Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

Pelatantheria woonchengii is a new record for the orchid flora of Vietnam. This species was previously misidentified as Pelatantheria ctenoglossum Ridl., as both species are present in Vietnam. The illustration, description, distribution and comparison with the closest species in Vietnam are included An updated identification key for all Vietnamese members of the genus Pelatantheria is presented.

Reviewed by Lucía Bellés-CalveraIULMA / Universitat Jaume I, Spain   Multimodality in Higher Education, by Archer and Breuer (2016) deals with multimodal writing practices and pedagogies in tertiary education. With the boost of new technologies in the field of education, studies on modes of communication (e.g. writing) have focused on their evolution throughout the years, particularly in the learning process. This book is aimed at educators and researchers who are interested in the writing communication practices required in a variety of domains, namely architecture, engineering or cultural studies among others. It is true that Multimodality has become quite complex in the past few years given that writing is regarded as a means of knowledge even in practical fields, such as science and media production. In this sense, this volume could be used as a resource book for those educators who want to reflect on the relevance of multimodal competencies when conveying a message, especially when they want to suit students’ needs in the near future. At the same time, the content of the book is precise and easy to follow as it includes interviews and pictures that can help readers understand the changes that have taken place in the communication landscape.

Taula de continguts Dels editors Vicent Beltrán-PalanquesBlanca García-Riaza Articles  Aportacions de noves tecnologies a l'ensenyament de la pronunciació anglesa. Yolanda Joy Calvo Benzies Els alumnes identifiquen en joc: els textos d'identitat digital a l'aula de l'ELF. María Dolores García Pastor iDub - El potencial del doblatge intralingüe en l'aprenentatge d'idiomes estrangers: com avaluar la tasca. Noa TalavánTomás Costal Aprenentatge d'aplicacions per a l'aprenentatge de la llengua a través de l'esport: Tecnologia i esports en anglès i castellà com a aula L2/FL. Carla Mª Botella TejeraMª Mar Galindo Merino Up2B2: Jugant jocs de gramàtica anglesa al nivell B2. Irina Argüelles ÁlvarezMartgarita Martínez NúñezAna Belén García HernandoAntonio da Silva Ensenyament mèdic anglès i més enllà: un enfocament multimodal i integrat. Daniele Franceschi Avaluar la cortesia de les actes de parla sol · licitants produïdes pels aprenents japonesos de l'anglès en un corpus parlat. Aika Miura Crítiques de llibres i multimèdia  Marta González-Lloret. Guia pràctica per a la integració de la tecnologia en l'ensenyament del llenguatge basat en tasques. Salvador Montaner Villallba Alessandro G. Benati and Tanja Angelovska. Adquisició de segona llengua: una introducció teòrica a les aplicacions del món real. Donna Fernández Nogueira

Dels Editors ENSENYAMENT DE LA TECNOLOGIA: INTEGRACIÓ DE NOVES TECNOLOGIES EN LES HABILITATS LINGÜÍSTIQUES Durant les últimes dècades, hem estat testimonis d'un ràpid desenvolupament de la tecnologia en l'àmbit de l'educació en general, i més particularment en l'àmbit de l'ensenyament de llengua segona/estrangera (SL/FL), que és la principal preocupació del volum actual. Tot i que pot ser lògic afirmar que la tecnologia ha influït en l'ensenyament i en les pràctiques docents SL/FL, potser ens trobem al principi de la integració de les noves tecnologies en el context de l'educació lingüística. L'interès per la tecnologia i la seva implementació a l'aula SL/FL no és nova. De fet, diversos investigadors, i especialment en els últims anys, han cridat l'atenció sobre el potencial de la tecnologia en el context de l'ensenyament i l'aprenentatge de la llengua (per exemple Beltrán-Palanques 2013, 2014, Chapelle 2013, Taguchi i Sykes 2013, González-Lloret i Ortega 2014 , Carrió-Pastor 2016, Martín-Monje i altres. 2016). Hi ha disponibles una gamma de tecnologies per a l'ensenyament de SL/FL, la utilització de la qual serà determinada per la preparació, l'interès i el coneixement dels professors d'idiomes. Tanmateix, també és cert que, en algunes ocasions, l'accés a la tecnologia està d'alguna manera limitat per factors externs que impedeixen l'ús de la tecnologia dels professors a l'aula de FL/SL.

Taula de continguts Dels editors Mari Carmen Campoy CubilloMiguel F. Ruiz GarridoCarme Manuel Cuenca Articles  La fraseologia de la intertextualitat en anglès per a la comunicació professional. Martin Warren Una mica sobre: ​​analitzar i ensenyar paquets lèxics en conferències acadèmiques. Elizabeth Neely Com la colonització lingüística del present pel passat influeix en la colonització d'altres cultures adoptant l'anglès com a segona llengua. C. A. Bowers Constitució de la Nació de la Terra Blanca Gerald Vizenor

Autor/s Tamara Hernández PuertasEscuela Oficial de Idiomas (Castellón), Spain   RESUM Com afirmen nombrosos estudis, en el procés d’adquisició d’una segona llengua o llengua estrangera la retroalimentació juga un paper determinant doncs pot desencadenar l’apercebiment per part dels estudiants de la diferència entre la seua interllengua i la llengua meta (Schmidt 1990). En l’aula de llengua estrangera, la retroalimentació de producció escrita pot resultar defectuosa degut al gran nombre d’estudiants o restriccions de temps (Chacón-Beltrán 2017). En aquest sentit, l’ús de noves tecnologies pot ajudar tant al professor en el procés de correcció com a l’estudiant en el seu desenvolupament lingüístic. En el present estudi compararem la retroalimentació oferida pel professor amb la que ofereix el programa Grammar Checker (Lawley 2015). Un grup d’estudiants d’anglès com a llengua estrangera va obtindre retroalimentació de les seues errades d’articles mentre que un segon grup obtingué retroalimentació mitjançant el programa mencionat. El grup control no va rebre retroalimentació. Els resultats mostren sols diferències significatives per a la darrera redacció del grup que va tindre retroalimentació del professor, malgrat que aquest tipus de retroalimentació no va tindre un efecte durador en el post-test personalitzat. A la vista d’aquestos resultats, podem afirmar que l’ús de Grammar Checker com a instrument d’auto-correcció i retroalimentació pot facilitar el desenvolupament lingüístic dels estudiantes, al menys en l’aspecte gramatical analitzat.

