Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

Els informes d'organismes oficials, a més del propi testimoni dels alumnes de pràctiques de la Facultat de Magisteri que any rere any relaten les seves vivències als centres escolars, constaten l'augment progressiu, especialment en Educació Primària, d'alumnat d'origen estranger que desconeix la llengua vehicular del centre. Alhora, es constata també a l'estranger una demanda creixent i sostinguda dels cursos d'ELE a nens, tant a la formació reglada com a la formació no reglada, al nivell d'Educació Primària. Es fa, per tant, cada cop més evident que el grau d'Educació Primària ha de desenvolupar competències i estratègies vinculades a l'ensenyament d'Espanyol com a Llengua Estrangera (ELE). En aquest treball, a més de revisar les mesures existents per gestionar la realitat esmentada dels centres escolars, s'exposa una proposta formativa que pugui contribuir, en el marc de l'aprenentatge actiu i cooperatiu, a conèixer les dificultats de l'alumnat estranger en l'aprenentatge de les llengües oficials i optimitzar el suport lingüístic que se'ls brinda; en definitiva, millorar la inclusió dels alumnes d'origen estranger. Finalment, també es pretén mostrar un nou horitzó laboral als futurs egressats en Educació Primària descrivint les perspectives existents respecte a l'ELE a nens a l'estranger en el context de l'educació reglada al nivell de primària.

Aquesta investigació presenta l'aportació que la disponibilitat lèxica té a l'àmbit de l'ensenyament d'Espanyol com a Llengua Estrangera a l'àmbit infantil. Per poder desenvolupar aquesta tasca, s'ha realitzat una revisió bibliogràfica sistemàtica per conèixer aquells treballs publicats sobre lèxic disponible infantil. A partir dels resultats obtinguts, en primer lloc, s'han pogut identificar aquests estudis. En segon lloc, s'hi ha observat una baixa incidència d'investigacions sobre ELE en mostres infantils, en comparació de corpus adults. En tercer lloc, també s'han localitzat, a part dels setze centres d'interès tradicionals, trenta àrees complementàries i, a partir de l'anàlisi dels diversos centres d'interès, es veu com coincideixen amb les classificacions desenvolupades pel MCER i el PCIC per l'ensenyament de vocabulari a estudiants d'ELE. Finalment, com a conclusió principal, es destaca l'alta adaptabilitat que presenta la disponibilitat lèxica per a l'ensenyament de vocabulari d'ELE, cosa que fa que sigui una disciplina especialment apropiada per desenvolupar aquesta tasca.

L’objectiu d’aquest treball és mostrar que diversos aspectes de la mètrica com el recompte sil·làbic, la rima i els patrons rítmics, ens poden ajudar a extraure informació sobre la variació lingüística d’altres èpoques. L’estudi analitza algunes variants formals presents en els poemes d’Ausiàs March (1397–1459) que serveixen per a satisfer els requeriments mètrics del vers. Pel que fa al recompte de síl·labes, ens hem centrat en el tractament doble, com a hiats o com a diftongs, de les seqüències vocàliques decreixents: tot i l’aclaparadora majoria de formes amb hiat, les dades deixen entreveure que en aquell temps ja actuaven algunes de les restriccions vigents en l’actualitat, com la tendència a inhibir la formació de diftongs en seqüencies de vocals pròximes a l’accent principal. D’altra banda, la rima i el ritme sovint ens orienten sobre la pronúncia i la grafia escaient per a mots dubtosos, com en la selecció del timbre de les vocals mitjanes o en la ubicació de l’accent en doblets com ésser/esser. Finalment, l’anàlisi del ritme aconsella presumir una certa fluïdesa en el concepte de tonicitat, a partir del comportament d’elements rítmicament ambigus com el relatiu què. En aquest cas, però, la informació també flueix en l’altra direcció, des de la llengua fins a la mètrica, ja que la distribució dels elements ambigus, amb una tendència clara a gravitar cap a posicions poc prominents, ens ajuda a copsar les relacions de prominència que s’estableixen entre les diferents parts del vers.

