Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

El siguiente estudio se enfocó en las prácticas artísticas desarrolladas en el espacio urbano por artistas y gestores culturales que se involucran con la vida social y comunitaria de grupos vulnerables y excluidos. Se estudiaron los proyectos presentados en los “Encuentros de arte urbano y comunitario al zur-ich” (2002-2018); realizados en el sur de Quito-Ecuador; sector de extracción popular, obrera y campesina. Los proyectos artísticos se midieron y analizaron en su aspecto comunicacional y espacial, basándose en las categorías que James Scott encontró en las prácticas políticas de los “dominados”, y relacionándolas con la delimitación espacial que, según Michel de Certeau, produce el relato como relato de viaje.Los resultados dieron cuenta de un espacio urbano "oculto" en lo comunitario, donde sus prácticas, con características estéticas propias, evocan el vínculo existente entre arte y política.

Els avanços tecnològics en la producció industrial han modificat les gestions econòmiques internacionals, i la tradicional influència de la ciutat en les transaccions comercials. La revolució del transport i les telecomunicacions han propiciat la normalització del viatge, i dels fluxos humans, on a més  a mes l'evolució de la ciutat ha quedat en estreta dependència de les inversions privades, fet que ha desencadenat la reducció dels espais públics, en benefici de la rendibilització de l'espai amb negocis de consum massiu i amb l'expansió de la urbanització. Davant la situació climàtica vigent amb elevats nivells de contaminació, la ciutat del segle XXI hauria de revisar els seus models de creixement, i canviar cap a una postura més responsable respecte a les característiques mediambientals del lloc, on les capes del passat podrien exercir una bona influència en aquesta relectura. A més, la producció artística hauria de tenir un paper destacat en la visualització d'aquestes necessitats, en aquest cas, dins de la cartografia experimental s'exposa una aplicació interactiva que mostra la qualitat patrimonial del paisatge limítrof al trajecte d'una de les vuit séquies històriques, denominada Rascanya que van configurar la ciutat de València.

L'artista compromès amb la societat es fa ressò de les diferents formes de censura i adopta una postura crítica entorn de l'arxiu, convertit en un dels formats dominants en les més diverses produccions contemporànies. Recopila fragments de memòria i els articula mitjançant estratègies de muntatge susceptibles de múltiples combinacions que escapen de la linealitat i la jerarquia historiogràfica. L'objectiu d'aquest article és demostrar la idoneïtat del mitjà digital per a registrar, difondre i preservar en el temps els arxius de memòria cultural. Per a això, realitzem una recerca teòrica sobre el paper subversiu de l'artista en l'escriptura de la història utilitzant com a eina l'arxiu i com a format l'hipertext digital en Internet. Analitzem tres projectes arxivístics sobre la censura concebuts a manera d'hipertext en pàgines web pels artistes Antoni Muntadas, Pedro G. Romero i Rogelio López Cuenca. Concloem que la seva estructura en xarxa i la seva difusió a través d'Internet permet reflectir les interrelacions que s'estableixen entre els diferents nodes d'informació en un espai tridimensional en el qual tenen cabuda totes les memòries obviades en el tractament lineal de la història

El present article analitza la utilització del text en un context d'art públic a través d'un fragment de la projecció Arno de Jenny Holzer. En aquest fragment les paraules My skin es projecten sobre un vessant il·luminant una part d'aquesta, establint noves relacions entre els elements que la conformen, introduint un nou significat i evidenciant la transitorietat dels esdeveniments. Mitjançant la interpretació de l'obra i la seva connexió amb altres obres afins, es plantegen una sèrie d'efectes que ens ajuden a entendre la complexitat cultural que opera en el territori. Els efectes analitzats a través de l'obra són la descontextualització, la resignificació i l'efímer. Aquests efectes ens permeten percebre la realitat des d'una altra perspectiva i proposar noves maneres d'intervenir en l'espai, des d'una sensibilitat més atenta al lloc.