Autor/s Stefania ConsonniUniversità degli Studi di Bergamo, Italy   RESUM Aquest article explora PowerPoint (PPT) com el gènere líder en el discurs acadèmic, centrant-se en la implementació d’estratègies d’impuls de la motivació estudiantil. Actualment, les TIC tenen un paper cada vegada més important en pedagogia, gràcies al reforç de la repercussió informativa i persuasiva dels materials didàctics a través d’estratègies multimodals que inclouen codis verbals i visuals, així com elements performatius. El PPT, un gènere híbrid en oratòria acadèmica, ofereix corporalitat de coneixements, modularitat i un format fàcil de transmetre, amb presentacions amb estructura i que faciliten l’ordenació i la recapitulació. El PPT pot classificar-se, per tant, dintre de la maquinària epistemològica actual, on el coneixement es construeix amb el discurs. L’article analitza les característiques semiòtiques i metadiscursives d’un corpus de presentacions creat en diverses universitats tant per docents com per estudiants. Els temes d’investigació exploren la forma en què el PPT pot utilitzar-se per motivar els professors i els estudiants, tant des de la perspectiva de les idees com de la interacció. S’utilitza un enfocament analític integrat, que uneix l’anàlisi discursiva crítica i multimodal.

Autor/s Larissa D’AngeloDepartment of Foreign Languages, Literatures and CulturesUniversity of Bergamo, Italy   RESUM Des de finals dels anys 90, Microsoft PowerPoint és el gènere que normalment s’utilitza a les presentacions. No obstant això, diversos estudis han demostrat les seves moltes carències, com les construccions preformatades del discurs, que abusen de les presentacions amb llistes enumerades, el format limitat i la mida de les diapositives, que admeten poc de contingut, i el risc constant de saturar els espectadors amb massa text o dades (Alley 2003, 2004, Robertshaw 2004, Gottlieb 1985, Keller 2003, Tufte 2003). Tenint en compte la forma en què els elements lingüístics i visuals han evolucionat en els darrers 20 anys, així com el disseny i el text que les organitzacions troben a les presentacions en Power Point, el present article analitza els efectes negatius que té sobre l’audiència l’estructura de les diapositives per defecte de Microsoft PPT, formada per temes-subtemes i enumeracions. Aquest article demostrarà els efectes positius de l’aprenentatge que l’estructura de l’asseveració d’evidència té sobre els lectors. S’estudien els diferents graus de retenció de tres grups d’estudiants de grau després d’haver-los exposat a presentacions en PPT amb titulars, titulars i imatges i estructura de l’asseveració d’evidència.

Autor/s Ruth BreezeInstituto Cultura y Sociedad, Universidad de Navarra, Spain   RESUM Les belles arts són l’escenari ideal per desenvolupar un enfocament educatiu multimodal. Els museus d’art, cada vegada més conscients del seu paper social, organitzen activitats de difusió per donar a conèixer l’art a un públic ampli. No obstant això, fins ara els experts d’anàlisi del discurs multimodal han prestat poca atenció als materials didàctics oferts per difondre el coneixement de l’art. Es parteix del treball de Swales (2016) sobre el gènere de l’exposició de l’obra artística (Single Image Account), que se centra en els texts sobre obres mestres pensats per al públic general. Els seus criteris s’apliquen als texts amb finalitats educatives publicats a la pàgina web de la National Gallery de Londres. Les explicacions es combinen amb propostes per fomentar l’aprenentatge mitjançant activitats creatives. S’ofereix una guia per a la redacció de SIA amb finalitats educatives en altres contexts.

Dels Editors MITJANS D’INSTRUCCIÓ MULTIMODAL: AMPLIACIÓ DE LA FORMACIÓ I LES PRÀCTIQUES ACADÈMIQUES Partint del concepte de multimodalitat com "un camp d'aplicació en lloc de la teoria" (Bezemer i Jewitt2010: 180), el present volum té per objecte presentar les pràctiques multimodals en diferents entorns d'aprenentatge. Els mitjans d'instrucció multimodals poden canviar visiblement els escenaris de comunicació en termes d'espais i textos. En aquest volum es revisen noves identitats acadèmiques a partir de textos multimodals (textos visuals, textos escrits que utilitzen imatges, textos escrits que parlen del que és visual, etc.) que es combinen amb l'objectiu principal de generar significat. Aquest número pretén aprofundir en la definició de Multimodalitat per tal de promoure entorns d'aprenentatge multimodals revisant les teories i pràctiques de la multimodalitat. El volum inclou valuoses contribucions a la Multimodalitat en l'educació, tractant d'atenuar les diferències entre les pràctiques d'ensenyament convencionals i els ràpids canvis de la societat moderna (Kress i Van Leeuwen 2001). El volum funciona com una referència actualitzada de la multimodalitat en diferents espais, maneres variats i textos diversos dins de les variacions disciplinàries per a les pràctiques pedagògiques. El volum està dividit en dues seccions principals, una secció més àmplia amb quatre articles complets i una secció següent amb una ressenya del llibre.