Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

INTRODUCCIÓ. Aquest article d’investigació aprofundeix l’estudi de l’assetjament cibernètic des d’un enfocament qualitatiu a partir de la tècnica de produccions narratives. S’hi analitza l’experiència d’exclusió i acorralament, mitjançant l’ús de tecnologies, d’una jove de segon any d’educació secundària a la ciutat de Mérida, Veneçuela. MÈTODE. En primer lloc es va analitzar la situació d’assetjament segons les categories que van emergir de la narrativa de la víctima: mitjà d’assetjament cibernètic, lloc i intensitat, assetjament en grup versus individual, motiu, temporalitat i possible solució del conflicte. Posteriorment es va establir la seva correspondència amb els contextos en els quals es manifestes les conductes (microsistema, mesosistema, exosistema i macrosistema) segons l’enfocament ecològic d’Urie Bronfenbrenner (1987). RESULTATS. Es va generar un marc interpretatiu sobre la victimització per assetjament cibernètic per teixir comprensions sobre les seves característiques, la seva expressió en els diferents entorns i les percepcions de la jove. DISCUSSIÓ. Finalment, es planteja la pertinència d’analitzar el problema des de la seva complexitat en una consideració ecològica, evitant les explicacions binàries i causals, per a l’adequada aplicació en l’àrea educativa i psicològica.

Els recents canvis en la formació universitària han comportat un destacable nivell de professionalització dels estudis i una constant adequació a les demandes socials. En aquest sentit, una de les necessitats per a la formació universitària a l'àrea de la comunicació audiovisual és desenvolupar en els estudiants competències professionalitzadores que els permetin trobar nínxols d'ocupació en un mercat altament competitiu i sotmès a canvis continus. Aquesta recerca té per objecte crear una rúbrica que permeti avaluar l'aprenentatge professionalitzador en els estudis de grau en comunicació audiovisual (CAV) que es desenvolupen a Espanya. Per desenvolupar-la hem comptat amb ocupadors i acadèmics experts de l'àmbit de la comunicació audiovisual triats de forma intencional. La rúbrica final desenvolupada, a més de permetre avaluar el grau d'adquisició de les competències professionalitzadores en CAV, permet dibuixar un mapa clar de l'organització i adequació dels processos i metodologies docents. En aquest sentit, la rúbrica pot ser un instrument pedagògic clau per a una futura promoció d'estudiants, i es pot convertir en un instrument que afavoreixi l'avaluació formativa dels alumnes.

L’article té com a finalitat descriure i analitzar les metodologies d'investigació utilitzades per estudis recents que aborden el tema de l’avaluació per competències a l’educació superior i la formació docent, per tal de detectar les tendències en el disseny metodològic i orientar futurs projectes d'investigació sobre aquest tema. El mètode de treball que s'ha seguit per dur a terme aquest estudi és l’anàlisi de contingut de 22 documents trobats a Dialnet. Els resultats mostren que les investigacions que tracten el tema assenyalat han anat en augment en els últims tretze anys, i es destaca el canvi de metodologia utilitzada, amb dissenys majoritàriament descriptius i avaluatius. Al seu torn, però, crida l'atenció que un gran nombre d'estudis no expliquen ni el mètode ni el disseny d'investigació que han aplicat. Es conclou que és important que les investigacions presentin un apartat que al·ludeixi al disseny metodològic a fi d’afavorir la comprensió del lector dels processos d'indagació que s'han dut a terme.

Aquest article descriu una experiència didàctica innovadora duta a terme durant l’any 2014 en paral·lel a les eleccions al Parlament Europeu. L'experiència es va centrar en la simulació i avaluació participativa en nou instituts amb aproximadament 800 alumnes de tercer i quart curs de secundaria obligatòria a Catalunya. En aquest cas en concret, l’objectiu principal era fomentar el coneixement dels elements del sistema democràtic europeu en l’alumnat de secundària. El projecte consistia a motivar la participació activa de l'alumnat mostrant-los diverses vies de participació convencional i no convencional. El projecte va culminar amb la simulació educativa de l'exercici del vot dos dies abans de les eleccions reals estatals, coincidint amb l’ambient electoral del comicis al Parlament Europeu durant el maig del 2014. En aquest article s’exposen les bases teòriques i metodològiques que fonamenten aquesta experiència, es descriu el procés de disseny i elaboració dels materials didàctics del programa, i s’explica l’execució de l’experiència didàctica, viscuda per l'alumnat, l'equip de professorat i l'equip de recerca, fruit de implementació del projecte a les aules dels diferents centres escolars participants viscuts per l’alumnat, l’equip de professorat i l’equip de recerca. També, es profunditza en les valoracions i recomanacions assenyalades per part del professorat participant.

INTRODUCCIÓ. Aquest article descriu una experiència pràctica d’innovació docent duta a terme en el grau universitari de Conservació i Restauració de Béns Culturals de la Universitat de Sevilla. MÈTODE. Les pràctiques acadèmiques descrites tenien com a objectiu fonamental contribuir activament a la formació dels alumnes i aportar-los una experiència pràctica professional real en traslladar-los del seu àmbit habitual, l’aula, a un entorn professional. RESULTATS. L’aplicació de la metodologia específica de conservació-restauració en projectes d’intervenció de pintura mural, concretament a la cúpula de l’església de San Andrés (Sevilla), va permetre que l’alumnat prengués contacte amb una realitat professional concreta, on el gran format de les pintures murals i l’aplicació de les mesures de seguretat laboral van tenir com a resultat la millora les seves destreses i habilitats pel que fa als processos propis de la seva professió. A més, va suposar una experiència d’interès per a la seva inserció laboral. DISCUSSIÓ. Es demostra, amb això, que utilitzant els recursos didàctics apropiats en el procés d’ensenyament i aprenentatge es pot ampliar la qualitat de la docència.

