Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

Es difícil hacer la reseña de un libro cuando el autor es un amigo y más complicado aún cuando ese joven amigo no está entre nosotros. Ladrón de bicicletas es su última publicación y aunque en un comentario bibliográfico no se debe adjetivar, en esta ocasión romperé esa norma y comenzaré señalando que es un magnífico libro muy en la línea de la trayectoria investigadora e intelectual del profesor García Gómez.

Sevilla. Diciembre 2018-marzo 2019

Es difícil evocar a Pancho sin que acudan a la mente numerosas referencias cinematográficas. Imposible no recordar, por ejemplo, que al principio de nuestras carreras académicas en el departamento de historia del arte de la Universidad de Málaga, algunos de nosotros compartíamos con él un despacho tan angosto como populoso y jovial al que nos referíamos como «el camarote de los Marx».

El pasado 27 de febrero de 2019 nos dejó un grande entre los grandes de la Historia del Arte.No resulta fácil plasmar en una nota, con la obligada brevedad de todo obituario, el resumen siquiera de sus enormes logros científicos y profesionales...

Palacio Episcopal (Málaga). Del 16 de marzo al 14 de julio 2019

El tema de la Guerra Civil i la dictadura franquista ha generat a l’Estat espanyol des de mitjans dels noranta ençà una quantitat ingent de novel·les, articles periodístics, investigació històrica i producció audiovisual que palesa la vigència problemàtica del tema. Aquest article vol centrar-se en un aspecte d’aquesta producció: la referida a les narracions que dintre de la literatura catalana actual l’han abordat. Es tracta d’un corpus d’obres extens en el qual han participat alguns dels escriptors més destacats. La nostra aproximació pretén estudiar aquesta vasta i diversa producció, mirant d’esbrinar les motivacions i els plantejaments narratius que regeixen aquestes propostes. Hi hem discernit tres models bàsics d’aproximació: el testimonial, l’actualitzador i el fabulador, i ho hem il·lustrat amb les obres que considerem més representatives. Així mateix, hi hem constatat un canvi pel que fa al model de representació de personatges i fets històrics, que tendeix al multiperspectivisme i a una visió més crítica. Aquest canvi es relaciona amb el debat públic que el moviment de recuperació de la memòria històrica ha produït a tot l’Estat espanyol.

En aquest article presentem l’estudi de la variació microsintàctica en els parlars catalans com a estratègia per a una comprensió millor i més aprofundida dels contextos de reestructuració i de les dependències a llarga distància. Proposem que la reestructuració implica l’existència d’una estructura biclausal amb un domini subordinat defectiu. Aportem proves a favor d’aquesta anàlisi tot explorant les posicions dels clítics i de les marques de negació pressuposicional en contextos de reestructuració en les varietats del català. D’una banda, les dades recollides demostren que, tot i que l’ascens del clític i l’ús de les marques pressuposicionals al domini subordinat són fenòmens independents, es poden explicar per la transparència del límit de la clàusula. D’altra banda, les dades dialectals evidencien que s’està produint un canvi sintàctic en la naturalesa d’alguns verbs com a verbs de reestructuració. A més, corroboren la validesa de la legitimació a llarga distància de les marques pressuposicionals com a efecte de transparència en contextos de reestructuració. Aquest fet es confirma a través de la comparació i contrast de les aparicions d’aquests mateixos elements en contextos de subjuntiu.

L’estudi de la neologia és important no sols des d’un punt de vista metalingüístic, sinó també des de la perspectiva de la planificació lingüística, ja que mitjançant la monitorització de la creació lèxica és possible fer noves propostes lexicogràfiques i terminològiques. Donada la singularitat d’Andorra dins del domini lingüístic català, tant en termes demogràfics i geogràfics com polítics i culturals, la llengua pot tenir necessitats lèxiques i terminològiques diferents de la d’altres territoris. En aquest treball s’han analitzat els patrons de morfologia i dels processos de formació de la neologia andorrana, tot comparant-los amb els de la resta del domini lingúístic. A més, s’han classificat i analitzat semànticament els neologismes específics (anomenats hàpaxs) andorrans i s’ha observat que la creació lèxica específica ve determinada en general per l’entorn social, cultural, polític i econòmic d’Andorra.

Presentació del monogràfic «La gramàtica del català de l’edat moderna. Un avanç», del número 66 (primavera 2019) de Caplletra. Revista Internacional de Filologia.