Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

This text is published in 20 years of a.titolo’s projects, one of the first italian curatorial collective oriented in the art in public sphere. The projects that we have curated since 1997 have allowed us to develop a methodology and a specific theoretical orientation that rethinking the experience and the practices of the ‘making in the common sphere’ and its infinite definitions in these decades. Medium among the most effective and visible in the promotion strategies of the national heritage, the art is in the last decadesincluded between the tourist and cultural policy of many public administra-tions. Invoked as architecture or urban design protheses, it is invited to move from the closed space of museums and galleries in the street, the square or the garden, maintaining unchanged its defini-tion. In the ‘city-enterprise’ the art is often delegated to the spectacle of the urban environment - in the logic of the big event - aimed at the formation of a “customer” forgetting his civic and cultural value. But if the city becomes the product, what it earns the local community involved in these new forms of public policy?

This article will provide a quick examination of the methodologies used in the research “Art in public buildings. The application of the 2% law in Liguria since 1949” designed and leaded by Regione Liguria in collaboration with the DIRAAS Department of the University of Genoa. It goes through the critical issues met during the research and analyses the languages used by the artists involved.

La ciutat de Barcelona experimenta durant el Segle XX un fenomen d’immigració que repercuteix en el problema de dèficit d’habitatge, el qual es fa especialment significatiu a partir dels anys 50 per una sèrie de factors polítics, econòmics i socials. Una de les maneres d’enfrontar aquest dèficit serà a través dels anomenats polígons que definiran una nova relació entre habitatge i ciutat, i que tindran un fort impacte urbà amb la formació d’una nova perifèria i la formació de la Barcelona metropolitana.Per enfrontar el problema d’habitatge, les polítiques s’enfocaran més en termes quantitatius que qualitatius, de manera que aquests es desenvoluparan majorment en sectors perifèrics com operacions aïllades amb l’única finalitat de disminuir el dèficit, però sense cap tipus de coordinació per articular-se amb el resta del teixit urbà, de manera que tindran com a conseqüència problemes de segregació física i social.Els processos de recuperació de la ciutat a través del que s’anomena el Model Barcelona d’espai públic i disseny urbà a partir dels anys 80, posa èmfasi en la necessitat de millorar la qualitat de vida d’aquests sectors perifèrics desconnectats urbana i socialment, i en el qual, d’acord amb les demandes veïnals, s’estableixen certes estratègies per revertir la seva situació exclosa de les dinàmiques de la ciutat

En els últims quinze anys, noves investigacions documentals sobre els edificis de la primera etapa professional de Carles Arniches i Martín Domínguez -membres destacats de la madrilenya “Generació del 25” i clau en la introducció i l’assentament del Moviment Modern a Espanya-,revelen la conveniència de rectificar el relat històric pel que fa a l’autoria d’alguns dels edificis que aquests arquitectes van realitzar, tant per separat com conjuntament. Les contradiccions i escassa coincidència entre fonts primàries i secundàries, en gran mesura resoltes gràcies a una intensiva recerca documental i arxivística, comprometen el paper que aquestes han jugat en el relat històricdels fets. Investigacions prèvies sobre aquests arquitectes van posar de manifest la rellevància de l’autoria a l’hora d’analitzar les obres d’arquitectura, suggerint la conveniència d’aprofundir en aquella via d’investigació que, finalment, va abastar gairebé la totalitat de la seva obra. Abans de 1936, Arncihes i Domínguez havien treballat en algunes obres com a socis. No obstant això, com demostren les proves i documents d’arxiu, no totes les seves obres van ser conjuntes, i les que ho bvan ser no sempre es van atribuir degudament al seu autor real, com es dedueix dels documents.El context, clau per entendre el material documental i d’arxiu recaptat, i la exhaustiva avaluació que inclou els punts de vista històric i cultural, desvetllen l’autoria real, permetent assentar els fets i preservar els seus valors i el seu abast històric..