Abordem l'anàlisi de la proposta formativa del professorat universitari d'Educació Física de la delegació General Manuel Belgrano de la Universitat Nacional de Luján (UNLu) com a resposta a la investigació interessada a conèixer de quina manera la institució universitària incideix en la producció d'identitats professionals docents i de coneixement en el context actual. Ens centrem en la comprensió dels processos específics de la vida universitària enfocant-nos en la relació, transmissió i apropiació del coneixement a partir d'entrevistes narratives, (auto)biogràfiques, realitzades en profunditat que ens van permetre registrar la informalitat, la intersticialitat, allò no documentat. L’anàlisi de les entrevistes va possibilitat el reconeixement d’una institució entre temps, és a dir, una institució en la qual es conjuguen diferents temporalitats. La proposta universitària va demanar un canvi, de manera que va necessitar crear noves estratègies relacionades amb les experiències de coneixement producte d’aquella renovació. La inclusió de l’educació física a la universitat es pot llegir com una resposta a la crisi dels anys 90, causant del debilitament de la formació universitària en general i la ruptura de tradicions històriques del camp de l’educació física.

INTRODUCCIÓ. Aquest estudi analitza les narracions resultants d’un exercici proposat a l’alumnat de 5è d’educació primària de quatre centres escolars de la regió de Múrcia amb l’objectiu d’analitzar les seves habilitats de pensament en termes de perspectiva històrica. MÈTODE. Per fer-ho, es va demanar als participants que elaboressin un full de diari i hi descrivissin el moment del desembarcament de Colom a San Salvador, tenint en compte el punt de vista de la població nativa. Es va facilitar a l’alumnat un guió i algunes fonts històriques per ajudar-los a contextualitzar l’exercici. RESULTATS. Les 98 narracions resultants no només ens mostren el coneixement que té l’alumnat participant sobre el fet en qüestió, escàs i molt associat a un discurs narratiu de tall tradicional, sinó que també ens permeten analitzar la seva capacitat d’introduir certa perspectiva històrica en els seus escrits. DISCUSSIÓ. En relació amb aquest punt, sembla observar-se cert desenvolupament d’aquesta habilitat, tot i que de manera incipient, i això porta a pensar que el desenvolupament d’aquest tipus de destreses en l'ensenyament reglat pot consolidar aquesta important habilitat associada al pensament històric contextualitzat.

Estudis recents indiquen la importància del capital social en educació pel que fa a l’èxit educatiu. Així, aquesta recerca pren com a mostra els 321 estudiants de quart curs dels graus d’Educació Infantil i Primària de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport Blanquerna (curs 2014-2015) i n’analitza la xarxa de relacions en el context acadèmic. El projecte s’emmarca en el Pràcticum i en la qualitat de les relacions dels estudiants dins el seu grup classe. Així, la recerca indaga la construcció i les característiques de les xarxes socials dels futurs mestres a través d’un qüestionari sobre xarxes socials, en el qual se’ls pregunta per les xarxes que utilitzen a l’hora de demanar consell, compartir idees, pràctiques, materials, de fer amistats i quan tenen necessitat de desfogar-se. Es va obtenir un 80 % de respostes. Els resultats mostren unes xarxes amb unes estructures i uns comportaments força similars, de baixa densitat, en què la xarxa per demanar consell és la que presenta una mitjana més elevada de relacions directes de tots els actors individuals. També constatem que, en general, la xarxa està més activa en termes acadèmics que emocionals. Així, l’article conclou que seria desitjable augmentar la densitat de les xarxes (tant acadèmiques com emocionals) i tendir cap a xarxes menys centralitzades.

L’objectiu d’aquest article és explicar l’experiència de creació i aplicació d’un joc de pregunta-resposta similar al Trivial Pursuit, però adaptant-lo al contingut de l’assignatura de Gestió de la Qualitat. S’intenta proporcionar a l’alumnat una metodologia d’aprenentatge diferent, més distesa i en equip, que li permeti interioritzar el coneixement de l’assignatura de manera més fàcil i entenedora. El joc s’ha creat modificant preguntes test multiopció de cursos anteriors a preguntes obertes. Els participants, que són 165 alumnes dels tres grups de l’assignatura de Gestió de la Qualitat dels graus d’Administració i Direcció d’Empreses i Empresa Internacional que duien a terme les activitats d’avaluació continuada, han valorat l’experiència com a molt positiva. Els resultats demostren que, tot i que l’alumnat està satisfet amb el joc i l’ha ajudat a interioritzar millor el coneixement de l’assignatura, només han treballat la competència de «treball en equip»; per tant, el joc no permet desenvolupar ni millorar les competències de l’assignatura, però sí l’aprenentatge. Aquest article és un dels primers que presenta una experiència d’aprenentatge basat en el joc en aquests graus.

Actualment, els dissenys metodològics mixtos s’utilitzen sovint en la recerca educativa amb la finalitat d’aconseguir una major comprensió de l’objecte d’estudi. Aquest tipus de dissenys impliquen un conjunt de processos sistemàtics, empírics i crítics de recerca per a la recollida, l’anàlisi, la integració i la discussió de dades quantitatives i qualitatives. Partint d’això, el present article s’estructura en dues parts: en la primera es fa una breu descripció dels dissenys metodològics mixtos, i en la segona es presenta el procés d’elaboració i aplicació de dues tècniques de recollida d’informació (el qüestionari i l’entrevista). Aquesta segona part es desenvolupa en el marc d’una recerca que segueix un disseny de triangulació concurrent i que té com a objectiu general conèixer el desenvolupament de competències, l’exercici de participació i el servei realitzat per estudiants que participen en projectes d’aprenentatge servei.