Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

L'objectiu d'aquest article és analitzar les relacions entre indis i negres a l'Amazònia, en la segona meitat del segle XIX, concretament a la regió del riu Trombetas, marcada per la forta presència de pobles indígenes i comunitats mocambeiras. Basant-nos en documents oficials, relats de viatge i en diaris de l'època, analitzem les estratègies creades pels indis i negres d'aquesta regió per escapar de les polítiques de control de l'Imperi brasiler. Es conclou que, tot i les moltes divergències, aquests grups van ser capaços d'establir aliances que embolicaven relacions de compadrazgo, protecció contra les accions missionals i de les tropes policials, a més d'una intensa relació de comerç

La farina, un bé considerat de primera necessitat per a la població, ens serveix de fil conductor per desvetllar les propostes de lliure comerç fomentades des dels territoris continentals hispanoamericans de la costa nord del Golf de Mèxic en detriment de l'organització mercantil espanyola després de les reformes administratives borbòniques de finals de segle. L'estudi està configurat partint de la petició d'autonomia comercial d'una regió continental sota el control de la Intendència de l'Havana. La incapacitat d'Espanya per consolidar la seva pròpia xarxa comercial, de proveïment, va afavorir la penetració de comerciants estrangers, especialment en temps de guerra.

Aquest treball planteja algunes consideracions en relació amb les concomitàncies entre política social, exclusió i ciutadania en el marc llatinoamericà. El concepte d'exclusió social està fortament vinculat a la noció de ciutadania, en particular a l'extensió dels drets socials. Les polítiques socials formarien part de l'engranatge que permet accedir a l'estatut de ciutadania a garantir aquests drets. No obstant això, suggerim que aquests s'estan veient de mica en mica desplaçats a favor de polítiques assistencials. L'Estat brinda assistència, però no drets de ciutadania

The challenges faced by organizations include the process of constantly adapting and updating its structures and features in order to fulfill their institutional purpose. In a context of pressure and loss of members, this study is an attempt to understand what does or doesn’t moti­vate religious people to join, remain or leave religious institutions related to the Roman Catholic Church. Based on elements of institutional theory, the study aimed to analyze the relationship between the institutional features of religious institutions and their capacity to attract and retain people for religious life. The research method adopted a qualitative approach focusing on Catholic institutions, collecting data through documents, questionnaires responded by the institutions and a focus group with people who have left religious life in the religious institutions in the last 10 years. By analyzing the relationship between the religious institutions features and the data collected on attraction and reten­tion of people for religious life, it was found that the systems of rules, standards, regulatory principles, beliefs, rites, symbolic universe and ideas, have a direct influence on the attraction and satisfaction or dissatisfaction of these people, depending on the degree of institutional­ization and agency capacity. These elements are part of an ‘institutional script’ that reveals the individuals preferences based on the scenar­ios, characteristics and historical processes. The study also points out a tension between the perception of the individual and the institution.