Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

A manca d’instruments internacionals que estableixin pautes comunes sobre els acords de gestació per substitució transfronterera, els ordenaments que els prohibeixen o els consideren nuls s’han hagut d’enfrontar a la qüestió dels seus efectes, el que ja ha donat lloc a diversos pronunciaments per part del Tribunal Europeu de Drets Humans. A partir del precedent Mennesson c. França (2014), el treball analitza les diferents aproximacions al fenomen que han estat objecte d’escrutini per part del TEDH. El treball posa una atenció especial, atesa la seva major freqüència, en els casos que s’originen en la negativa d’un estat a reconèixer la filiació resultant d’un acord de gestació per substitució celebrat fora de les seves fronteres i, en particular, en el pes atorgat a l’exigència de vincle genètic entre el menor i com a mínim un progenitor d’intenció. Els més recents Valdís Fjölnisdóttir i altres c. Islàndia (2021) i A.M. c. Noruega (2022) evidencien que limitar el reconeixement d’efectes d’aquests acords als casos d’existència del mencionat vincle no és coherent amb l’interès superior dels menors que en resulten, en especial quan la seva adopció ja no és possible.

En l'actualitat, la recerca en grans simis ha deixat de realitzar-se en pràcticament tothom. En aquest context, cal preguntar-se si és que ha arribat el temps de prohibir o restringir severament la recerca amb tota classe de primats no humans. Una manera d'abordar aquesta pregunta és avaluant si és que les raons que van ser esgrimides—amb èxit—en favor de restringir la recerca amb grans simis, poden ser esteses al cas dels altres primats no humans. Tenint com a base una recent revisió del debat sobre la restricció de la recerca amb grans simis (Aguilera, Perez Gomez, i DeGrazia, 2021), el present article duu a terme aquesta tasca, analitzant dominis de raons relacionats amb l'estatus moral, la ciència, el benestar animal, les actituds dels experts i el públic, la conservació i el retir dels primats, els costos financers, i l'atribució de respecte i drets als primats no humans. D'aquesta manera, es pretén il·luminar el debat entorn de la restricció de la recerca amb tota classe de primats no humans, aportant eines estratègiques, persuasives i filosòfiques per als qui desitgin avançar en aquesta direcció.

Els corrents intel·lectuals i ideològics posthumanistes advoquen per la superació de diferents límits biològics de l'espècie humana. La ruptura inclou els assumptes reproductius, com a estratègies per a la supervivència i com a cura d'una dignitat posthumana. En aquest treball, vull esbossar qüestions del trans i posthumanisme reproductiu interessat en la gestació subrogada (GS) en les diferents modalitats. La GS és rellevant per reconduir la reproducció seguint criteris promotors de lelecció individual. Començo subratllant l'herència liberal en el moviment per la millora humana i l'elecció procreativa. Després, suggereixo que el posthumanisme reproductiu es recolza en els estudis de gènere i en la permissivitat del comerç sexual per redefinir la GS com a probable reproducció posthumana. Així, els objectius del posthumanisme reproductiu ambicionen una agenda diferent de la feminista. Les perspectives posthumanes i feministes proposen horitzons de justícia reproductiva que s'hauran de criticar en context abans que els estats nació procedeixin amb reformes.

Una recent sentència del Tribunal Suprem ha basat la fallada en un informe del Comitè de Bioètica d'Espanya sobre la maternitat subrogada, la qual cosa coincideix amb un creixent debat sobre la necessitat d'incorporar aquest tipus de comitès a la Carta Magna de cada país. No obstant això, la seva constitucionalització planteja no pocs problemes, tant per la possible composició d'aquest òrgan com per la naturalesa dels seus informes i la seva relació amb el poder legislatiu i el judicial. Per a analitzar aquesta complexa qüestió, i emprant com a fil vertebrador la resolució judicial dictada sobre la maternitat subrogada, estudiarem tres alternatives i el seu reflex en aquesta temàtica, en concret: a) com a “joc de suma zero” versus “repartiment de cromos”; b) com a “igualtat d'oportunitats versus “igualtat de resultats”: c) a conseqüència de la Quarta Revolució Industrial.

Introducció: Hi ha escassa informació sobre el grau d'informació percebuda pels tutors legals al Consentiment informat (CI) a l'àmbit pediàtric. Objectius: Avaluar el grau d'informació percebuda pels tutors legals al CI de proves de provocació a Al·lèrgia Pediàtrica. Mètodes i Materials: Estudi descriptiu, observacional i transversal de valoració d'informació mitjançant un qüestionari, en el període d'abril-maig de 2021. El qüestionari va ser desenvolupat per l'autor i el seu equip, prenent com a base un qüestionari disponible a la literatura. Es va realitzar estudi estadístic descriptiu i analític mitjançant el programari SPSS 15.0. Resultats: Es van reclutar 99 tutors amb una edat mitjana de 41 anys, amb formació universitària 52%, professional 27%, secundària 17% i primària 4%. Més del 70% de la mostra va qualificar positivament el grau d'informació proporcionada en relació amb el procediment, el seu objectiu, el risc-benefici i el temps de dedicació i de decisió. Un 50% dels tutors va qualificar negativament la informació proporcionada pel que fa al tractament alternatiu, possibilitat de negar i revocar el CI. La consistència interna del qüestionari va ser molt bona, amb un valor de l'alfa de Cronbach de 0,88. No es va trobar correlació entre el grau de percepció i diverses variables demogràfiques o clíniques. Conclusions: En general, el grau d'informació percebuda pels tutors és molt bo. Les informacions en relació amb els procediments alternatius, la possibilitat de rebuig i revocació del CI van ser els punts millorables.

