Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

La pandèmia de la COVID-19 va devastar el món i va alterar les formes en què les persones interactuaven, provocant canvis en les formes de vida i de treball. La convivència cara a cara es va veure compromesa a causa de les estratègies d'aïllament i distanciament social necessàries per intentar contenir l'índex de contaminació. Totes les activitats humanes es van veure afectades i van haver de ser repensades i reorganitzades tenint en compte la nova realitat. Així, es va fer necessari pensar noves maneres de mantenir el procés d'ensenyament i aprenentatge. En aquest context, aquest treball pretén analitzar les propostes d'Ensenyament Remot d'Emergència (ERE) que ofereixen els centres educatius per intentar reduir les pèrdues d'aprenentatge durant el període pandèmic. Per intentar mostrar la realitat brasilera amb més fiabilitat, hem optat per analitzar propostes de xarxes estatals en diferents indrets, amb l'objectiu de contemplar les cinc regions del país. La metodologia comprèn una revisió bibliogràfica sobre la inclusió digital i l'entorn tècnic-científic-informatiu, desigualtats socials, l'ús de les tecnologies a l'aula, debats entre professors, directors i recomanacions d'experts, i també una anàlisi de les accions i propostes implementades pels estats membres durant aquest període. En l'oferta d'ERE es van identificar dificultats: estructurals, físiques, emocionals, psicològiques, motius pels quals l'ERE no pot ser l'única estratègia per mediar a l’ensenyament durant el distanciament social. És fonamental repensar les estratègies per a la democratització de l'accés a l'educació, per no agreujar encara més les desigualtats socials.

Gràcies a la capacitat d'emmagatzematge de dades a plataformes com Instagram, és possible aportar al disseny d'eines metodològiques per a la investigació virtual, així com a les temàtiques associades a la comprensió del ciberespai i l'espai factual. Tot i que no sempre aquesta informació està disponible per a tot tipus de públic, Instagram compta amb funcions de geolocalització i folcsonomies que, aprofitades amb creativitat, poden aportar a la construcció de coneixement geogràfic a partir del disseny de propostes de recerca com ho són els espots instagramejables. A partir de l'anàlisi de literatura, d'enquestes semiestructurades i l'anàlisi de folcsonomies d'imatges d'Instagram, s'exposen les dinàmiques al voltant dels instagramejables llocs associats al consum digital ia l'espai factual. Entre les conclusions s'evidencia que a través de l'anàlisi d'etiquetes i de fotografies es poden considerar diferents tipus d'espots d'acord amb l'origen: patrimonial o emergent. També les escales de reconeixement dels llocs a partir de la quantificació de les etiquetes. Finalment, s'entén Instagram com una eina potencial que aporta a l'anàlisi d'espais des de la urbanalització, el màrqueting i les dinàmiques de gènere, cosa que sens dubte podria ser aprofitada per a la indagació o el complement en estudis similars o en nous camps d'interès des de la cibergeografia.

La globalització de les relacions de producció específicament capitalistes ha modificat totes les relacions socials a escala planetària. Els conflictes, crisis i processos socials contradictoris que el fenomen de l'expansió planetària del mode de producció capitalista genera, necessiten ser analitzats teòricament i històricament, des d'una visió integral i multiescalar. L'article té com a objectiu exposar els fonaments lògics i les premisses teòriques dels nivells d'abstracció que acompanyen les categories i els conceptes de la proposta d'anàlisi geopolítica socioterritorial. A través d'un recorregut teòric per autors provinents de l'economia política i la geografia crítica, es reprenen una sèrie de categories i conceptualitzacions per proposar eines d'anàlisi que ens ajudin a conèixer les articulacions en les relacions entre les especificitats econòmiques, polítiques, socials, històriques, geogràfiques i culturals de cada territori i formació social, sense perdre de vista, la totalitat social que representen els processos de producció social de l'espai dins del mode de producció específicament capitalista. Com que és una proposta i una reflexió inicial, els seus abasts estan limitats, ja que no aprofundeix en diversitats de les diferents dimensions i fenòmens abordats; i s'esforça per brindar un panorama general, per a treballs posteriors, desenvolupar i aprofundir diferents aspectes plantejats. Les conclusions se centren a argumentar que les categories i conceptes, juntament amb els nivells d'abstracció proposats aquí, poden ser utilitzats com a eines per analitzar diferents contextos i conjuntures en general, però, sobretot, conflictes socioterritorials concrets.

