Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

La telemedicina existeix des dels anys 80 i posa en contacte a distància a un pacient amb un metge o professional sanitari que intercanvia dades digitals mitjançant eines informàtiques. L'Ordre de Metges considera que les noves tecnologies faciliten l'accés a les cures i als coneixements especialitzats, encara que vagi en contra de principis ètics fonamentals. Es tracta d'un substitut de l'acte mèdic tradicional, i cal qüestionar-se la seva pertinència i si les condicions d'aplicació aporten un benefici al pacient. Durant l'epidèmia de COVID-19, les condicions per a la telemedicina es van relaxar i el sistema d'assegurances sanitàries va facilitar el seu reemborsament de manera derogatòria. Els professionals sanitaris, les institucions sanitàries i els pacients van poder apreciar les noves possibilitats que ofereix la telemedicina i reconèixer les seves limitacions. No obstant això, la seguretat no és la principal preocupació dels pacients, que fan un ampli ús de les eines informàtiques per a navegar per Internet i consideren la medicina a distància com un exercici de fàcil accés sense conèixer els seus límits. No distingeixen entre telemedicina clínica sota supervisió mèdica i serveis de salut electrònica oferts per Internet, que són ofertes comercials de benestar. En aquesta presentació exposarem en primer lloc l'evolució de la telemedicina, implantada des de fa temps a França sota diverses formes, i a continuació l'espectacular desenvolupament de les teleconsultes durant l'epidèmia de COVID-19, les beneficioses conseqüències de la qual permeten una millor accessibilitat i reemborsament per part de la seguretat social.

Objectius: Descriure la manera com s'estableixen normativament el consentiment informat (CI) i les directives anticipades (DA) en països llatinoamericans en relació amb l'assistència en salut i la investigació, i la seva anàlisi des de la bioètica. Mètodes: Es va realitzar una anàlisi comparativa de les normatives vigents dels 21 països llatinoamericans respecte al CI i les DA. Es van confeccionar reports d’extracció de dades que van ser dissenyats abans d’iniciar el procés de recerca per a cada país. Es van analitzar qualitativament similituds i diferències respecte de variables predefinides. Es van fer taules per sintetitzar la informació on va ser possible. Resultats: Divuit països llatinoamericans preveuen una norma específica per a l'ús del CI a l'àmbit clínic. Sis països han incorporat normatives respecte a l'ús del CI a la virtualitat. Pel que fa a l'ús del CI en investigació, 20 països llatinoamericans preveuen una norma específica per a aquest àmbit. En el cas de l'exposició acadèmica, són 6 països els que nomenen aquesta situació a la normativa. Set països llatinoamericans tenen normativa per establir DA. Conclusions: Amèrica Llatina ha presentat una notable evolució al voltant de normar dos dels instruments més importants de l'exercici de l'autonomia, com els són el CI i les DA. La legislació sobre tots dos instruments no garanteix més autonomia en salut, però la seva existència com a reguladora d'accions per a la presa de decisions constitueix el primer pas per al seu exercici.

Aquest comentari se centra a analitzar un dels aspectes rellevants de la recent sentència dictada pel Ple de la Sala Civil del Tribunal Suprem espanyol, el 31 de març de 2022. La decisió jurisdiccional, encara que té per objecte la determinació de la filiació, es pronuncia sobre la polèmica qüestió que se situa clarament a l'àmbit de la Bioètica i que està sent, ja des de fa algun temps, objecte d'un intens debat social, polític i jurídic, quina és la maternitat subrogada i la seva incidència en la dignitat de la dona, com a qualitat intrínseca inherent als seus drets més bàsics i fonamentals. En aquest cas, el Tribunal Suprem, de manera rotunda, considera que es produeix una vulneració flagrant de la dignitat de la dona gestant i dels seus drets inviolables. Després d'examinar el significat del principi essencial de la dignitat humana, es conclou que aquesta qualitat és innegociable i inalienable i, per tant, no és susceptible de resignificació que la menyscabi o menyspreï en cap cas, en cap altra cultura ni en cap altre context.

El present article analitza la responsabilitat civil mèdica atribuïble als professionals de la salut que intervenen en el procés d'atenció a distància. Amb aquest objecte, es proposa un conjunt de principis dels quals es deriven deures de cura en la telemedicina exigibles als professionals de salut i als prestadors. A partir dels principis d'analogia amb i complementarietat de l'atenció presencial, es desenvolupen tres categories de principis especials per a l'atenció a distància: principis habilitants, principis operatius i principis de protecció al pacient. Sota aquest esquema de principis s'especifiquen deures de cura, distingint aquells que responen als riscos causats per la distància física d'aquells que sorgeixen dels canvis organitzacionals necessaris per a aquesta mena d'atenció. L'aplicació d'aquests deures s'analitza en tres escenaris de telemedicina: la teleconsulta, la teleinterconsulta i la teleconsultoría. Aquesta estructura de principis i deures en la prestació de salut a distància permet delimitar els abastos de la lex artis per a cada escenari específic i, al mateix temps, elaborar estratègies reguladores considerant criteris de necessitat, racionalitat i suficiència, segons els continguts específics que caracteritzen cada escenari d'atenció de salut a distància.

