Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

Ressenya sobre el llibre d'Anna Camps & Teresa Ribas (coords.), «El verbo y su enseñanza. Hacia un modelo de enseñanza de la gramática basada en la actividad reflexiva», Barcelona, Octaedro, 2017, 223 pp., ISBN 978-84-9921-895-3.

Ressenya sobre el llibre de Gonçal López-Pampló, D’Ors a Fuster. Per una història de l’assaig en la literatura contemporània, València, Publicacions de la Universitat de València, 2017, 213 pp., ISBN: 978-84-9134-004-1.

Ressenya sobre el llibre de Beatriz Fernández & Anna Pineda, Basc per a catalanoparlants (O de com dues llengües tan diferents s’assemblen tant), Argentona, Voliana Edicions, 2016, 292 pp., ISBN: 978-84-944848-7-2.

Ressenya sobre el llibre de Francesc Montero i Aulet, Manuel Brunet. El periodisme d’idees a l’ull de l’huracà, Catarroja/Barcelona, Editorial Afers, 2016, 368 pp., ISBN: 978-84-16260-21-8.

Ressenya sobre el llibre de Kathryn A. Woolard, Singular and Plural. Ideologies of Linguistic Authority in 21st Century Catalonia, Oxford / Nova York, Oxford University Press, 2016, 365 pp., ISBN: 978-0190258627.

Ressenya sobre el llibre de Mari Jose Olaziregi (ed.), Basque Literary History, Reno, Center for Basque Studies-University of Nevada, 2012, 370 pp., ISBN: 9781935709190.

El verb és una de les categories que una gramàtica escolar ha d’abordar necessàriament, tant pel que fa al coneixement de la noció i de la seva relació amb altres categories, com per la funció fonamental que pren en l’escriptura. En aquest article presentem tres recerques que descriuen el procés d’aprenentatge que els alumnes de primària i de secundària segueixen a l’hora d’aprendre continguts vinculats amb el verb: el temps del present, el mode verbal i la complementació verbal. Aquests treballs mostren quines estratègies desenvolupen els aprenents i quins obstacles han d’afrontar per desenvolupar un raonament gramatical. Dels estudis es desprèn que determinades intervencions didàctiques (basades en la interacció, entre iguals i amb el suport del docent i l’escriptura) afavoreixen el desenvolupament d’activitat metalingüística i que aquesta activitat pot ajudar a connectar el saber gramatical amb els usos lingüístics.

La qualitat de la llengua francesa al Quebec és un tema sensible i que està constantment d’actualitat a causa de la situació sociolingüística del francès a l’Amèrica del Nord. En aquest article, que tracta de la implementació d'una nova gramàtica a les escoles del Quebec (província francòfona del Canadà) per millorar el nivell de l’alumnat en el domini de la seva llengua, s’esbossen les dificultats inherents al sistema ortogràfic francès per explicar en quins aspectes l’ortografia requereix per part de l’escriptor el domini d’un bon nombre de nocions gramaticals simplement per dominar-la. A continuació, es defineixen les grans línies d'aquesta nova gramàtica i el que la distingeix de la gramàtica tradicional. En darrer terme, s’aborda la història del procés d’implementació de la renovació gramatical a l'escola, per mitjà de programes oficials però també a través de la seva implementació sobre el terreny, la qual cosa necessàriament condueix al problema de la formació del professorat de primària i secundària. Per últim, es presenten les possibles solucions sorgides de la recerca i alguns consells dirigits a les persones que s’interessen per la renovació pedagògica en l'ensenyament de la gramàtica.

L’article s’insereix en la tradició d’estudis sobre els sabers i les creences del professorat que indaguen en les concepcions sobre l’ensenyament i l’aprenentatge com a punt de referència per a la planificació de la millora dels criteris d'intervenció a les aules. Recull dos estudis paral·lels que pretenen conèixer la cognició i les pràctiques dels docents en relació amb l’ensenyament de la gramàtica, un sobre una mostra de professorat de primària i de secundaria encarregat de l’ensenyament del català i el castellà, i un altre sobre una mostra de professorat de català com a segona llenguaen l'àmbit de l'ensenyament d'adults. En tots dos casos, les respostes a un qüestionari sobre el paper de la gramàtica en l’ensenyament de la llengua i sobre les pràctiques habituals permeten establir una tipologia en què es distingeixen perfils docents diferenciats.

Aprendre llengua a l’escola implica també aprendre’n la gramàtica en el sentit de saber explícit i conscient, com a eina per a la reflexió sobre la llengua en ús, amb l’objectiu de fer-lo més conscient i adequat a les diferents situacions d’intercanvi discursiu, tant des de la perspectiva del parlant o escriptor emissor, com des de la posició d’interlocutor, lector o participant. L’article planteja el terme gramàtica pedagògica en referència a aquesta funció, sense deixar de banda altres aspectes que també ha d’abordar: com a referent de les normes socials en l’ús de la llengua, sense convertir-se en un seguit de normes fixes i imposades; com a marc de referència per a la construcció d’estructures sintàctiques que el sistema de la llengua permet; com a instrument impulsor de la selecció d’aquestes estructures en funció de l’orientació discursiva de l’enunciador; i com a instrument per abordar el progressiu coneixement i sistematització dels conceptes gramaticals. Els aspectes procedimentals i metodològics són imprescindibles per fer dels coneixements gramaticals una eina per a la reflexió en les situacions d’aprenentatge escolar.