Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

El autor hace homenaje a José Mariano Fausto Andrés Otero Mestas, distinguido jurista, nacido en Guadalajara Jalisco.

El conocimiento del derecho en la modernidad se ha desarrollado simplificadamente. El conocimiento se ha reducido a la obligación o prohibición mediante amenazas. Sin las directrices de comunicación pública y distribución de bienes, las ciudadanías se han individualizado en el imaginario de lograr lo que cada uno desea. Cuando el conocimiento se simplifica, en la sociedad surgen riesgos y peligros como la violencia, la pobreza, el aumento de la delincuencia, la inseguridad, la devastación ecológica. Es decir, el conocimiento simplificado es disciplinario y contribuye a desordenar la sociedad. Para remediar dicho desorden, emprenderemos la vía del conocimiento complejo que ya Kant había abierto.

El presente artículo  propone un análisis sobre el marco legal de la tenencia de la tierra en Bolivia, como un Estado plurinacional, que está formado por principios jurídicos, costumbres y normas legales que regulan la propiedad, el autor hace su análisis desde las Cedulas Reales en tiempo de la Colonia, y después a la propiedad de la tierra en la República, así como en la Reforma Agraria, para terminar con un capítulo dedicado a la propiedad de la tierra en el Estado Plurinacional.

Calendario de la Facultad de Derecho de la UNAMSemestre 2017-2018

La autora, reseña la  obra “Jueces, criminalidad y control social en la Ciudad de México en el siglo XVIII” de José Sánchez-Arcilla, en palabras de la autora, “Examinar con otras herramientas aquello que ya ha sido examinado es una de las principales tareas del historiador del derecho”,  se menciona que esta es una de las principales características de un historiador y más aun de un historiador en Derecho.

La Doctora Rosa Carmen Rascón Gasca, hace una reseña de la obra intitulada "Derecho Administrativo. Acto y Procedimiento, del Doctor Jorge Fernández Ruiz, de las editoriales Porrúa y UNAM. La autora describe la estructura de la obra, destacando los temas que el autor ha dividido autor en 4 secciones: I. Introductoria, II. Medular o capitular, integrado en tres partes, primera: Los aspectos preliminares; segunda: El acto administrativo, y tercera: El procedimiento administrativo, III. Conclusiva y IV. Soporte documental. La obra se conforma de doce capítulos desarrollados en las citadas tres partes interconectadas, producto del selecto ejercicio doctrinal, de derecho comparado y jurisprudencial.

Criterios Editoriales de la Revista de la Facultad de Derecho, UNAM.

Obituarios de la Facultad de Derecho

La implementació exitosa de metodologies actives per estimular el desenvolupament de competències en el context universitari requereix la consideració prèvia de les característiques dels alumnes que poden influir en la seva manera d’afrontar l’aprenentatge, com són els seus estils de pensament. En aquest context s’ha plantejat el present estudi el qual té com a objectius, en primer lloc, comparar el potencial diferencial de diferents metodologies actives (experts, Aprenentatge Basat en Problemes, estudi de casos, estudi dirigit i estudi compartit) per estimular el desenvolupament de competències generals en els estudiants universitaris i, en segon lloc, analitzar si l’estil de pensament dels alumnes prediu el desenvolupament de competències en funció de la metodologia emprada. La mostra ha estat composta per 87 estudiants de Grau de la Facultat d’Educació de la Universitat de Lleó (Espanya), que van cursar assignatures diverses, les temàtiques de les quals van ser implementades mitjançant les diferents metodologies actives objecte d’anàlisi. Per valorar l’estil de pensament dels alumnes es va utilitzar l’adaptació espanyola del Thinking Styles Inventory (Sternberg i Wagner, 1991). Per conèixer el desenvolupament de competències percebut pels alumnes, van haver de respondre, després de la implementació de cada metodologia, el Qüestionari d’Avaluació de les Competències Transversals (Fidalgo, Arias i García, 2007). Els resultats indiquen, por una banda, que les cinc metodologies analitzades estimulen de manera similar el desenvolupament de competències en els universitaris, essent les competències instrumentals les més afavorides en tots els mètodes. Per una altra banda, els resultats evidencien que els estils de pensament dels alumnes i la seva edat actuen com a variables predictores del desenvolupament competencial de manera diferent en relació a cada mètode. Per tant, des del punt de vista aplicat, es recomana l’ús combinat de diferents metodologies actives per ajustar-se als perfils diversos de la generalitat dels estudiants i estimular així en tots l’òptim desenvolupament de les competències transversals.

El present article se centra en la generació de mapes perceptuals dels rànquings de les percepcions i les expectatives dels graduats universitaris, els professors i els empresaris respecte al desenvolupament de competències. La informació parteix d’una enquesta realitzada entre llicenciats i acadèmics de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona i empresaris catalans. En primer lloc, es jerarquitzen les competències i habilitats desenvolupades durant  els estudis universitaris. Els rànquings es combinen per als tres col·lectius amb l’objectiu de projectar visualment el posicionament dels tres tipus de competències (genèriques, personals i específiques) en mapes perceptuals generats mitjançant diferents tipus de tècniques multivariants de reducció de la dimensionalitat per dades ordinals (escalament multidimensional i components principals categòrics). A partir de l’anàlisi realitzat, s’observa un elevat consens entre els tres col·lectius pel que fa referència a la rellevància de les competències. Els mapes perceptuals permeten captar el grau de similitud entre les competències analitzades en termes del seu  posicionament. D’aquesta manera, destaquen, com a millor posicionades, l’organització i planificació entre las competències genèriques; la comunicació oral i escrita entre les personals; i la capacitat d’aprenentatge entre les específiques.