Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

Within the framework of the sixtieth anniversary of the creation of the Universidad Centroccidental Lisandro Alvarado and the 46 years of the Dean of Science and Technology, this editorial presents the trajectory of both, from its creation to the present, where the events in the country and the world have made universities reinvent themselves in the way of sharing knowledge and in how to stay open to fulfill their mission

The production of biopolymers is a subject that has gained interest due to the advantages they offer compared to plastics of petrochemical origin. One of the biopolymers with increased demand in recent years is polylactic acid. This is a non-toxic, biodegradable, compostable material with potential for use and environmental benefit compared to synthetic plastics. Given the importance that polylactic acid has gained, this review, where its properties, applications, production process and a brief dissertation of its current market is worth presenting. Based on the information consulted, polylactic acid is considered a biopolymer capable of replacing some synthetic polymers in the short and contributing to reducing the environmental impact caused by the accumulation of plastics in ecosystems. The current production of polylactic acid occupies an important position in the global market of bioplastic. It is expected that this trend of increased production will continue to satisfy the market demand for said material.

The term Smart or Sustainable City refers to a global trend that corresponds to the use of information technologies to transform cities into more liveable, viable and sustainable areas for their inhabitants. This article documentarily analyses several measurement models from different countries; ISO/IEEE standards, degrees of maturity, sustainable and inclusive development, environmental improvements, urban intelligence metrics, a "Smart Dashboard", as well as performance indicators to evaluate the success and progress of smart city projects. It analyses the results and provides a comparison of the measurement models and metrics evaluated, to assist in the development of policies and initiatives, to guide economic growth and social development of rural and urban communities. To propose a strategic guide that can be used for the design of smart and sustainable projects, to try to improve the quality of life of citizens.

Sometimes the functionality of the software leaves outside the ease of use, which is the feature known today as Usability. Knowing its conceptual evolution and evaluation parameters between 1985 and 2020, is the objective of this article that reports the results obtained from the bibliographic review carried out in a search in Google Scholar, Microsoft Academic, World Wide Science and websites that were identified as referents and support. In the findings, the concept of usability was originally identified as the degree of ease of use, and then it was a contribution to the quality of the software to evaluate the security, accessibility, and support for the user experience today. The appearance of disaggregated usability parameters was also found, with eight being the most frequently repeated, and only one persists over time: Do not load the working memory to the user, thus seeking the satisfaction of the use of the software, it is also identified three parameters of ISO 9241-11: 2018 that are:  efficiency, effectiveness, and satisfaction, the most recognized today.

INTRODUCCIÓ. La pandèmia per la covid-19 ha impactat en l’aspecte físic, emocional i social. Les mesures de distanciament han modificat les formes de relacionar-se i van produir estrès i pors davant la incertesa que van impactar, també, en l’esfera educativa. La majoria de les investigacions s’han focalitzat en les conseqüències negatives que ha tingut el distanciament en la salut mental de les persones. Per això, aquest article presenta una mirada diferent, que, des de la resiliència, indaga com els subjectes construeixen noves relacions de suport gràcies a les possibilitats que ofereix l’espai educatiu. En concret, ho fa mitjançant l’intercanvi de postals entre estudiants de la Università Cattolica Sacro Cuore di Milano i la Universitat de Barcelona, entre març i maig del 2020. MÈTODE. Estudi de tall qualitatiu, amb anàlisi textual i visual. L’objectiu és explorar les potencialitats de les postals com a mètode creatiu i de foment de la resiliència. RESULTATS i DISCUSSIÓ. Es mostren les postals com un instrument de resiliència. Es donen indicis sobre la creació de vincles afectius i l’activació d’estratègies d’empatia davant del confinament. També es demostra com els mètodes creatius fomenten altres tipus de relació i comprensió, davant de mètodes més tradicionals d’investigació.

INTRODUCCIÓ. Un entorn educatiu que faciliti la participació i el pensament crític dels estudiants és essencial per a l’èxit de l’educació per al desenvolupament sostenible (EDS) d’acord amb els disset objectius de desenvolupament sostenible (ODS). Per a això calen eines que afavoreixin l’aprenentatge des d’un nou enfocament, que requereixi un component social i consideri les habilitats suaus dels estudiants. METODOLOGIA. La proposta educativa de l’aprenentatge-servei (ApS) estableix relacions fructíferes amb la societat, en les quals les dues parts se’n beneficien. En aquest treball es proposa l’aplicació de la metodologia ApS per aconseguir una implementació reeixida de l’EDS. RESULTATS. D’acord amb l’objectiu 11 (ciutats i comunitats sostenibles), aquesta proposta pretén que els alumnes contribueixin a fer que les ciutats siguin més inclusives, segures, resilients i sostenibles. Per això, s’ha dut a terme una activitat d’ApS a la Universitat Rey Juan Carlos on van participar 140 alumnes de l’assignatura Transports Turístics. DISCUSSIÓ. Aquest treball demostra la utilitat de la metodologia ApS en la transmissió dels valors associats a la sostenibilitat mediambiental, social i econòmica. A través de la conferència, l’alumnat presta un servei de trasllat de valors a la societat alhora que perfecciona les habilitats de comunicació i treball en equip.