Physicians are empowered to prescribe medications in a different manner than that it was approved by the regulatory agency, this means, outside of what is indicated in their package insert, for a specific patient. This may lead to the use of the drug in an indication other than that approved; or, in the same approved indication, but in a different subgroup of patients; or under different conditions. Off-label indications are the sole responsibility of the treating physician. So we wonder what precautions the professional should take in the prescriptive act, what rights the patient has in this regard, if said treatment should also be covered by medical insurance and what actions should the State take, if applicable, as the ultimate guarantor of the health of people residing in Argentina. The need and the special circumstances surrounding health issues determine that the prescription of off-label drugs is ethically and regulatory permissible. This must occur under certain conditions, arranged by the physician himself, but also from the authorities, in order to coordinate the participation of various actors in the system and the application of monitoring tools and favor adequate scientific information, all of which will support the off-label use of drugs to provide rational access in a specific case and accepted by the patient.

A partir de conceitos propostos por Michel Foucault e Giorgio Agamben, tais como biopolítica, disciplina, soberania e vida nua, realizamos uma discussão sobre os conflitos de interesse existentes na relação humano-animais contemporâneas, e apostamos na biopolítica como uma de suas chaves de leitura. A hipótese é de que os referenciais biopolíticos podem enriquecer a discussão sobre as relações humano-animais, ética animal e bioética.  A partir de uma revisão bibliográfica exploratória, levantamos diversas pesquisas que apontam que, por um lado, a biopolítica não é um modo de governo exclusivo da vida humana, e se estende, antes, a toda uma série de viventes: de camundongos de laboratório a vacas leiteiras; por outro, se os animais estão imersos no paradigma da majoração da vida, seus corpos e vidas também são expostos ao poder soberano. Portanto, temos produção, administração e disciplina, mas também temos vida nua, soberania e mortes sem assassinatos. Os animais flutuam, ao menos em algumas relações, entre vidas dóceis e vidas matáveis.

El consentiment informat (CI) sol entendre's com una declaració, comunament escrita, amb la qual una persona accepta, de manera lliure i informada, sotmetre's a un cert procediment mèdic. Recentment, Tunzi et al. (2021) han proposat un nou model de CI per a l'atenció mèdica primària, al qual anomenen “el consentiment continu” (CC), el qual ofereix una alternativa a l'estat actual de la manera en què s'obté el CI. Ells sostenen que el seu model “honra l'autonomia del pacient, satisfà les obligacions legals [del personal mèdic] i millora la cura del pacient d'una manera que és tant transparent com pragmàtica” (Tunzi et al. 2021:35). Em proposo fer una revisió crítica de la seva proposta i argumentar que aquest model continu pot reforçar-se emmarcant-lo dins d'un enfocament narratiu i concebent a la relació metge pacient (RMP) baix dit enfocament.

Humanization in the provision of health services is an ethical imperative; even for Intensive Care Units (ICU), where achieving comprehensive care focused on patients and families and not on technology is a challenge. A qualitative study is presented that used semi-structured online interviews, participant observation, and field diary. 10 private ICU workers and 10 public ICU workers participated: 6 physiotherapists, 5 doctors, 4 nursing assistants and 5 nurses. To analyse the information, ideas were codified, categorized and hermeneutics performed. Two positions were found regarding humanization, as an obligation (deontology) or as an act of respect (professionalism). Humanization is understood and practiced as: 1) good treatment and cordiality when carrying out interventions; 2) put yourself in the patient's shoes, recognizing that you have a family; 3) care that guarantees comfort to the patient through actions on the body; 4) meet therapeutic objectives avoiding suffering or harm; 5) recognize the dignity of the patient; 6) attention to the vulnerability of the patient, especially cancer. There are barriers to humanization: the pandemic, ICU supplies, rigid institutional regulations, and others. In conclusions the meanings given to humanization in critical care are mediated by practices with an emphasis on biological aspects and ideas related to respect for human dignity (privacy), good treatment and avoiding suffering to the patient. The pandemic generated a crisis for humanized care, expressed, among others, in the absence of psychosocial support for personnel working in the ICU.

La pandèmia de la COVID-19 ha posat en crisi els sistemes públics de salut amb l'augment accelerat d'ingressos als serveis d'urgències i unitats de cures intensives (UCI). Aquesta demanda d' atenció crítica en situació d' emergència sanitària mundial ha suscitat la necessitat d'aplicar mètodes de triatge per seleccionar les persones que tinguin més probabilitats de sobreviure amb millor qualitat de vida i anys de supervivència. Tanmateix, les difícils decisions sobre el triatge no són una qüestió merament mèdica, sinó una decisió bioètica que implica prendre en compte altres criteris socials per seleccionar justament i equitativament les persones. Aquestes decisions han de ser deliberades i avalades per comitès hospitalaris de bioètica, no han de ser preses únicament pel personal sanitari. Aquest article aborda el problema de manera general i es refereix a la situació a Mèxic a partir d'algunes dades disponibles. Es qüestiona l'ús de mètodes aleatoris i d'ordre d'arribada a l'hospital per no ser els més justos i eficients en l'ús de recursos escassos de medicina crítica durant aquesta pandèmia. Es discuteix també la viabilitat d'emprar, juntament amb els criteris mèdics, els criteris d'utilitat social, alguns dels quals ja han estat aplicats en casos de llistes d'espera en trasplantaments d'òrgans, en casos de desempat i per ajudar una selecció més acurada de pacients amb la finalitat d'incrementar el nombre de persones beneficiades a les UCI i la qualitat de vida de les supervivents.