Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

A qualitative study on gender behavior when negotiating male and female students of the Faculty of Administrative Sciences at the University of Guayaquil is presented. It seeks to determine if male students get results that differ from those obtained by female students in negotiation exercises done in class. It begins by describing the general stereotypical characteristics of negotiators, for men and women and how these affect the negotiation process. Then, special traits found in the class of Trade Negotiations about the proposed cases are explored. Data collected during the study of cases allow a statistical correlation between genders and trading performance in addition to prove the validity of assumptions of stereotypes for men and women during the negotiations. Finally, the implications of findings are analyzed and conclusions on the outcome of negotiations among male and female students are extracted.

The safeguards in the Ecuador were implemented from March 11, 2 015 and his duration is 15 months, the Government established this measure to be able to obtain economic resources and offer protection to the local producers who meet affected by the products from the exterior, concerning directly to the importing and consuming ends. One of theprincipal sectors seriously affected by the safeguards corresponds to the importers of Fruits, which were commercializing foreign fruits to be able to supply the local market in the whole Ecuador, with the safeguards these companies reduced his imports, doing that the final consumer acquires the national product. The percentage implemented for the imported fruit was 45 % by which his costs were raised, the earnings of the companies diminished and the final consumer acquired less this product, but the Government compromised itself with the World Organization of Trade "WTO" in the reduction of this tax, so in January, 2 016 the reduction was approved to 40 %.

En aquest estudi es posen al descobert les creences d’una professora d’anglès no nativa sobre la pronunciació en LE. Per fer-ho, els recursos metodològics utilitzats són el text reflexiu i l’entrevista semiestructurada. La creença principal està relacionada amb la necessitat de dur a terme un procés d’immersió en el país de la LE per assolir l’excel·lència en pronunciació; tot i que també n’hi ha d’altres que fan referència a la tasca i als materials d’ensenyament-aprenentatge de la pronunciació. Aquesta recerca ha permès, doncs, conèixer les representacions (explícites i implícites) d’una docent no nativa d’anglès LE sobre l’excel·lència en pronunciació i comprovar si els resultats estan d’acord amb altres estudis duts a terme. En futures investigacions seria interessant de contrastar els resultats amb les seves pràctiques, per tal de veure si es relacionen o es contradiuen amb les creences obtingudes.

L'objectiu d'aquest treball és abordar la didàctica de la prosòdia des de dos punts de vista: en primer lloc, una perspectiva històrica i teòrica que examina el paper i tractament de la competència prosòdica; i, en segon lloc, les implicacions didàctiques i el desenvolupament d'aquesta competència a través del joc, tenint en compte a l'alumnat de l'aula d'Educació Infantil i d'Educació Primària.

En aquesta investigació es presenta una descripció dels patrons melòdics /+ interrogatius/ que caracteritzen la parla de Cali (Colòmbia). Ha estat portada a terme basant-nos en el mètode Anàlisi Melòdica de la Parla, el qual ens ha permès obtenir dades precises del moviment tonal. El corpus oral, format per 93 enunciats procedents de 50 informants, homes i dones d'entre 21 i 65 anys, es va obtenir a partir de converses enregistrades de programes de televisió, judicis orals, programes de ràdio i de gravacions ocultes. Quant als resultats, s'ha pogut verificar que a la mostra de l'espanyol de Colòmbia (Cali), els tres patrons descrits com a  /+interrogatius/ es corresponen amb els de l'espanyol peninsular (Cantero y Font-Rotchés, 2007; Font-Rotchés y Mateo, 2013). Es tracta del Patró II. Inflexió final ascendent (+70%), el patró III. Inflexió final ascendent (+40-60%) i el patró XIII. Cos i inflexió final ascendents. En canvi, el patró IV. Inflexió final ascendent-descendent, de l’espanyol peninsular, no es troba en cap de les preguntes del corpus.

En aquest treball, s’analitza i es descriu el model entonatiu de dos dels presentadors més coneguts de programes informatius (entrevistes i tertúlies) de la televisió catalana, Jaume Barberà i Josep Cuní. La investigació s’ha basat en el mètode Anàlisi Melòdica de la Parla i s’ha dut a terme utilitzant, principalment, l’aplicació d’anàlisi i de síntesi de veu Praat, i el programa SPSS per comprovar-ne la significativitat. S’han descrit els trets que tenen en comú ambdós locutors i els trets en els quals divergeixen, i s’ha constatat que en la locució del cos del contorn presenten diferències significatives: Barberà marca gairebé totes les síl·labes tòniques de les paraules del contorn amb ascensos elevats, davant de Cuní, que en marca menys, també en tòniques, i amb ascensos tonals més discrets. Pel que fa a l’ús de patrons i de trets melòdics propis del català en parla espontània, els presentadors només n’utilitzen una part i de manera força recurrent, fet que dóna un ritme característic al seu discurs.

El cant és la utilització de la veu com un instrument musical. La caracterització de la veu lírica cantada és moltes vegades ambigua i abstracta, però hi ha un consens general en el fet que som capaços de diferenciar una veu lírica d’altres veus cantades. Un dels paràmetres acústics diferencials de les veus líriques és l’anomenat “formant del cant”. Diversos investigadors han dut a terme estudis per tal de corroborar o no la presència del formant del cant en les veus líriques. Aquest article ofereix una revisió de conjunt.