INTRODUCCIÓ. Aquest treball és fruit d’un projecte de recerca orientat a desenvolupar la competència investigadora en l’alumnat del grau de Mestre d’Educació Infantil i Primària de la Universitat de Barcelona. La contribució se centra a analitzar la percepció dels estudiants respecte al nivell d’adquisició de la competència de recerca durant el grau i després de fer el treball final de grau (TFG). MÈTODE. Es fa un estudi descriptiu per enquesta a partir d’un qüestionari sobre un conjunt de vuit dimensions específiques relacionades amb la competència de recerca abans (n = 146) i després (n = 121) de fer el TFG. RESULTATS. Els resultats mostren que l’alumnat percep que té competències de recerca escasses, malgrat que els plans d’estudi incorporen aquest tipus de competències. Els resultats milloren en alguns aspectes després d’haver fet el TFG. Entre aquests aspectes destaquen la capacitat de formular els objectius d’una investigació i d’elaborar la fonamentació teòrica. DISCUSSIÓ. Els resultats aconsellen repensar les metodologies de formació dels futurs mestres d’educació infantil i primària. Sembla necessari replantejar l’extensió del TFG i la formació prèvia necessària per millorar la capacitat investigadora.

Introducció. La situació d’emergència declarada el març del 2020 va provocar un canvi immediat en la metodologia de la docència presencial, que es va estendre a la manera de fer les valoracions. Es va substituir el sistema presencial pel sistema en línia, incloent-hi tant la docència com l’avaluació (contínua i única). Mètode. L’objectiu d’aquest article és doble. Primer, estudiar les innovacions metodològiques tant reactives com proactives per part de l’àrea acadèmica, i segon, analitzar-ne els efectes en el rendiment acadèmic universitari. Per això, s’analitzen i s’estudien els canvis metodològics introduïts a les assignatures del grau en ADE de la Universitat de Barcelona, com a exemple d’un grau relatiu a les ciències socials, i el rendiment acadèmic de cadascuna. Resultats i discussió. En primer lloc, s’han pogut distingir tres períodes de docència: docència d’emergència remota, docència en línia, i model de docència híbrid. En segon lloc, l’estudi del rendiment de les assignatures i de l’anàlisi de les addendes dels plans docents permet concloure que s’han incorporat eines virtuals docents, però que no hi ha hagut modificacions metodològiques significatives, un repte pendent d’implementar per provocar canvis en tot el procés.

INTRODUCCIÓ. Els canvis en la nova Llei orgànica d’educació LOMLOE han donat pas a un reconeixement del pensament computacional en la legislació educativa en les ensenyances no universitàries atenent reivindicacions de la Comissió Europea que posava de manifest els seus efectes positius sobre els processos cognitius en la resolució de problemes. MÈTODE. Es presenta una proposta didàctica per a l’assignatura de matemàtiques i alumnat de tercer de primària amb l’objectiu de mostrar que el pensament computacional pot ser una eina fonamental per a la millora de la resolució de problemes aritmètics. RESULTATS. S’han dissenyat una sèrie d’activitats desvinculades d’entorns tecnològics amb les quals treballar la comprensió dels enunciats, l’organització i l’anàlisi de dades. A més, es presenta una bateria de problemes amb la qual mesurar el nivell de partida de l’alumnat i avaluar si les estratègies de pensament computacional milloren la resolució de problemes. DISCUSSIÓ. L’aplicació del pensament computacional permet treballar i millorar competències i habilitats relacionades amb la resolució de problemes que poden resultar clau en tot el currículum per estar estretament relacionat amb la comprensió de qualsevol enunciat, la indagació, la generació d’hipòtesis i l’avaluació dels resultats obtinguts.

Introducció. La crisi sanitària generada per la COVID-19 va tenir repercussions importants a tots els nivells i va suposar diversos reptes educatius, el més rellevant dels quals va ser la suspensió de classes presencials. L’objectiu d’aquest treball és analitzar la implantació i la consolidació després de la covid de l’aprenentatge semipresencial. Mètode. Entre els nous mètodes docents hi ha les classes en línia, l’organització de seminaris web impartits tant per experts de l’àmbit econòmic i empresarial com pels mateixos alumnes, i el foment del debat en fòrums i xats a través de Moodle. Resultats. Alguns punts positius per a l’alumnat són: millora global dels resultats, més aprofundiment en els coneixements adquirits, millora de la capacitat de debat i de l’aprenentatge actiu i cooperatiu, i creació de grups de treball que permeten la col·laboració entre alumnes i agents externs a l’àmbit universitari. Tot i això, es detecten desigualtats en l’accés a la tecnologia i problemes d’incompatibilitat d’horaris. Discussió. Els resultats mostren una millora dels resultats acadèmics i la satisfacció generalitzada. Com a repte fonamental queda la consolidació d’aquests mètodes tenint en compte que de vegades suposen un treball extra per a l’alumnat i la desigualtat en l’accés a la tecnologia.