Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

INTRODUCCIÓ. L’adquisició de vocabulari emocional permet expressar amb cura les emocions i facilita les relacions interpersonals. La ira és una de les emocions més presents dins la nostra societat i que necessita estratègies per no derivar en violència. MÈTODE. Aquest estudi de tall quasi experimental va pretendre conèixer les diferències en l’expressió escrita del vocabulari emocional relatiu a la família de la ira en una mostra accidental de 1.219 estudiants espanyols d’educació primària, secundària i universitària. Així mateix, es van estudiar les diferències entre els grups relatives a les variables curs i gènere de les diferents etapes educatives mitjançant una comparació de mitjanes, una anàlisi post hoc per conèixer on se situaven aquestes diferències, així com regressions lineals per conèixer la capacitat predictiva de les variables curs i gènere. RESULTATS i DISCUSSIÓ. Els resultats han mostrat diferències significatives per cursos per a l’etapa de primària, per curs i gènere per a les de secundària i universitària, així com diferències intragrups interessants les implicacions de les quals es discuteixen a nivell evolutiu. Es conclou amb la importància de continuar posant èmfasi en el vocabulari emocional per poder resoldre conflictes i mantenir unes relacions socials sòlides.

INTRODUCCIÓ. Aquest article aprofundeix en l’estudi de les interaccions entre iguals a l’aula universitària. MÈTODE. Avaluem els efectes del treball en equip en el rendiment acadèmic individual en quatre assignatures que utilitzen l’aprenentatge basat en equips (ABE) dels graus d’Economia i d’Administració d’Empreses. RESULTATS. Trobem que les qualificacions individuals dels estudiants tenen una associació positiva i significativa amb la qualificació mitjana de la resta de membres de l’equip. La puntuació pròpia de l’estudiant augmenta aproximadament 0,65 punts per cada augment d’1 punt a la nota mitjana dels companys d’equip. Aquesta associació continua sent positiva i significativa fins i tot quan incloem variables sociodemogràfiques per controlar les característiques individuals. També contrastem l’heterogeneïtat dels efectes dels companys segons la capacitat de rendiment individual i d’equip. DISCUSSIÓ. Els resultats suggereixen que no hi ha heterogeneïtat en la capacitat individual, però trobem una diferència positiva o lleugerament negativa en la magnitud de l’efecte del treball entre iguals per als equips que es troben en el quartil superior/inferior, en contrast amb els equips que es troben al mig en la distribució.

INTRODUCCIÓ. S’ha demostrat que l’aprenentatge actiu condueix els estudiants a millors resultats d’aprenentatge en l’àmbit educatiu, però dins de les institucions d’educació superior encara hi ha un gran ventall de barreres que impedeixen aquest aprenentatge actiu. MÈTODE. En aquest article comentem algunes de les barreres clau, com ara el disseny de l’espai docent, l’ús de noves tecnologies (com la gravació de conferències) i els reptes creats arran de la pandèmia de la covid-19. RESULTATS I DISCUSSIÓ. Gran part de la literatura suggereix que, tot i que hi ha barreres estructurals que desincentiven l’ús de l’aprenentatge actiu (com ara l’entorn construït), no n’hi ha prou amb eliminar aquestes barreres, sinó que també és important que hi hagi una demanda per part del professorat (i de l’alumnat) de pedagogies noves i actives.

INTRODUCCIÓ. En una societat eminentment visual i hiperconnectada, la formació competencial artística i cultural dels futurs mestres hauria de ser coherent amb la transformació social de l’entorn que els condiciona. Per a una correcta implementació formativa, creiem necessari avaluar si els actuals estudis de mestre tenen en compte aquest repte i sintonitzen amb el món professional que hauran d’encarar. MÈTODE. Amb l’objectiu d’analitzar i comparar el tractament de la competència cultural i artística en els plans docents de la doble titulació del grau de mestre, i reflexionar-hi, es va dissenyar un estudi analiticoexploratori de caràcter descriptiu, dins el qual es va dur a terme una recerca documental dels plans docents, amb grups focals i qüestionaris. RESULTATS. Els resultats indiquen que la presència d’assignatures on es desenvolupa aquesta competència és percebuda com a insuficient per part de tots els actors. DISCUSSIÓ. Detectem la necessitat de consensuar uns termes que en facilitin la comprensió dins el procés educatiu, ja que no està explícitament recollida en els plans docents i això dificulta prendre consciència de la importància que té.