A pesar de que la figura del padre está presente en buena parte de la narrativa latinoamericana, lo cierto es que recién en estas últimas décadas se la ha abordado desde una perspectiva realmente teórica, esto gracias a los estudios de género y, en especial, a las masculinidades. En tal contexto, surge el estudio de las paternidades como un intento por entender al padre y los diversos roles que este cumple en el espectro familiar y social, los cuales han variado notablemente en la reciente época. A partir de este paradigma, el presente artículo analiza «Las botellas y los hombres» del escritor peruano Julio Ramón Ribeyro. En la diégesis de este relato se representa el vínculo que se produce entre la subjetividad masculina y la paternidad. Se ha encontrado que, desde la óptica de Ribeyro, dicho vínculo se muestra problemático, debido a que las relaciones que se establecen entre el padre y el hijo varón, protagonistas del texto, están marcadas por los discursos sociales contradictorios que existen sobre la masculinidad y la paternidad, los que instrumentalizan mandatos perversos que en su pretensión por disciplinar a los hombres, los convierten en sujetos de frustración y dolor.

The phraseological category of pronominal idiom is located at a crossroad among several grammatical categories: noun phrases, nominal idioms, and even pronouns. Although it has a certain theoretical development, the existence of pronominal idioms as a discrete phenomenon has recently been questioned. In this paper, several reasons why the category of pronominal idioms is considered valid and necessary are exposed. The first argument, from a historiographical point of view, is based on the concept of grammatization: the category of pronominal idiom is a consequence of a progressive process of codification related to a linguistic reality that did not fit properly into the pre-existing categories. The second argument is of a historical nature: the grammaticalization features of pronominal idioms, which keep them separated from other close categories, are pointed out. As a result, the category of pronominal idiom and its different types are theoretically substantiated: from the best known subcategories, such as personal pronominal idioms (e.g. mi menda, este cura) or quantifying idioms (e.g. todo quisque, ni el Tato) to new subtypes that are added, such as distributive pronominal idioms (tirios y troyanos) and demonstrative pronominal idioms (el […] que viene).

A growing part of studies on English for academic purpose explores how English is used in non-Anglophone contexts. This article focuses on the under-researched context of Russia, where English has been used as a language of scientific publications only since 2010. The paper explores hedging devices in Russian authors’ research article abstracts from a diachronic perspective. The main focus is on quantitative and qualitative variations in the use of these linguistic means. It is assumed their distribution could change over time. Exploring functions of hedges and suggesting reasons for diachronic changes in their use are other research questions. The weakening intrusion of national Russian criteria of good writing and greater awareness of English academic norms due to the need to publish internationally have influenced hedging patterns in Russian authors’ research article abstracts. The study is based on a corpus of 120 research article abstracts from the field of linguistics published in two Russian journals in 2010-2020. The theoretical framework followed here is Hyland’s (2000) taxonomy of hedges, which offers a pragmatically-grounded method for analyzing hedging in academic discourse

En Las Aventuras de Pinocho (1883) reaparece uno de los relatos sagrados fundamentales: Carlo Collodi presenta el tema del exilio del paraíso y las vicisitudes para recuperarlo. El texto combina la forma del mito con rigor y claridad junto con la simplicidad y el humor del cuento infantil. Hacemos la lectura del libro en relación con la teoría del símbolo de Paul Ricœur, en particular con el respaldo metodológico de Finitud y culpabilidad (1960) y la primera presentación de los símbolos del mal, en tanto discurso indirecto. La exposición mítica del problema de naturaleza religiosa y filosófica pone en juego la pregunta por la identidad; la presencia del mal exige definición personal. Relacionamos el viaje del alma del protagonista con el decurso de la historia nacional y consideramos en paralelo la respuesta; los símbolos del mal interpelan originariamente para ordenar el decurso de vida personal e histórica.

Book review of Sánchez Muñoz, Cristina (ed.). Violencias de género: entre la guerra y la paz, Medellín: Siglo del Hombre Editores, 2021.

Book review of Sánchez Rubio, David, y Sánchez Bravo, Álvaro (eds.). Derechos humanos y transformación social, Madrid: Dykinson, 2021.

For more than forty years, jurisprudence has been dominated by the Hart- Dworkin debate. The debate starts from the premise that our legal practices generate rights and obligations that are distinctively legal, and the question at issue is how the content of these rights and obligations is determined. Positivists say that their content is determined ultimately or exclusively by social facts. Anti-positivists say that moral facts must play a part in determining their content. In this essay, I argue that the debate rests on a mistake. Our legal practices do not generate rights and obligations that are distinctively legal. At best, they generate moral rights and obligations, some of which we label legal. I defend this view by drawing analogies with other normative practices, like making promises, posting rules, and playing games. And I try to explain why it looks like legal practices generate distinctively legal rights and obligations even though they do not. I conclude with some thoughts about the questions that jurisprudence should pursue in the wake of the Hart-Dworkin debate.