Analizar las relaciones existentes entre el laberinto y la creación audiovisual más experimental es el motivo de esta investigación. Percibir los vínculos, literales y figurados, que se pueden apreciar entre el concepto del laberinto y el cine artístico es el punto de partida de un texto que estudia de qué modo la dimensión laberíntica –con su trasfondo mitológico, simbólico y estético– se manifiesta en films de vanguardia y piezas de videocreación. Estas prácticas fílmicas y videográficas contribuyen a ampliar la riqueza metafórica de los dédalos tanto visual como conceptualmente. Son obras donde los sonidos y las imágenes en movimiento revelan modos inusuales de acercarse al laberinto, teniendo en cuenta sus posibilidades tecnológicas. Son piezas en formato monocanal que innovan desplegando patrones formales inspirados en la complejidad del laberinto o instalaciones audiovisuales de múltiples pantallas que vislumbran relaciones interactivas con la audiencia. Aplicando constricciones formales y recorridos multicursales sus artistas proponen montajes de lógicas intrincadas que despiertan la curiosidad y fomentan la inteligencia.

Quan analitzem atentament el paper de la dona en la història de l'art en general, observem com la gran majoria de museus i col·leccions del món tenen dipositades en els seus fons obres de destacades artistes a les quals poques vegades els dediquen la merescuda atenció que requereixen. En el context de l'art sonor, des d'un punt de vista històric hi ha hagut moltes dones que han destacat per la seva trajectòria, però la visibilitat del seu treball ha estat pràcticament anecdòtica i marginal en la majoria dels manuals de referència que l’estudien. Mitjançant aquest article es pretén donar visibilitat i rellevància al destacat paper que va jugar la gal·lesa Margaret Watts Hughes, la primera dona que va concebre el so com una eina plàstica en el context de l'art visual, avançant-se en dècades als considerats fins ara precursors d'aquesta disciplina. Es presentaran proves i evidències documentals que demostren el seu paper innovador incorporant mètodes científics a l'hora de construir obres visuals centrades en les vibracions sonores ja a finals del segle XIX. El seu llegat artístic, de gran interès, ens ha de fer replantejar la figura i el paper que van exercir aquestes dones pioneres en l'art.

Fins al S XIX, l'exclusió de les dones de l'ensenyament acadèmic oficial de les belles arts, alhora que se'ls reservava la pràctica de tècniques artesanals i aptes per a l'entorn domèstic, va provocar que certes tècniques i estils passessin a ser considerades com més propis d'un gènere o altre. Diferents corrents artístics feministes han reivindicat o negat l'existència d'una sensibilitat femenina particular més afí a determinats mitjans i estils. Aquest article parteix de la hipòtesi que en el context occidental contemporani l'educació i l'entorn cultural són més determinants en l'estil i la tècnica d'un artista que no pas una presumpta predisposició biològica lligada al gènere. Per comprovar aquesta hipòtesi, s'analitza l'ús de la tècnica de l'aquarel·la a l'obra de Marlene Dumas i de la pintura a l'oli a Jenny Saville, comparant-ne la producció amb la d'altres artistes barons de característiques semblants.

En el present text realitzem una revisió sobre els condicionants que van donar lloc a la invenció del temps cinemàtic durant la modernitat, posant en valor la labor que va tenir la cronofotografia en l'estudi de la desfragmentació del moviment i la importància dels aparells fotogràfics que van possibilitar el seu desenvolupament. El disseny d'aquests dispositius es basa generalment en l'assemblatge de mecanismes relativament senzills que donen lloc a instruments més complexos, i es realitza sota una aptitud que connecta amb la figura del bricoleur definida per Lévi-Strauss i que hem entroncat amb algunes pràctiques contemporànies que es desenvolupen en l'àmbit de l'arqueologia dels mitjans. Finalment, presentem un estudi de cas on es descriu des d'un punt de vista pràctic el desenvolupament d'un dispositiu de registre i projecció d'imatge, a mig camí entre la fotografia i la imatge en moviment, realitzat a partir de la modificació i recuperació de mitjans obsolets, en un intent per indagar les vies alternatives als models de continuïtat de la història dels mitjans.

Pàgina Visual

Llista dels revisors/es dels articles, ressenyes i pàgines visuals publicades durant 2021