INTRODUCCIÓ. A inicis del segle XX les condicions de vida a Barcelona eren pèssimes. La burgesia volia modernitzar i europeïtzar el territori. Entre altres propostes, apareix l’Escola del Mar, amb una idea higienista i pedagògica per als infants desafavorits. MÈTODE. L’aportació té per objecte els jocs i l’educació física a l’escola. Es pretén entendre com hi tractaven les pràctiques corporals. Així mateix, es busca interpretar la seva finalitat i filosofia lligades a la pedagogia i als ideals renovadors de l’època. La metodologia s’ha basat en l’anàlisi de fonts primàries (pedagogs, personalitats acadèmiques, mestres i alumnat) ubicades principalment en el portal ARCA, a la Biblioteca de Catalunya i a les biblioteques particulars dels autors. Tot s’ha contextualitzat amb fonts secundàries per oferir un discurs hermenèutic. RESULTATS. La pràctica de jocs i l’educació física de manera lliure, també dirigida, es treballava a partir d’exercicis gimnàstics que pretenien fer un cos més sa i fort. La corporalitat a l’Escola del Mar era una peça clau de l’engranatge escolar. DISCUSSIÓ. L’Escola del Mar seguia el model de les escoles actives amb una idea higienista però tenia com a fet distintiu la proposta ludicocompetitiva que acompanyava la vida social.

El grup de recerca en innovació docent de la Universitat de Barcelona GIDTAAVE va organitzar la Segona Conferència Internacional en Experiències d’Aprenentatge Actiu en Educació Superior que es va fer en línia el 5 de novembre del 2021. L’objectiu de la conferència va ser proporcionar un fòrum per a la recerca d’alta qualitat en la innovació docent en educació superior, centrant-se en les metodologies d’aprenentatge actiu. L’esdeveniment va suposar una excel·lent oportunitat perquè professors de diferents universitats discutissin el seu treball en un ambient distès i desenvolupessin relacions de col·laboració a llarg termini. Concretament, es van presentar dotze ponències d’autors de diferents universitats espanyoles (Universitat de Salamanca, Universitat de Cantàbria, Universitat de Navarra, Universitat Rey Juan Carlos o Universitat Carlos III de Madrid, per citar-ne algunes), que van tenir l’oportunitat de compartir les seves experiències amb altres col·legues. Després de cada sessió, es van organitzar debats fructífers entre els participants. La ponència convidada de la conferència, titulada «Quins són els obstacles per a l’aprenentatge actiu en economia?», la va impartir Steven Proud, que actualment és director d’estudis de grau i lector en Educació Econòmica a l’Escola d’Economia de la Universitat de Bristol.

INTRODUCCIÓ: La formació del professorat ha d’atendre la capacitat de relacionar el coneixement pedagògic paradigmàtic (els marcs teòrics), el coneixement pedagògic narratiu (vinculat al desenvolupament de la identitat docent) i la pràctica docent. Les activitats de comunicació didàctica (lectura i escriptura) s’han proposat com a vies per a la formació del professorat. MÈTODE: En aquest article es descriu i s’analitza el desenvolupament d’una activitat de formació de professorat en actiu basada en l’escriptura d’articles de divulgació didàctica, sobre la base dels resultats d’una enquesta al professorat participant i l’observació i l’anàlisi de les seves produccions. RESULTATS: Es descriuen les percepcions del professorat sobre l’acció formativa amb relació al desenvolupament de marcs teòrics, reflexió sobre la pràctica, i identitat docent. DISCUSSIÓ: Es proposen vies d’activació de l’escriptura d’articles com a via de professionalització.