Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

Com a resultat de la intersecció amb la biologia, la filosofia i l’antropologia, la psicologia ha generat un ampli corpus teòric sobre la teoria dels afectes i les emocions altament valuós en un context en què el subjecte es troba davant d’una crisi permanent de la biosfera. Estudiosos com Melanie Klein (1998, 2001) i Lawrence Buell (2016) coincideixen a distingir la depressió i la por com a emocions immediates a l’adversitat. Tanmateix, moltes altres de les anomenades emocions proscrites (Jaggar, 1989), com per exemple, l’odi, l’enveja o la vergonya, ofereixen interessants espais d’anàlisi per a possibles teoritzacions ecocrítiques. Tot i que la poesia de principis del segle XXI, sobretot l’escrita per dones, està contribuint a desnaturalitzar tals associacions (Pons 2020), diria que aplicada a l’ecocrítica i ecopoètica la culpa adquireix noves possibilitats interpretatives. Des del punt de vista de la subjectivitat moderna, ja no pot expressar-se dins els límits del jo individual, sinó que ha d’encabir-se inevitablement en el subconscient d’un col·lectiu, i fins i tot, en el si de tota una espècie: la humana. Així, tenint en compte aquesta peculiaritat i el pes de la culpa en la cultura occidental, aquest capítol vol investigar les noves figuracions poètiques que la representen en el moment antropogènic. És a dir, de quina manera l’ecohumanisme es manifesta en la imaginació poètica quan se situa davant de narratives de destrucció, extinció i irreversibilitat antropogènica. Així, centrant-me en les darreres obres de poetes com Mireia Calafell, Núria Mirabet i Silvie Rothkovic, analitzaré quines són les estratègies més freqüents a l’hora de tractar amb emocions proscrites, concretament la culpa, com a tema poètic en relació amb el medi ambient.

En aquest treball s'elabora un estudi del tractament de la competència intercultural al nou currículum d'Educació Primària, el qual començarà a implementar-se el curs 2022-2023. Per això, s'aborden els tres constructes que articulen el currículum: el marc pedagògic, el perfil de sortida i les àrees o àmbits. Pel que fa al perfil de sortida, sestudien en profunditat els descriptors operatius; pel que fa a les àrees o àmbits, s'atenen les competències específiques i els criteris d'avaluació. Les cinc categories que constitueixen l'anàlisi emergeixen de les característiques atribuïdes a la competència intercultural a l'ensenyament de llengües estrangeres, és a dir, els components cognitiu, afectiu, procedimental, crític i identitari. L'article conclou identificant fortaleses i debilitats del tractament de la interculturalitat a la proposta educativa, i se suggereixen accions per a la segona concreció del currículum. Entre aquestes, destaquen les necessitats de treballar explícitament la competència simbòlica i la capacitat per negociar significats culturals; d'especificar com l'alumnat haurà d'afrontar l'otratat; d'atendre la configuració de la identitat dels estudiants; i, finalment, d'enfortir la formació del professorat a l'àmbit de la interculturalitat.

La pandèmia de la COVID-19 ha provocat un trasbalsament de la societat mundial, ara més globalitzada que mai, amb conseqüències encara imprecises. El paper de la ciència com a referent social s’hi ha vist afectat en la mesura que se li demanen respostes que sovint no poden ser sinó provisionals i que generen contradiccions en la gestió de l’emergència sanitària. Hem analitzat diverses estratègies argumentatives del discurs negacionista, així com també el debat entre la perspectiva liberal i la comunitarista a l’hora d’aplicar i justificar una gestió que ha generat conflictes entre els poders executius i els judicials. Aquesta problemàtica és examinada en un estudi de cas referit al confinament forçós d’estudiants a Mallorca l’estiu de 2021, que va suscitar controvèrsies mediàtiques.  

La investigació que es proposa aquí suposa una anàlisi dels manuals d'espanyol per a estrangers de nivell inicial destinats a nens. L'objecte de l'anàlisi serà el tractament dels nivells lingüístics (el fonètic-fonològic, el morfosintàctic, el lèxic-semàntic i el pragmàtic) i es compararà l'atenció dedicada a cada nivell en un mateix manual i també entre tots els manuals estudiats. El propòsit d'aquest estudi serà observar si els manuals atorguen la mateixa importància als diferents nivells de llengua, si la comunicació té un paper tan rellevant com la resta de nivells i el tipus d'activitats que es presenten a cadascun. Per tant, per aquest article s'ha dissenyat una metodologia basada en una fitxa d'anàlisi centrada en els quatre nivells lingüístics. Són cinc els manuals que s'han estudiat: Un, dos, tres… Ja!, de l'editorial a Clave ELE; Superdrag, de SGEL; Col·lega, d'Edelsa; Clan7 amb Hola, amics!, d'Edimen; i Lola i Leo, publicat per l'editorial Difusió. Les conclusions obtingudes giren al voltant de la presentació dels continguts de cada nivell (si és explícita o implícita), la presència de la comunicació a cada manual (per a això s'analitzaran els actes de parla que es plantegen per a la instrucció) i la rellevància dels diferents nivells de llengua en els mètodes d'ensenyament.

El presente trabajo tiene como objetivo general reflexionar sobre la relación existente entre la Semántica y la Pragmática y cómo los límites difusos entre ambas disciplinas influyen en la didáctica de lenguas extranjeras. Concretamente, proponemos indagar sobre la validez de los mapas conceptuales como herramienta didáctica apropiada para la enseñanza del ELE. Inicialmente concebidos para fines no lingüísticos, su función se ha limitado en gran parte al aprendizaje del contenido semántico de una lengua, dejando en segundo lugar otros planos de la lengua no menos importantes. Para mitigar este esa tendencia, proponemos complementar el uso de dicha herramienta con actividades de corte pragmático. Nuestra propuesta va dirigida a estudiantes adolescentes de ELE, de nivel intermedio. La creación y explotación de los mapas conceptuales se hace a partir del relato (cómic) Bartleby, el escribiente, mientras que la creación del diálogo aprovechando las aportaciones del principio de cortesía. Los resultados evidencian la necesidad de encontrar nuevas vías de explotación de los mapas conceptuales para diversificar su uso, más allá de su dimensión semántica, y complementarlos con actividades que incidan en el uso de la lengua en contexto (dimensión pragmática).

Al procés d'ensenyament-aprenentatge d'Espanyol com a Llengua Estrangera es té en compte la finalitat que és la comunicació entre usuaris. Aquesta comunicació es pot abordar gràcies a qüestions d'interès global i atenent la multiculturalitat, el multilingüisme, la multimodalitat i els Objectius de Desenvolupament Sostenible que tenen un impacte directe a la societat, a més de continguts gramaticals i lèxics que inclouen tots els plans formatius . Aquests aspectes es poden implementar a l'aula mitjançant activitats de mediació oral, que fins ara ha tingut poca presència als manuals de segones llengües. En aquest article es realitza una investigació sobre l'aparició de mediació oral, mediació escrita i ODS als manuals més reconeguts al món d'ELE; i es proposa dissenyar activitats basades en els ODS, atenent els tipus de mediació oral.