Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

This paper studies the importance of Francisco de Oliveira e Silva as one of the forerunners of studies in Law and Literature in Brazil

The aim of this article is to explore a relationship that has not yet been examined in the contemporary debate on law and literature. The law can, indeed, constitute the subject matter of a novel. But as we argue in this article, the law can also determine what counts, and what does not count as a novel. We defend this thesis by analyzing Ian McEwan’s The Children Act (2014) and David Foster Wallace’s The Pale King (2011). In the context of contemporary cultural production, the law has the power and the legitimacy to create what we call the space of fiction. As we intend to show, the law can create the demarcation line between fictional and non-fictional narratives.

O presente artigo visa a abordar a validade da teoria do Estado de Coisas Inconstitucional frente ao ordenamento jurídico pátrio. Para tanto, demonstra a gênese dessa teoria por meio de sua aplicação pela Corte Constitucional colombiana e a forma pela qual foi acolhida pelo Supremo Tribunal Federal, tudo levando em consideração fundamentos da República Federativa do Brasil, consagrados pela Constituição Federal, tais como democracia e igualdade, sem prejuízo de análise da eficiência, da qual devem se revestir todas as decisões da administração pública. Com o intuito de se verificar a validade da teoria diante dos termos propostos, utiliza como sistema de referência “Direito e Economia”, que analisa as externalidades proporcionadas em função da aplicação das leis e orienta para que se concretize da forma que proporcione maior eficiência, levando-se em consideração o diálogo entre Direito e Economia, sem prejuízo de se observar o ordenamento jurídico vigente. Destarte, uma criteriosa revisão de literatura e jurisprudência foi utilizada no estudo. Tais consequências são apresentadas na investigação, vinculadas à apreensão da análise econômica do Direito, às externalidades, aos direitos sociais e ao Estado de Coisas Inconstitucional. Após a análise pontual de tais institutos, procedeu-se com sua integração para sobejar a presente proposta interpretativa, núcleo vital deste estudo. O raciocínio teleológico, portanto, progride rumo à mescla desses institutos. Em conclusão, verificou-se que a teoria encontra obstáculos para prosperar frente aos dispositivos que balizam a Constituição Federal de 1988.

Esta pesquisa dedicou-se ao estudo dos campos de concentração brasileiros na Era Vargas e do sistema legal que o amparou, para compreender de que maneira tais institutos se organizaram e encontraram legitimação no país. Inicialmente, buscou-se compreender o contexto histórico e os primeiros campos brasileiros, organizados para conter a migração em uma época de seca, para serem incrementados a partir da mudança de postura do governo Vargas diante dos imigrantes, que deveriam, então, ser nacionalizados. Na sequência, viu-se que o confi namento de italianos, alemães e japoneses, ou seus descendentes, nos campos de concentração, atendia não apenas às pretensões varguistas para o Estado nacional, mas também agradava aos parceiros internacionais na guerra, em especial os Estados Unidos. Por fim, esta pesquisa demonstrou como a ditadura iniciada em 1937 com o Estado Novo, em especial com a Constituição outorgada de 1937, deu subsídios jurídicos para a centralização de poder nas mãos do presidente, que governaria por meio de decretos até sua deposição. Uma vez que o país entrou em guerra ao lado dos Aliados, ocorreu a decretação do estado de guerra que derrubou direitos constitucionais antes garantidos aos estrangeiros e permitiu que estes fossem perseguidos e internados em campos de concentração.

The present study is devoted to highlighting the instability and threat that Spain suffers in relation to the Social and Democratic State of Law, as one of the most important milestones of humanity and the need for its restoration and consolidation through the respect of the international commitments, in particular, those concerning the International Covenant on Economic, Social and Cultural Rights and the European Social Charter. Existing deficits, brought to light by the clear violations of social rights observed and reported by the respective supranational supervisory bodies, are thoroughly analysed and foreseeable challenges to be faced are also examined. As is pointed out, said violations must be remedied and promptly complied with, in line with an authentic and binding interpretation of Article 96 of the Spanish Constitution and of Act 25/2014, of 27 November 2014, on Treaties and other International Agreements. Thus, by meeting the demands of its citizens, Spain’s legitimacy would be reinforced, the public´s confidence in the State would be restored and, ultimately, social justice would be strengthened.