La calidad es un concepto complejo y polisémico, cuya determinación requiere de un acto de evaluación. El presente trabajo propone un procedimiento para evaluar la calidad de los productos periodísticos audiovisuales a partir de un conjunto de variables, dimensiones y atributos, respaldados por los presupuestos de la teoría del Newsmaking, los principios básicos para la gestión de la calidad y los estándares propios del periodismo audiovisual. Como antecedentes se exponen algunas experiencias en América Latina y Europa acerca de la evaluación de la calidad periodística. El procedimiento propuesto está ajustado al medio televisivo, pero puede aplicarse al resto de las instituciones mediáticas, pues entre los rasgos que lo caracterizan se encuentra el de ser flexible, contextualizado y dinámico. Teniendo en cuenta que la propuesta contempla la autoevaluación como un proceso inherente de la evaluación periodística, las autoras consideran su pertinencia en la elevación de la responsabilidad individual del periodista y del medio de prensa, en la elaboración de productos periodísticos de mayor calidad. Quality is a complex and polysemic concept. One of its characteristics is the comparative character: comparisons need to be done in order to determine the quality of something, and so this operation requires of an evaluation. The following research propose a procedure to evaluate the quality of the audiovisual journalistic works since a whole of variables, dimensions and attributes, supported by the Newsmaking theory and the basics principles for quality management, brought by international well known experts on this topic, more known as the “gurus” of the quality. Standards proper to audiovisual journalism are also taken into account and, as past history, some experiences in Latin America and Europe about evaluation of journalistic quality are shown. The proposed procedure is distinguished by the direct implication of the journalists inside it, beginning from a self-evaluation process that they develop into the different stages of the process of construction and presentation of the New. Although the procedure is adjusted to television, the same can be applicable to the rest of the Medias, because flexibility, contextualization and dynamism are some of the characteristics of this procedure.

O contexto rural brasileiro, no que se refere a agricultura familiar, é reconhecido pela riqueza de cultura e de significados e muitos desafios de superação e sobrevivência em condições de pauperização. Quando se trata da região do Nordeste do Brasil, e no foco de análise a vida e o trabalho das mulheres os desafios são ainda maiores. Neste objeto de estudo evidenciamos as formas de superação das mulheres em condições de convivência com o semiárido. O estudo que ocorreu com as integrantes da Associação Comunitária das Mulheres de Bom Sucesso, em Afogados da Ingazeira, no Estado de Pernambuco. Analisamos as estratégias de superação das mulheres pela condição de serem agricultoras do Sertão do Pajeú, uma região marcada pela seca e dificuldades no convívio com o semiárido. Na metodologia do trabalho evidenciamos o caráter qualitativo com observação direta, entrevistas e visitas às casas das entrevistadas, para a verificação de seus espaços e cotidianos domésticos. Na conclusão do trabalho foi possível averiguar, a força do coletivo das mulheres, derivando desta organização o empoderamento feminino para as superações materiais, participação política, valorização e preservação dos recursos naturais. Foi ainda evidenciado a importância do apoio da assessoria às mulheres por projetos de extensão rural voltada para as práticas agroecológicas.El contexto rural brasileño, en relación con la agricultura familiar, es reconocido por la riqueza de la cultura y significados de la potencia para superar y sobrevivir en condiciones de pauperización. Cuando se trata de la región noreste de Brasil, y el análisis se centró en la vida y el trabajo de las mujeres a los desafíos son aún mayores. Este objeto de estudio se observó la forma de superar las mujeres en condiciones de convivencia con el semiárido. El estudio se llevó a cabo con miembros de la Asociación de la Comunidad de las mujeres de buen éxito en Afogados da Ingazeira, Estado de Pernambuco. Se analizan las estrategias de supervivencia de las mujeres la condición de que los agricultores de la Pajeú, una región marcada por la sequía y las dificultades en la convivencia con el semiárido. En la metodología de trabajo señalamos las cualitativas de observación directa, entrevistas y visitas a los hogares de los entrevistados, para la verificación de sus espacios y en casa todos los días. En conclusión, fue posible determinar la fuerza del colectivo de mujeres, derivando la potenciación Este grupo femenino de los materiales sobrantes de la participación política, la valoración y preservación de los recursos naturales. También se puso de relieve la importancia del apoyo de asesoramiento a las mujeres haciendo frente a los proyectos de extensión rural para las prácticas agroecológicas.The Brazilian rural context, in relation to family agriculture, is recognized by the wealth of culture and meanings and many challenges of overcoming and surviving in conditions of pauperization. When it comes to the northeastern region of Brazil, and in the focus of analysis the life and work of women the challenges are even greater. In this object of study we show the ways of overcoming the women in conditions of coexistence with the semi-arid. The study that took place with the members of the Community Association of Women of Bom Sucesso, in Afogados da Ingazeira, in the State of Pernambuco. We analyzed the strategies of overcoming women by being farmers in the Sertão do Pajeú, a region marked by drought and difficulties in living with the semiarid. In the methodology of the work, qualitative character with direct observation, interviews and visits to the houses of the interviewed women were verified, in order to verify their spaces and domestic daily life. At the conclusion of the study it was possible to ascertain the strength of the women's collective, deriving from this organization women's empowerment for material surpassing, political participation, valorization and preservation of natural resources. It was also evidenced the importance of the support of women's counseling for rural extension projects focused on agroecological practices.