Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

Post-instructional conceptions about DNA, chromosomes, genes and alleles at the university level: determination and analysis in Veterinary Science students. Program: Master's Degree in Experimental Science Teaching. Universidad Nacional del Centro de Center of the Province of Buenos Aires.

AIDS and Adolescents. A Study in the High and Low Socioeconomic Levels of the Low Socioeconomic Levels of the City of Cordoba. Program: Master's Degree in Research Methodology in Social Sciences. Blas Pascal Pascal

The schoolyard as a center for environmental inquiry. Interview with Peter Feinsinger

.

.

L'assaig exposa, breument, les qüestions bàsiques que hauria de tenir en compte un procés de reforma constitucional (com el que es porta endavant actualment a Xile) sobre el dret financer i tributari. La proposta es basa en la tradició constitucional (occidental i regional) sobre la matèria, té en compte els desafiaments que planteja l'actualitat global i, en fi, es basa en un nou paradigma financer i tributari: la teoria general de la constitució financera. Es proposa en primer lloc, conforme una tendència present tant a l'Argentina com a Mèxic, la constitucionalització del Dret Internacional dels Drets Humans, qüestió clau en la mesura en què aquest té enormes efectes jurídics sobre la política fiscal. Després, es proposa una definició de Constitució Financera, així com una enumeració dels seus elements, que pot utilitzar-se com a guia per a la reforma constitucional: una sèrie de tècniques financeres; el deure de contribuir sobre la base de la capacitat contributiva; un conjunt de principis (clàssics, com la reserva de llei, i contemporanis, com la transparència); una sèrie d'atribucions de competències i procediments (que dissenyen un marc institucional bàsic), i eventuals òrgans financers específics (per exemple dedicats al control o a la coordinació financera territorial).

Tradicionalment el Dret Tributari s'ha fet càrrec dels efectes fiscals les transaccions comercials locals, i més endavant en el temps, dels efectes fiscals de les transaccions transnacionals. La necessitat de generar un sistema més just de repartiment dels ingressos tributaris entre les jurisdiccions tributàries, derivats de les transaccions amb elements internacionals, han significat una sèrie d'esforços dels països, per a generar instruments bilaterals o multilaterals. La labor de l'OCDE ha estat molt rellevant en aquest camp, la qual cosa s'ha coronat amb els BEPS. Aquesta perspectiva ha deixat de costat un camp molt rellevant dels sistemes tributaris en una perspectiva nacional i global, el dels drets humans, la qual cosa molts experts han posat en relleu creixentment en els últims anys. Els drets humans impacten tot el sistema tributari, des dels seus fonaments la seva gestió i els seus resultats. Tant econòmics, institucionals i socials. El present treball intenta mostrar d'una manera sistemàtica el treball dels experts en aquest camp en l'últim temps.

Aquest treball té com a objecte mostrar al lector una perspectiva internacional sobre una anàlisi comparada de sistemes tributaris i sistemes constitucionals, amb cita d'estudis capdavanters sobre constitucions i sistemes tributari-financers comparats de països nòrdics, europeus i nord-americans, per arribar a l'anàlisi de sistemes constitucionals financers llatinoamericans, amb l'accent posat al paradigma del nou model de dret social constitucional xilè, en què té el seu encaix la reforma constitucional tributària de Xile

L'objecte del present treball és l'estudi, des d'un punt de vista jurídic, de les possibles conseqüències indesitjades derivades de la introducció de noves tecnologies d'informació i comunicació en l'àmbit universitari; en particular, sobre alguns dels drets constitucionals dels membres de la comunitat universitària. La finalitat de l'estudi és aportar elements de reflexió sobre la conveniència o no de regular els usos de la tecnologia aplicada especialment a la docència i a la gestió universitària per a garantir el respecte als esmentats drets. La metodologia emprada és la pròpia de la recerca en matèria jurídica, a través de l'estudi de la normativa i jurisprudència existent amb incidència en aquest àmbit, així com de la doctrina publicada sobre aquest tema. Els resultats obtinguts mostren evidències que efectivament poden donar-se situacions en el desenvolupament normal de l'activitat universitària en què l'ús o la imposició de determinades noves tecnologies afecti drets dels seus membres. Es constata així mateix que no existeix regulació que ordeni aquest àmbit o que impedeixi tals afectacions. Això porta a concloure que l'ús de la tecnologia en la universitat hauria de regular-se, de manera que s'asseguri la transparència en el seu disseny i implementació, així com la protecció dels drets dels seus usuaris i dels destinataris de la seva utilització. La Llei orgànica reguladora de la universitat apareix com el nivell adequat per a establir un marc comú d'empara de drets, mentre que la normativa autonòmica universitària hauria de tenir espai per al seu posterior desenvolupament fent ús de les seves competències.