El trastorn específic del llenguatge (TEL) es va definir com una alteració greu en l’adquisició i el desenvolupament del llenguatge, que podia afectar tant la comprensió com l’expressió, en absència de determinades causes i condicions. No obstant això, en els darrers anys els estudis han constatat que les dificultats del llenguatge rarament són aïllades, sinó que van acompanyades d’altres dificultats cognitives relacionades amb les habilitats de processament del llenguatge. A més, els requisits diagnòstics tant restrictius del TEL han fet que, en l’àmbit clínic, molts infants no es puguin diagnosticar d’aquest trastorn tot i les seves mancances, i que, per tant, no puguin rebre l’atenció que necessiten. Això ha fet que recentment es promogués un estudi de consens en l’àmbit anglosaxó (el projecte CATALISE) que ha comportat un canvi en l’etiqueta diagnòstica, de TEL a trastorn del desenvolupament del llenguatge (TDL), però també, i més important, un canvi de perspectiva diagnòstica, que ha passat d’estar enfocada en el diagnòstic estàtic a una de més dinàmica, basada en criteris de persistència temporal i en les necessitats d’intervenció. Aquest fet ha comportat, de manera secundària, un canvi en la classificació de les dificultats del llenguatge, que ha passat de basar-se en característiques diagnòstiques a basar-se en el tipus d’intervenció que requereix cadascuna d’aquestes dificultats. En aquest article abordarem, des d’aquesta nova concepció, la definició i els criteris diagnòstics d’aquest trastorn, les seves característiques i els seus signes precoços d’alerta.

En aquest article oferim una revisió actualitzada dels principals resultats de les investigacions sobre el desenvolupament inicial de la comunicació i del llenguatge, posant l’èmfasi en com els pares i les mares, i en general els adults significatius per als nens i les nens, promouen el desenvolupament de les habilitats comunicatives i lingüístiques infantils.Inicialment, revisem les característiques dels primers intercanvis comunicatius entre bebès i adults, centrant-nos especialment en com evolucionen l’atenció conjunta i la intencionalitat en el marc d’aquests intercanvis. Posteriorment, abordem com determinats comportaments parentals que defineixen la parentalitat positiva s’han mostrat relacionats amb el desenvolupament infantil en general i amb el desenvolupament comunicatiu i lingüístic en particular. També ens referim a les característiques de la Parla Adreçada als Infants que, d’acord, amb les investigacions, donen suport al procés d’adquisició del llenguatge. Acabem senyalant algunes implicacions pràctiques dels resultats de les investigacions, a prendre en consideració en la intervenció professional amb les famílies i els educadors dels nens i nenes que requereixen una atenció especial en l’àrea de la comunicació i del llenguatge.

Tot i que els adults generalment mirem als ulls quan ens parlen, quan ens costa d’entendre allò que diuen movem l’atenció visual a la zona de la boca per ajudar-nos a comprendre millor el missatge. D’aquesta manera, integrem millor les pistes visuals (i. e. moviments articulatoris que encaixen temporalment i acústicament) amb els sons que escoltem, i formem un percepte audiovisual que ens és més senzill d’entendre que un percepte auditiu sol. Així mateix, els infants també centren la mirada en la boca d’un parlant a partir de la segona meitat del primer any de vida, la qual cosa s’ha interpretat com un reflex de l’ús creixent de les pistes audiovisuals, que els ajuda en el procés d’adquisició del llenguatge. En aquest article revisarem els estudis experimentals més destacats sobre el paper de la informació audiovisual en el desenvolupament i l’adquisició del llenguatge, així com els factors que poden modular el processament de les pistes audiovisuals.

Els estudis sobre desenvolupament del llenguatge típicament s'han centrat en l'anàlisi de la parla. Tanmateix, hi ha altres elements comunicatius que són una peça fonamental en la comunicació i cognició humanes: els gestos. Aquests elements visuals estan íntimament integrats amb la parla des del punt de vista temporal i des del punt de vista semanticopragmàtic, i fan que es pugui parlar del llenguatge i la comunicació com uns fets multimodal. En aquest article posem a l'abast dels lectors un resum dels estudis més recents sobre adquisició del llenguatge des d'una perspectiva multimodal, tot i emfasitzant el rol dels gestos com a facilitadors i precursors del llenguatge no només en les etapes més primerenques sinó també en etapes de desenvolupament pragmàtic més tardà. Els estudis demostren que el gest és un component central de l'adquisició del llenguatge i que actua com a precursor i predictor de l’aprenentatge del vocabulari, de la sintaxi, així com del desenvolupament pragmàtic i discursiu.  Finalment apuntem les àrees de recerca més actuals i innovadores i el possible impacte d'aquesta recerca en l'àmbit de la rehabilitació del llenguatge.