Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

Introducción: La importancia de los valores para la formación del personal médico demanda la búsqueda de modelos que contribuyan al trabajo educativo, la formación cultural integral y promuevan valores. La presencia de profesionales de la salud cubanos en países de Europa para ayudar a enfrentar la pandemia por el nuevo coronavirus, que en algunos como Italia causó verdaderas tragedias sanitarias, motivó a indagar en la historia médica del país mediterráneo y conocer sus modelos para el trabajo educativo.Material y Métodos: Se empleó el método historiográfico, el analítico–sintético y la revisión bibliográfica con las novedosas técnicas de la informática y las comunicaciones.Objetivo: Presentar al médico italiano Giussepe Moscati y su obra como un modelo para el trabajo educativo dirigido a promover valores humanísticos y éticos en el ámbito de la práctica médica y en la labor educativa dirigida a la formación del personal de la salud.Desarrollo: Se identificó al doctor Giussepe Moscati como un médico consagrado a su profesión, reconocido por su labor asistencial, docente y científica, con valiosos trabajos de investigación. Se caracterizó por atender a los pacientes con esmerada dedicación profesional y asistencia espiritual, sostenida por convicciones en las virtudes teologales, ayudó a los pobres, los asistió gratuitamente y realizó obras de caridad para ayudarlos.Conclusiones: Una personalidad emblemática en la medicina italiana, con elevados valores humanos, éticos y morales, que caracterizaron su ejemplar desempeño profesional que lo convierten en un paradigma para los profesionales de la salud.

Introduction: Cardiovascular diseases are the main cause of death in the world, causing 2 million deaths annually; 80 % of them in low- or middle-income countries.Objective: To relate the level of cardiovascular risk, profession, and labor duality in professors from the Faculty of Health Sciences, Universidad Técnica del Norte, Ibarra, 2021-2022.Material and Methods: Non-experimental, relational, cross-sectional study, whose universe consisted of 96 professors from the Faculty of Health Sciences of the Universidad Técnica del Norte. The individual levels of RCVC, which were obtained through the Framingham risk assessment scale adapted from REGICOR, were estimated; a descriptive analysis of the variables was carried out; mean, standard deviation, as well as frequencies and percentages were applied in the qualitative ones. The association between variables was evaluated using the chi-square statistical test, with 95 % confidence interval and a p value ≤ 0.05.Results: The female sex (79.2 %) and labor duality (57.3 %) prevailed among the professors studied; the average of total cholesterol exceeded the desired limits (202.57 mg/dl), HDL cholesterol prevailed with values lower than normal and the low level of cardiovascular risk prevailed.Conclusions: It was demonstrated that there is a statistically significant association between the level of cardiovascular risk and the profession of the educators from the Faculty of Health Sciences, Universidad Técnica del Norte, Ibarra. The difference in the number of professors with a low and medium level of cardiovascular risk was greater among those who practice labor duality.

Introducción: La epidemia de la COVID-19 ha ido modificando sus características al ir apareciendo nuevas cepas.Objetivo: Identificar las características demográficas, clínicas y epidemiológicas que conforman el patrón de la epidemia de la COVID-19, en Santiago de Cuba.Material y Métodos: Se realizó un estudio observacional analítico empleando como población de estudio los 461 casos de la COVID-19 de la provincia Santiago de Cuba de octubre a diciembre de 2020. Se seleccionaron variables demográficas, clínicas y epidemiológicas y se aplicó el análisis estadístico implicativo.Resultados: Entre las féminas confirmadas prevaleció la categoría viajero y edades entre 41 y 60 años y entre los masculinos los sin fuente de infección, entre 19 y 40 años ó 60 y más años, la fiebre como el síntoma predominante y sin antecedentes patológicos personales. En los menores de un año predominaron los asintomáticos. Los mayores de 19 años se asociaron con viajeros. De 19 a 40 años el síntoma predominante fue la fiebre; en los de 40 y menos años predominó los que no tienen comorbilidades y en los mayores la Diabetes mellitus. Entre los adultos mayores hubo más casos sin fuente de infección conocida y predominio masculino. Los trabajadores de la salud confirmados prevalecen entre 41 y 60 años y asintomáticos. Los viajeros confirmados fueron, en su mayoría, féminas mayores de 19 años y asintomáticas.Conclusiones: Hubo cambios en el comportamiento de la enfermedad en la provincia con respecto a la primera ola, con desplazamiento de los patrones de asociación entre sexo y grupos de edades.

La primera mineria de la revolució industrial va estar caracteritzada per la utilització d'un volum elevat de mà d'obra i per fer bona part de les tasques de manera subterrània. Això feia que calgués comptar amb una part considerable de treballadors especialitzats en activitats relacionades amb el propi treball d'extracció i que estiguessin acostumats a treballar a les profunditats de la terra. La dependència d'aquesta mà d'obra i la necessitat del manteniment dels assentaments miners van fer que es desenvolupessin estratègies patronals que es van anar orientant cap al paternalisme industrial a la segona meitat del segle XIX i principis del XX.En aquest article s'analitza el cas de l'empresa Rio Tinto Co Ltd, que pot servir de model de les formes d'organització minera. Per això comptem amb una documentació empresarial excepcional i amb l'estudi dels registres locals.

