchas cuestiones para resolver y controlar su resultado final, particularmente en las aplicaciones sobre el genoma de los seres humanos. En este artículo se plantean tanto los puntos fuertes y puntos débiles de la técnica, como otras cuestiones abiertas sobre la edición génica, sobre si debe dirigirse a la terapia o a la mejora, si la modificación debe constreñirse a células somáticas o también a editar a embriones, modificando el genoma de los seres humanos del futuro.

La mejora genética en la especie humana ha suscitado desde siempre un amplio debate por lo que respecta a los aspectos éticos asociados a ella. Dicho debate había quedado circunscrito al ámbito meramente especulativo hasta la aparición de una nueva tecnología de edición genómica (CRISPR/Cas9) la cual lo ha reabierto al vislumbrarse una aplicabilidad a medio plazo que nos obliga a retomarlo y a reflexionar sobre la conveniencia o no de iniciar un camino excepcional en la historia de la evolución humana. En este artículo se detallan algunos de los argumentos esgrimidos a favor y en contra referentes a esta tecnología.