L'estímul i el creixement del turisme rural a Espanya han tingut un important increment en les darreres dècades, tant en el nombre de visitants, com en els establiments d'allotjament, restauració i altres serveis. Això ha estat possible a causa, principalment, de dos processos que van coincidir en una escala temporal: a) el canvi de paradigma i l'augment de la conscienciació sobre els problemes generats pel model de turisme de masses; b) les polítiques de desenvolupament rural establertes a la Unió Europea i, en particular a Espanya. Aquestes es van donar a l'àmbit de la Política Agrària Comunitària (PAC) i dels seus programes LEADER i PRODER, amb el propòsit d'impulsar activitats que fomentin la diversitat econòmica i la sostenibilitat mediambiental. L'objectiu d'aquest article és analitzar l'evolució del turisme rural a Espanya entre 2001 i 2021, des de les polítiques i programes implantats a la Unió Europea i a l'Estat Espanyol, així com estudiar la predisposició del viatger rural espanyol en el període post pandèmic, amb més interès pels paisatges rurals i la cultura local.

Les investigacions sobre moviments i lluites socials urbanes a la ciutat de Bogotà es van originar el 1977 (any de la primera aturada cívica nacional). No obstant això, el procés de conformació d'assentaments populars també anomenats “vil·les misèria” a Argentina, “faveles” al Brasil, o com se'ls anomena generalment i a Colòmbia “invasions”, es va iniciar des de les primeres dècades del segle XX. La violència rural acompanyada dels efectes propis de la mundialització del mode de producció capitalista, en relació amb els efectes sobre el primer sector, va empènyer onades de pagesos i habitants rurals a conformar allò que l'estat va denominar “assentaments populars il·legals”. El creixement dels barris populars a Bogotà posiciona la ciutat com la receptora més gran de migrants i on van ser majors els mecanismes i formes de lluita. El text analitza el procés d’invasió de Policarpa Salavarrieta a la ciutat de Bogotà, com a pioner en les lluites per l’habitatge de l’organització social Central Nacional PROVIVENDA.

Es presenta de forma virtual, l'exposició de plànols georeferenciats basats en els mapes que va realitzar l'enginyer militar Agustín Crame, com a Visitador de les Fortificacions d'Amèrica al segle XVIII. La idea és mostrar una petita síntesi dels canvis urbans més visibles que s'observen en alguns territoris del Carib a partir de la georeferenciació dels mapes. Una part fonamental d'aquesta investigació, ha estat la combinació de tècniques de recerca tradicionals d'arxiu, i els recursos d'Internet que han estat fonamentals per determinar les transformacions urbanes i, sobretot, han estat claus per abastar una àrea geogràfica tan extensa com és la franja costanera del Carib.

El que ens interessa aquí és definir el caràcter de l'urbanisme inhòspit, que ha aflorat a diversos indrets a l'època contemporània com a conseqüència de l'aprofundiment de la producció neoliberal de l'espai. Així mateix, assenyalarem les possibilitats i les formes de resistència per contrarestar-lo i deconstruir-lo a través d’accions i activitats tant planificades com no planificades que puguin contribuir al rescat de la urbanitat, la sociabilitat i el dret a la ciutat. Per això, primer n’identifiquem les característiques, els instruments i mediacions. A continuació, s’aborda el projecte de rehabilitació urbana de Porto Maravilha ​​a Rio de Janeiro, prenent-ho com a referència per assenyalar les característiques i implicacions socioespacials d'aquest urbanisme inhòspit i el paper de la neoliberalització en la deshumanització de l'espai social. Després de dibuixar aquesta imatge distòpica de l'espai abstracte de la capital, es presenta un conjunt d'accions transformadores alternatives, en particular les que tenen el potencial de contrarestar la deshumanització de l'espai social, com  a pràctiques d’urbanisme tàctic i de guerrilla, que abasten un ampli conjunt d'accions realitzades a diverses ciutats del món.  

Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació comprenen els avenços tecnològics consistents en la combinació de processos, instruments i xarxes. Amb una àmplia majoria, les grans institucions internacionals i els especialistes les consideren l'espina dorsal de l'economia, la societat i la vida quotidiana de les persones al món actual. Tot i això, la difusió concreta i la utilització d'aquestes tecnologies han provocat l'aparició de bretxes notables, siguin de tipus socioeconòmic, geogràfic o de gènere. El debat internacional se centra avui en les vies de fomentar-ne l'ús productiu i inclusiu, considerades una tecnologia d'ús general.

Introduction: The evaluation of satisfaction regarding the change introduced in the biological risk assessment procedure provides elements to assess its effectiveness. Objective: To evaluate through the Ladov technique the level of satisfaction as a user of the biological risk assessment procedure in clinical laboratories with a focus on defense in depth. Methods: A descriptive cross-sectional study was carried out in the period from July to December 2021. The universe consisted of the 82 clinical laboratories of primary health care in Havana and a non-probabilistic sample of 3 laboratories with a total of 37 workers; based on the inclusion criteria: being a laboratory worker and agreeing to participate in the research, as exclusion criteria: personnel from other centers providing services and students in training. The empirical research method (survey) was used and the percentage analysis was used as a statistical method. The processing of the information was carried out using the V.A. Iadov. Results: The satisfaction survey revealed that 78.6% of the sample expressed maximum satisfaction, 24.3% more satisfied than dissatisfied. The open questions (2 and 4 of the survey) identified as the aspect that they liked the most, the purpose and interest of improving the risk assessment and management stage, the successive stages of the procedure that allow obtaining detailed information on the state of biosafety y and among the aspects that they did not like, the mathematical analysis is described. The group satisfaction index obtained was 0.87. Conclusions: The group satisfaction index of clinical laboratory workers where the biological risk assessment procedure was applied was high, reflecting acceptance of the proposal and recognition of its relevance in the biological risk assessment process. DeCS: HAZARDOUS SUBSTANCES; RISK ASSESSMENT; RISK ASSESSMENT METHODOLOGIES; LABORATORIES, CLINICAL; JOB SATISFACTION.

Introduction: The World Health Organization’s declaration on the COVID-19 pandemic alerted all countries about the need for an effective action plan. On January 2020 the Cuban government began the preparation of the country with the national action plan, which articulated government decisions and integral strategies with an active participation of the community as a whole. Objective: To describe accumulated experiences in the hospital organization, in order to ensure medical assistance on the fight against COVID-19. Results: The work system is described, as well as the roles of the steering group members and the advisory group members. The sequence of the activities carried out is also described. The biosecurity measures and the interrelation with other institutions are exposed. The tasks set in the management; planning and completion of human resources are described. An effective doctor-patient-family relationship was achieved by the staff who worked directly with the patients. The Quality Assurance Department continued to receive all the opinions of the population, which were channeled and responded to in a timely manner. The privacy and confidentiality of the information was complied with. The solidarity expressed by the presence of doctors in the brigades of the Henry Reeve contingent is highlighted. Conclusions: The organizational structure of the hospital allowed functionality in the provision of medical assistance and minimized the personnel's risks through compliance with individual and collective protection measures. Unity and cohesion in daily work influenced decision-making, problem solving and compliance with key indicators. DeCS: COVID-19; HOSPITAL ADMINISTRATION; HEALTH SERVICES ADMINISTRATION; ORGANIZATION AND ADMINISTRATION; PANDEMICS.