En aquest text s'analitzen els factors que expliquen l'expansió minera a Espanya durant el segle XIX i el primer terç del segle XX, situant-los dins del debat al voltant de la repercussió del desenvolupament del sector a l'economia espanyola. A continuació, a partir de l'anàlisi de fonts com les declaracions fiscals de les empreses mineres o el Cadastre de mines productives de 1890, es realitzen sengles exercicis en què es posa en relleu la gran pluralitat en l'àmbit empresarial i en la configuració de la mà d´obra que caracteritzaria l´expansió minera espanyola. Finalment, es presenten noves contribucions per a aquesta fase a la història minera espanyola.

L'article té un primer apartat on es defineix i s'analitza el terme urban penalty. La segona part ofereix informació que demostra que Linares va patir “càstig urbà” tant en sobremortalitat com a estatura. El tercer apartat està dedicat a la reforma sanitària de la ciutat iniciada a principis de la dècada del 1890 i als seus efectes sobre la mortalitat. L'article acaba destacant que la urban penalty de Linares va ser menys greu que la d'una ciutat “bessona” (La Unión), però més greu i persistent que la zona minero– metal·lúrgica de la ria de Bilbao.

Aquest dossier sorgeix d'un grup interdisciplinari de científics i científiques socials del camp de l'antropologia, la sociologia i la geografia social, que treballem conjuntament sobre barris multiculturals, les dinàmiques de transformació i les implicacions en la convivència veïnal. Els resultats del Projecte “Convivencia y barrios multiculturales: Conflicto y cohesión en una España en crisis” (CSO2014-54487-R., IP Pilar Monreal, 2015-2017) i les nostres investigacions a diverses ciutats en l'última dècada ens mostraven, per una part, dinàmiques de tensió de baixa intensitat que calificàvem de soterrades, que, si bé no alteraven la coexistència tranquil·la, no deixaven de tenir efectes; i de l'altra, dinàmiques de cohesió generades en diversa mesura per iniciatives, activitats i plataformes que agrupen veïns i veïnes de diferents orígens per objectius barrials, problemes socials o solidaritat veïnal.

Aquest article es basa en els resultats d'una investigació participativa amb joves de barris populars, realitzada entre 2018 i 2021 a deu barris de la regió parisenca. La pandèmia del covid-19 i el confinament de la primavera del 2020, tal com ho van viure els joves, van augmentar la rellevància d'algunes dimensions ja destacades per la nostra investigació en el passat immediat. En particular, la crisi sanitària ha multiplicat i visibilitzat les situacions de desigualtat social als estudis i al treball, la importància de les xarxes de solidaritat que es van activar per fer front a les dificultats i la diversitat de les modalitats de participació de les i els joves, majoritàriament d'origen immigrant.

Aquest treball explora com la industrialització va poder estar afectant la formació de capital humà. A través de l'anàlisi de la despesa educativa dels ajuntaments minero-industrials de Biscaia entre 1857 i 1923, es pot observar com aquests van respondre positivament al boom minero-industrial des de mitjans de 1880. Encara que a les dècades de 1880 i 1890 la immigració a la conca va fer retrocedir lleument la despesa educativa, les dades mostren que a partir del 1900, aquests ajuntaments van realitzar una inversió important en la formació de capital humà dels seus habitants. Tot i això, l'aproximació a les dades d'alfabetització de la conca mostren que, malgrat la despesa educativa, l'alfabetització no va semblar respondre positivament fins a les primeres dècades del segle XX. Els resultats semblen indicar que les condicions de miners i operaris fabrils van poder estar afectant directament l'escolarització i van minimitzar l'efecte de la despesa educativa local.

L'elaboració del cadastre després de l'annexió japonesa de Corea (1910) revela noves estructures de domini i de fiscalitat a tot el país. La documentació que resulta d'aquest procés ofereix una informació rica per analitzar la transformació de la societat coreana de l'últim segle a diferents nivells (històric, antropològic, socioeconòmic i urbanístic). Els plànols del cadastre constitueixen de fet la primera cartografia urbana moderna. En aquest article intentem entendre el context històric i socioeconòmic en què es duu a terme el procés; de descriure detalladament la tècnica, el mètode i la informació resultant i de dibuixar el mapa urbà de Busan, la ciutat on arrenca el domini colonial per la seva proximitat al Japó i pel valor estratègic del seu port, a partir de centenars de fulls del cadastre. Això ens permet comparar el dibuix resultant amb la realitat urbana que suposadament representa, i desvetllar alguns significats ocults.