Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

La relació de la dona amb el menjar ha sigut (mal)interpretadades del principi de la història d'Occident, sovint equiparant erròniamentamb la vergonya, el pecat i la transgressió. Per tant, escriure sobre la relacióde la dona amb el menjar i, en particular, sobre els trastorns alimentaris en la ficció, les autobiografies i els relats no consisteix simplement a descriureels símptomes d'aquestes patologies i la rutina diària de les protagonistes;també significa escriure sobre qüestions complexes d'identitat i sobre el jo, el cos femení, les normes i comportaments socials i reflexionar sobre l'angoixa de les dones davant els seus rols de gènere. Com es recull en aquest número especial, el retrat dels trastorns alimentaris en lesdones de tot el món aborda aquestes complexes qüestions i la manera en què les les dones han discutit les seues ansietats cap a les identitats i els rols socials a través de la seua relació amb el cos i el menjar.

En aquest text tractem els problemes d'alimentació a la llum del que en termes lacanians es coneix com el graf del desig. Aquest data dels anys 1958-59, quan Lacan va impartir el seu seminari sobre El desig i la seua interpretació, actualment publicat com a número 6 del Seminari en l'edició oficial de Jacques-Alain Miller en el 2013. Apareix de nou en l'assaig “Subversion du sujet et dialectique du désir dans l’inconscient freudien”, publicat en 1966 en el seu llibre Ëcrits. Les topologies de Lacan tenen la virtut d'aclarir els fenòmens patològics i llançar llum sobre ells, així com l'estructura de la personalitat. Un lloc de pas inevitable serà la teoria freudiana sobre la pulsió oral que constitueix el descobriment del problema central d'aqueix fenomen patològic, i la base en la qual es recolzen tots els desenvolupaments psicoanalítics posteriors.

Aquest article proposa analitzar com en aquestes dues obres, Óxido de Carmen i Lumpérica, es plasmen violències patriarcals que mutilen el cos i equilibri psicològic de les dones, a través del control de les conductes alimentoses i les restriccions inhibidores de desig. Des de la novel·la d'Ana María del Riu, aprofundiré en els vincles identitaris comunitaris establits entorn de l'alimentació i els processos de destrucció identitària que relata l'autora fins a l'extrem, a través l'anorèxia que pateix Carmen, i que acaba per trobar-se en un fossat purgatori del qual només aconsegueix eixir desapareixent. En el text de Diamela, Lumpérica, analitzaré la manera de generar identitat que ofereix l'autora, que no implica el destí ineludible d'una silueta difuminada fins a la seua extinció, sinó una figura deformada, la mutació electa animalizada de la identitat “dona”. En Lumpérica assistim a la imatge de l'existència en el marge i la seua lluita per prendre l'espai, la revelació de reconéixer-se en termes propis.

Les dones històricament han estat subjectes a discursos patriarcals dominants que han contribuït al fet que s'exercisca poder, violència i control sobre els seus cossos. Aquest treball pretén mostrar, a través de l'anàlisi de la memòria autobiogràfica Hambre: Memorias de mi cuerpo de Roxane Gai, com el menjar i els trastorns d'alimentació simbolitzen una eina de supervivència contra l'hegemonia cultural ja que possibiliten la creació d'un llenguatge simbòlic mitjançant el qual les dones poden expressar la seua repulsa cap a un sistema opressor i al seu torn exterioritzar la vivència d'experiències traumàtiques. Aquest treball presenta els trastorns d'alimentació com un instrument de rebel·lió, protesta i resistència amb el qual les dones poden fer front a les discriminacions i opressions presents en el sistema patriarcal, però alhora insta en la importància de trobar un llenguatge propi alternatiu allunyat dels trastorns d'alimentació ja que comporten conseqüències físiques i emocionals molt greus.

Una constant en l'obra d'Olga Grjasnowa és la representació de figures femenines que es debaten entre la necessitat vital de punts de referència i el desig de transcendir límits, ja siguen geogràfics, culturals o sexuals. En la seua novel·la Die juristische Unschärfe einer Ehe (2014), que serà objecte principal d'anàlisi, Grjasnowa presenta una protagonista amb uns principis i hàbits relacionats amb el seu cos. Aquests són la petjada d'una memòria cultural infranquejable, malgrat el desplaçament a un nou marc espacial i cultural. Així mateix, mostra com hi ha categories en els llocs de partida, però també en els d'arribada, que retallen la capacitat dels subjectes per a crear nous espais d'hibridació i definició de la seua identitat.

