Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

A lo largo de las últimas décadas, numerosos autores y autoras han reflexionado sobre la mejora humana, tanto desde la perspectiva de la Ética, de la Filosofía Política, como también desde el prisma del Bioderecho. Como es lógico, esta reflexión aterrizó, de forma natural, en los debates en torno a la mejora deportiva (dopaje). En la actualidad la doctrina se divide en dos grandes bloques: Se encuentra, por un lado, el sector “bioconservador” desde el cual se rechaza la posibilidad de conceder legitimidad (ética y jurídica) a la mejora humana (y, particularmente, a la mejora humana en el ámbito deportivo). Por otro lado, encontramos al sector “bioprogresista” en el cual encontramos a numerosas voces que, bajo determinadas circunstancias, se inclinan a considerar la posibilidad de admitir algunas técnicas de mejora. Hasta aquí, no encontramos nada nuevo bajo el sol. Sin embargo, en el presente trabajo se analiza, de forma particular, si los argumentos a favor de la liberalización del uso de técnicas de mejora humana en el deporte (argumentos “bioprogresistas”) pueden justificar y dar legitimidad a un cambio de rumbo en la Política Criminal adoptada en materia de dopaje deportivo (tales conductas se castigan como delito en el art. 362 quinquies CP). Se llega a la conclusión de que únicamente sería posible admitir la descriminalización del delito de dopaje si, a la hora de discutir en torno a la disponibilidad de los bienes jurídicos penalmente tutelados, concedemos mayor peso valorativo a determinados fundamentos liberales (particularmente a los milleanos).

Les afectacions per la pandèmia de COVID-19 depenen de determinants socioculturals que blinden a alguns individus o grups dels efectes més severs o tornen a uns altres més susceptibles de sofrir danys a la seva salut, posició social o estabilitat econòmica. El cas de la vacunació és simptomàtic de com grups específics sofreixen major vulnerabilitat per inequitats socioeconòmiques i determinants culturals. Conseqüentment, la resistència a la vacunació entre aquests grups pot aprofundir la vulnerabilitat, per la qual cosa és necessari dissenyar estratègies que, en confrontar la resistència a la vacunació, no deixin de costat aquelles inequitats estructurals que, de no atendre's, continuaran alimentant la suspicàcia i renuència a vacunar-se. En aquest treball sostenim que les polítiques de salut pública enfocades a promoure la vacunació poden beneficiar-se d'un enfocament sindèmic que consideri les sinergies entre malalties i determinants socioeconòmiques i culturals. Això implica introduir problemes de justícia social en la planificació d'estratègies de salut pública. Fent una anàlisi crítica del treball de Norman Daniels —qui aborda la importància moral de la salut pública des d'una interpretació de la teoria de la justícia de J.Rawls— reprenem les crítiques a la justícia com a imparcialitat de les postures comunitarista i de les polítiques de la diferència (específicament I. M. Young), per a mostrar que un enfocament sindèmic de la salut pública és indispensable per a aconseguir una vacunació completa: el disseny d'estratègies haurà de considerar els contextos específics de grups renuents a vacunar-se per a aconseguir eficiència a curt, mitjà i llarg termini.

In an extremely unequal world where there are powerful countries and other weak ones, we find companies that increase their profits and people that decrease their life expectancies. While pharmaceutical companies in the first world need to test their medicines on human beings, millions of vulnerable people in the third world need medicines that they cannot access given the context of poverty in which they find themselves. In this situation, conflicts of interest may arise between laboratories and vulnerable people regarding testing and access to medicines, respectively. This article proposes to reflect and discuss, from theoretical contributions from the ethical field, what some authors have called exploitative contracts in reference to the mutually beneficial and voluntary relationship between business actors and vulnerable people. Specifically, and based on various examples, we will analyze whether or not these contracts comply with some fundamental ethical principles.

Ricoeur’s interest in bioethical issues is well established. The purpose of this article is to proceed, from ricœurian intuitions on recognition, to a hermeneutics of the care relationship by showing that this can also be understood as a journey of recognition that one places oneself on the caregiver side or patient side. Recognition unleashes this movement in which caregiver and patient take on the challenge of living together while respecting each other's autonomy.