A Barcelona, els polígons d’habitatge massiu van evolucionant en diferents tipologies que culminen en el període de màxima immigració entre els anys 52 i 75, amb la major producció d’habitatge i el desenvolupament de grans conjunts que es desenvolupen sobre la base de la ciutat funcional, l’estandardització de la unitat d’habitatge com a estratègia d’eficiència econòmica i el caràcter unitari de les operacions, el que en termes tipològics es tradueix en l’adopció d’una composició repetitiva i seriada sobre la base del bloc aïllat i amb espais de gran extensió entre les edificacions destinats a àrea verda, el qual porta com a conseqüència problemes amb una posició desarticulada amb la resta del teixit urbà, poca definició de l’espai públic, manca d’equipaments i infraestructura col·lectiva. L’aplicació d’aquest estàndard com a solució eficient a la demanda d’habitatge des d’un aspecte quantitatiu, va tenir com a conseqüència conjunts urbans que tindran diferents resultats en els seus processos d’integració futura a la ciutat, per la qual cosa es fa necessari determinar i descobrir quines són aquests altres factors que faciliten o dificulten el conjunt d’esdeveniments i processos per transformar-se en peces de ciutat

Aquest article analitza el desenvolupament i transformació del barri de la Daurade a Tolosa (França) el qual té un perímetre urbà delimitat per unes fites monumentals que defineixen el perfil de la ciutat i la seu waterfront. A causa de la seva estratègica ubicació posseeix tots els elements propis que defineixen un districte cultural. El quai de la Daurade és l'epicentre d'aquest barri artístic que, al llarg del temps, ha passat per diferents transformacions configurant el caràcter de la zona. Al voltant d'aquestes riberes de la Garona orbita l'activitat d'aquest dinàmic veïnat, que en altre temps va ser el nexe d'unió amb aquesta important via de comunicació fluvial. El passat comercial de La Daurade, molt actiu des del segle XVIII, tenia en aquests carrers el seu epicentre. Aquesta circumstància ha portat amb si importants millores culturals amb la incorporació durant les últimes dècades d'institucions artístiques, les quals han contribuït a la revitalització del teixit urbà. Tot això ha afavorit la implicació ciutadana en determinades activitats i esdeveniments socials al barri. Aquest districte suposa un important regenerador artístic i social, basant en les arts el motor cultural per al desenvolupament d'aquesta part de la ciutat.

Con la aparición de los nueve volúmenes en formato pequeño del libro Early Greek Philosophy (que forman parte de la Loeb Classical Library, la célebre colección de textos griegos y latinos traducidos y anotados que se edita en Harvard) y, al mismo tiempo, de Les débuts de la philosophie en un solo volumen, publicado en París por Arthème Fayard. En ambos casos, quienes seleccionaron y organizaron la información disponible fueron André Laks, quien fue profesor en la Sorbona y actualmente lo es en la Universidad Panamericana de la Ciudad de México, y Glenn W. Most, profesor de la Escuela Normal de Pisa y de la Universidad de Chicago, en colaboración con Gérard Journée, Leopoldo Iribarren y David Levystone, entre otros. La edición en nueve volúmenes abarca unas 4200 páginas; la publicación francesa llega a un poco más de 1650 páginas, pero en un formato muy diferente. Con estas obras, la situación ha cambiado, puesto que hoy existen las condiciones para citar con “LM” y no con “DK”, y esto es así, pese a que durante algunos años será inevitable seguir utilizando la numeración de DK, además de la de LM.

Las cuatrocientas cuarenta y cuatro páginas que componen este libro dan buena cuenta de los veintidós trabajos, distribuidos en cinco apartados, a saber, lengua (tres estudios), composición literaria (cinco), léxico (diez), estilo (tres), y la polémica de la medicina frente a la astrología (uno), de investigadores de cinco países (España, Francia, Holanda, Italia y usa). Se trata, por tanto, de un libro global, escrito y presentado en cuatro lenguas distintas: español (quince contribuciones), italiano (cuatro trabajos), francés (dos aportaciones) e inglés (uno). Además, tiene una nota previa del editor del mismo, Juan Antonio López Férez, catedrático emérito de Filología Griega de la Universidad Nacional de Educación a Distancia de Madrid, de los correspondientes resúmenes en inglés, y de cinco índices de gran utilidad en el manejo de los datos: I. Pasajes citados; II. Autores y obras; III. Otros nombres propios notables; IV. Otros términos relevantes y V. Léxico.

Traditionally it has been considered that the change in the configuration of the character of Helen in Euripides does not take place until its tragedy Helen. This is, without doubt, the central work in which the redefinition and positivation of Helen will reach a full theatrical development. We think, with everything, that a more attentive reading of the motives used in previous tragedies gives us the key for the correct interpretation of the innovations that the author is introducing in the tragic characterization of this mythical figure. This process can be fixed in a convulsed period in the Athenian life, which goes from Nicias’s Peace to Euripides’ definitive march of Athens.