L'autora canadenca Margaret Atwood ha utilitzat nombroses vegades als seus personatges femenins i la seua relació amb el menjar per a condemnar el que les dones pateixen. No obstant això, va anar en la seua primera novel·la, La mujer comestible (1969), en la qual va portar aquesta idea al límit i va utilitzar el trastorn alimentari que pateix el seu protagonista, començant amb l'anorèxia i acabant amb una mena de canibalisme en ser incapaç d'ingerir menjar, per a denunciar la pressió social que pateixen les dones. En aquest article argumente que el rebuig que sent la protagonista cap al menjar, especialment aquella que prové d'éssers vius, es pot estudiar com una denúncia des de la perspectiva dels estudis animals i el concepte del referent absent proposat per Carol J. Adams (1990).

Malgrat el significat literal del seu títol, els dies de Sara Suleri tal com aparacen en la seua autobiografia estan lluny de ser meatless. De fet, Meatless Days (1989) està tot enfocat al voltant del tema del menjar, amb imatges de carn, o de menjar en general, emprats en sentit tant literal — com part de tradicions religioses — com metafòric — en connexió amb la nutrició del cos matern. Aquest article examina el recurs al tropo culinari amb fi de qüestionar i desestabilitzar assumptes d'identitat nacional i de gènere (com per exemple la identificació de la dona amb el seu paper de cuidadora), pertinença (com el nexe entre els migrants i els seus llocs d'origen) i herència postcolonial (així com la idea del menjar com la depositària de la memòria històrica). La funció del menjar en el text no és només de mediadora amb els records culinaris de l'experiència pre-migrant de l'autora, sinó (i sobretot) un significant fluid per a la desconstrucció de les oposicions binàries, i en particular les entre el colonitzador i el colonitzat, el nadiu i el senar-nadiu, la mare i la dona infecunda.

Les protagonistes dels relats d'H. Gil Guerrero (Historias de Silicon Valley, 2019) representen l'arquetip contemporani d'individu útil i dòcil, asexuat i aparentment alliberat de la diferència de gènere, que s'explota a si mateix infatigablement al servei de les grans empreses de tecnologia digital. Aquest article analitza les circumstàncies que porten a una generació jove a la depressió, l'esgotament i l'alienació a causa de la transformació que ha desencadenat l'era digital. El sistema de relacions personals no funciona a través d'una comunicació fluida i recíproca, sinó a través d'imatges (xarxes socials) i d'intercanvis breus de frases (xats). En tal context d'aïllament, aquestes joves mostren una relació mínima i precària amb el menjar, la qual genera tant addicció als fàrmacs com trastorns alimentaris compulsius.

En este artículo se estudia Representación a San Roque, una comedia hagiográfica de especial relevancia por ser uno de los pocos documentos del siglo XVIII con fragmentos en gallego. El libreto manuscrito, no examinado hasta ahora, se conserva en un archivo privado de Ourense. Siguiendo una metodología analítica, se tratarán diversos aspectos en relación con la pieza: estructura en tres actos, argumento, lenguas empleadas, caracterización de los personajes (especialmente el gallego) y música incidental. Además, se establecerán comparaciones con otras creaciones escénicas de la Edad Moderna, tanto las elaboradas en el noroeste peninsular como en diferentes latitudes. Es posible concluir que Representación a San Roque sigue la tradición teatral hispana del Siglo de Oro, pero adaptada a Galicia y a nuevas tendencias. Gracias al presente trabajo se puede afirmar que no solo eran géneros breves las obras escénicas con partes en gallego durante el XVIII en el noroeste peninsular, sino que también existieron otras de mayores dimensiones como la aquí analizada.

Iranian Islamic art refers to the works of culture and civilization of the Iranian Muslim nation in the Islamic era. In its thinking and epistemological nature, it has a different language from simile and purification and is associated with a rich philosophy called "decoration" based on spiritual manifestations. Therefore, in creating works based on a simile and purification attitude, the existence of truth has never been neglected and the art world has been considered as manifestations of truth. This research is a descriptive and analytical research. Through documents, libraries and field observations, various data were collected by examining the principles and components of simile and purification with emphasis on Ibn Arabi's point of view and analyzing of how the Muslim artist used and his goals of using the combination of the two components in the philosophy of decoration. The results show that "simile and purification", as a mystical approach, has led to the formation of a special language in the structure of Iranian art; therefore, in the philosophy of decoration, the mystic artist has used it as a tool to manifest the beauty and perfection of God in forms through the embodiment of unity.