MC Mutual és una Mútua Laboral que en 2021 va iniciar un projecte de telemedicina (TM), amb el propòsit de crear un model assistencial més sostenible i eficient. Objectiu: Revisar els aspectes ètics i fortaleses del projecte. Metodologia: Revisió de la documentació existent en MC Mutual relativa a TM, entrevistes amb el Director del projecte i amb dos professionals de l'equip de TM, sessió formativa i taller de simulació en l'ús de l'eina de TM. Resultats: És un projecte que des de la seva implementació va contemplar aspectes ètics essencials: relació metge-pacient basada en un examen personal i coneixement suficient de l'historial mèdic del pacient, en la confiança i respecte mutu; elaboració de consentiments informats específics; autonomia professional per a decidir el tipus de consulta més apropiat; disposició dels sistemes de telecomunicació amb els requisits necessaris; mesures d'avaluació que preservin la qualitat de l'atenció, seguretat del pacient, el millor diagnòstic i pràctiques de tractament possibles. Conclusions: El projecte de TM representa una oportunitat de millora en l'atenció dels pacients localitzats en els centres assistencials, fent que personal altament capacitat estigui disponible per a pacients i professionals sanitaris que així ho requereixin mantenint condicions òptimes de seguretat i qualitat en l'atenció del pacient. Addicionalment facilita el treball col·laboratiu entre professionals sanitaris de centres assistencials i centres de referència.

L'article té com a tema central la regulació jurídica de l'exercici de la telemedicina, especialment des del context creat en la pandèmia COVID-19. L'article aborda els mecanismes legals i les directrius donades pel Consell Federal de Medicina (CFM) per a l'adopció de la pràctica. Com a conseqüència, sorgeixen diverses preguntes sobre la situació laboral dels professionals sanitaris que utilitzen la telemedicina com a mecanisme de treball. L'article, per tant, explicarà la importància d'adoptar la telemedicina, així com els problemes derivats del seu ús.

Editorial a càrrec de la Dra. Emmanuelle Rial-Sebbag, titular de la Càtedra UNESCO d'Ètica, Ciència i Societat, Université de Toulouse - Université Paul Sabatier - Toulouse III y la Dra. María Casado, titular de la Càtedra UNESCO de Bioètica, Universitat de Barcelona.  

Se ha demostrado que la variabilidad de la relación marginal capital producto es la que determina la tasa de crecimiento de las economías según el modelo de Harrod, por ello, es importante predecir su comportamiento. Este trabajo desarrolla una metodología basada en la caminata al azar probabilista para predecir la relación marginal capital producto anual de Colombia para el 2017 con base en la información de la base de datos Penn World Table desde 1993 hasta 2016. Se encontró que esta variable posee órdenes matemáticos subyacentes, lo que permite su predicción con una precisión del 97,69%.

Se utilizan dos modelos econométricos de variable instrumental para estimar el efecto causal de un incremento marginal del número de hijos en los resultados laborales femeninos. Según el modelo 2, el efecto causal negativo de la fertilidad respecto de la probabilidad de trabajar no cambia considerablemente entre 2001 (12%) y 2012 (13%), cuyos resultados son similares al estimado por el modelo 1 para 2016 (14%). Asimismo, la fertilidad causa que la probabilidad de trabajar a tiempo parcial aumente en 38% y que el nivel de ingresos reales reduzca en Bs. 227 y Bs. 326 según los cuantiles 0,5 y 0,8, respectivamente, para 2012.

In this paper, we develop a daily-frequency measure of economic and policy uncertainty for Chile, employing information obtained from Twitter accounts using web scraping techniques and following closely the methodology proposed by Baker et al. (2016). Our proposed measure, called DEPUC, aims to capture the level of general disagreement –a proxy for economic and policy uncertainty– in topics such as the economy, economic policies, uncertainty about particular events, and Chile’s conjuncture situation. The index, available from 2012 onwards, shows significant hikes that coincide with several local and international episodes that provoked extraordinary levels of uncertainty in Chile, especially after the events around the civil protests in mid-October 2019 and the start of the COVID-19 pandemic in mid-March 2020. An empirical exercise reveals that the proposed measure is a significant determinant of the nominal exchange rate dynamics, especially when this variable’s magnitude is high and a week after the shock occurs.On the contrary, when the exchange rate is low, the impact of uncertainty on this variable is quantitatively smaller for any forecasting horizon. These features, and others discussed in the paper, highlight the usefulness of the proposed metric as an additional indicator that policymakers can incorporate into their monitoring toolkit.