La gestació subrogada és una qüestió ètica controvertida a tot el món. En 2016, Portugal va llançar un segon intent polític per a legalitzar la subrogació gestacional, proposant-la com: altruista; prohibint un vincle biològic entre la subrogada i el nen; exigint una relació biològica entre un dels pares legals i el nen; i exigint un contracte legal entre la subrogada i els pares legals. La llei va ser aprovada, reglamentada i va entrar en vigor. No obstant, mesos després, el Tribunal Constitucional va dictaminar la inconstitucionalitat d'algunes de les seves normes, en concret: l'ambigüitat jurídica dels contractes de gestació subrogada; un termini massa curt per a la retirada del consentiment de la mare de lloguer; i la necessitat de complir amb el dret dels nens a conèixer el seu origen biològic. La llei va entrar en un complex procés polític i jurídic. També va provocar un greu problema en els tractaments de reproducció assistida, amb la suspensió d'aquells que implicaven l'anonimat de les donants. La llei de gestació subrogada va ser, finalment, promulgada al novembre de 2021, si bé encara està pendent la introducció del seu reglament. Aquest treball descriu el procés legal, dins del seu context polític, posant l'accent en les qüestions ètiques en joc, i presentant aquesta iniciativa com una valuosa anàlisi de cas: de com una iniciativa de dalt a baix, ideològicament impulsada i políticament precipitada, i que ignora l'assessorament ètic, genera un procés legal problemàtic i penalitzador per a les persones implicades.

En aquest article, es discuteixen els dilemes ètics i conflictes d'interessos motivats per la sindèmia del SARS-CoV-2. En números totals, el Brasil és el segon país amb més morts registrades causades per la COVID-19. Amb excepció de la Grip Espanyola de 1918, el Brasil mai havia viscut un drama semblant. Fenòmens com la corrupció, el negacionisme, les fake news, l'escanyament de les polítiques socials, la reculada dels drets humans, o el desmantellament i la falta d'assistència en les àrees de salut i educació, causats per la mala gestió de la pandèmia per part del govern brasiler, van intensificar el ressorgiment de diverses malalties que van causar el dol de milers de famílies i orfes. Aquests són alguns dels temes tractats a la llum de la ciència, amb la finalitat de contribuir a mitigar l'impacte que provoca l'augment de la vulnerabilitat i la desigualtat en la població.

El present article té el propòsit de reflexionar sobre un recent cas de triple filiació des del naixement a l'Argentina que constitueix una nova forma de coparentalitat. Per a això, en primer lloc, realitzo una descripció dels fets i la sentència. En segon lloc, refereixo que els feminismes i els moviments per la diversitat han col·laborat en comprensions i pràctiques més respectuoses i dinàmiques de la institució familiar en clara oposició al neoconservadurisme. Després plantejo que la defensa d'aquest dinamisme familiar fundat no hagués de portar-nos a defensar qualsevol camí per a la consecució del projecte familiar, puntualment en el cas d'homes sols o en parella. Per això, diferencio les maneres que usualment tenen per a aconseguir la paternitat amb l'objectiu de mostrar com la coparentalitat i l'adopció són moralment acceptables mentre que la subrogació de l'embaràs és qüestionable èticament.

El Tribunal Suprem espanyol aborda un cas de gestació per substitució en el qual, una vegada nascut el nen en un país estranger, es reclama judicialment la filiació materna a Espanya per a la dona comitent o mare d'intenció, amb la qual no té vincle jurídic, amb base en la possessió d'estat. En l'assumpte que resol la STS de 31 de març de 2022, la via triada per la part demandant no és el reconeixement de la filiació ja establerta per les autoritats estrangeres on ha tingut lloc el naixement, sinó la reclamació judicial de la maternitat, manifestada per la possessió d'estat, en interès del menor. Això obliga a analitzar si la possessió d'estat és un mecanisme de determinació de la filiació, i si l'interès del menor ha de portar ineludiblement a atribuir la maternitat legal a la dona que exerceix el rol de mare, fins i tot mancant de vincle genètic. La STS inclou altres afirmacions sobre l'ordre públic i la vulneració de drets fonamentals que, fins i tot sent importants perquè revelen la posició del més alt tribunal, no són rellevants per a resoldre el cas plantejat.

La maternitat subrogada ha estat present en la vida reproductiva de milers de parelles que busquen, a través d'aquest procediment, aconseguir el somni de convertir-se en pares/mares d'una criatura que tingui el seu mateix origen biològic. Aquestes parelles no poden concebre a causa d'una impossibilitat física per a gestar o per tractar-se de parelles del mateix sexe, sent aquesta l'única manera de convertir-se en pares/mares biològics. No obstant això, en l'actualitat, cada vegada són més els casos que arriben a diversos tribunals amb disputes pel reconeixement de la filiació i la nacionalitat, així com problemes per la forma en què el poder legislatiu ha regulat aquests procediments. A través d'aquestes línies s'exposarà el que ha resolt la Suprema Cort de Justícia de Mèxic sobre aquest tema, ja que, els estats de Tabasco i Sinaloa han regulat l'ús de la maternitat subrogada, però l'any 2016 es va sol·licitar la revisió de la Suprema Cort de la norma establerta en Tabasco per considerar-la inconstitucional.