Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

Epistemic-didactic mediation in the teaching of natural sciences demanded by teachers for the 3rd cycle of EGB. Master in Science Education. University of Alcalá de Henares. Spain. University of La Serena. Chile

Environmental education in initial teacher training: obstacles, possibilities and approaches. Master's Degree in Experimental Science Teaching. National University of the Center of the Province of Buenos Aires.

.

.

The investigative methodological proposal that has been developed since 1996 in the subject ''Comparative Anatomy" confronts students with a specific problematic situation that includes the background from which they must identify a problem, develop hypotheses and make predictions and test them, discuss their results and draw conclusions. During the year 2000, an evaluation of the teaching-learning process was implemented through case studies. The objective of the educational research was to analyze the dynamics of the teaching-learning process based on a qualitative and descriptive study that allowed validating the implemented methodological proposal in practice. The information was obtained through: personal documents; narrative records; surveys and the opinion of participating teachers. In spite of the difficulties encountered in the first stages of the development of their "little research", the students reached a level of personal satisfaction greater than that achieved by the "mere" passing of a subject, since this proposal allowed them to feel like real actors in their training. For the teachers involved in the process, the results obtained were positive.

In the last ten years there have been several changes in the central topics of debate in the field of science didactics, coinciding with the growing consolidation of the discipline. On some issues researchers seem to be reaching a consensus, while on others the discussion is still open. In this paper we will deal with some of the latter issues, which we have selected because of their theoretical interest, showing the lines of discussion and the main ideas that some authors handle.

La manera física i l'educació superior a tot el món es recuperen durant la pandèmia de COVID-19. Totes les activitats educatives es van convertir a la manera en línia, on especialment els sectors d'educació superior no estaven preparats i, simultàniament, noves tècniques pedagògiques es van incorporar a la possibilitat d'impartir classes en línia. El propòsit d'aquest estudi va ser el desenvolupament de noves eines pedagògiques i la seva implementació en els sectors d'educació superior. La pandèmia de COVID-19 ens va ensenyar com usar la nova tecnologia i l'avanç en l'educació superior i el que pot ser millor per a aquesta societat. Per a complir amb aquest objectiu, realitzem una enquesta en la qual preguntem sobre l'impacte de les noves eines pedagògiques en els sectors d'educació superior i les seves opinions sobre diferents aspectes de l'educació en línia durant els períodes de pandèmia. El qüestionari es va preparar i va distribuir en els sectors d'educació superior i va analitzar els punts de vista dels enquestats i les seves opinions sobre les eines pedagògiques i les dades. Les següents dades van ser analitzats utilitzant el programari SPSS 2.0 per a l'estudi. Els enquestats procedien de les següents dades en diverses regions del nord de l'Índia. Es van distribuir un total de 350 qüestionaris; dels quals es van rebre 320. Es va utilitzar l'Escala Likert de 5 punts, on 01 representava "totalment en desacord" i una puntuació de 5 representava "Totalment d'acord".

L'Estat social és un tipus històric d'Estat que ha aprofundit i ampliat el vessant social dels Estats liberals, i la seva eficàcia i profunditat depenen de la regulació constitucional i els valors i principis de l'estratègia econòmica. Així, des de la crisi financera de 2008, la UE ha intensificat la presència i rellevància dels objectius socials en la seva estratègia econòmica, presentant-los com a necessaris per a l'èxit econòmic i polític del projecte europeu. Entre les lliçons apreses destaca el canvi de paradigma fiscal i la mobilització d'instruments per a corregir les desigualtats, encara que es necessita una major coordinació dels Estats membres. En aquest sentit, es proposa el reforç de la governança social i la implementació del Pilar Europeu de Drets Socials i la reforma del Semestre Europeu. A l'hora de mesurar, en els últims 30 anys s'han creat índexs per a mesurar el benestar, el desenvolupament humà, la felicitat i la qualitat de vida de les persones, i s'ha proposat un mesurament de la justícia social sobre la base de la prevenció de la pobresa, l'accés a l'educació i al mercat laboral, la inclusió social i no discriminació, la salut i la justícia intergeneracional. Xile es va incorporar a aquest mesurament en 2019 i té marge de millora en algunes dimensions. Aquestes dades poden ajudar a sustentar una legislació adequada i una bona acció de govern, davant una futura reforma constitucional al país.

A Mèxic, un principi constitucional és l'autonomia de les universitats públiques, encaminat a salvaguardar les seves llibertats essencials, la qual cosa al seu torn s'ha garantit mitjançant l'establiment de tribunals universitaris encaminats a dirimir les controvèrsies suscitades en el seu interior. En la nostra perspectiva, això suscita qüestions rellevants per a la teoria jurídica, sobretot al voltant del nexe entre autonomia i pluralisme jurídic. Per a això, se segueix el mètode de la reconstrucció crítica dels conceptes, llançant el resultat de la inscripció plena de la figura dels tribunals universitaris en el pluralisme jurídic contemporani. Primer, es recull un concepte de pluralisme jurídic com a estat de la qüestió a la llum de consideracions preliminars entorn dels seus compromisos teòrics, la seva història conceptual, i els seus trets analítics. Segon, es considera al Tribunal Universitari de la Universitat Autònoma de Baixa Califòrnia, Mèxic (UABC) mitjançant el pluralisme jurídic, iniciant per algunes consideracions sobre el principi constitucional mexicà d'autonomia universitària i les seves normes d'interfície, recollint aspectes generals sobre la jurisdicció universitària, i analitzant amb això l'àmbit material del Tribunal Universitari de la UABC. Es conclou amb un breu balanç i implicacions cap a l'autonomia universitària, rellevant l'expansió d'atribucions que es revesteix en la protecció i promoció dels drets humans.