Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

Introduction: Still's disease occurs in children and adults, it is a multisystem autoinflammatory and autoimmune disorder, also called autoinflammatory polygenic syndrome.Objective: to clinically and epidemiologically characterize Still's disease in adults.Methods: a narrative review of the available literature was carried out using the synthetic analytical and historical-logical methods by means of articles retrieved from databases such as SciELO, Scopus and ClinicalKey. Filters were used for the selection of articles in English and Spanish languages; as well as articles published in the period 2018 to 2023.Results: it is known that ASD is a more severe version of juvenile idiopathic arthritis occurring in children. Still's syndrome has no proven genetic background, however, it associates some histocompatibility complex antigens, mainly haploid HLA-specific. Contradictorily to the lack of genetic factor, the incidence of Still's disease or Still's syndrome is higher in women than in male patients. At the same time, the 2 phenotypes of the disease should be considered: acute systemic febrile disease with monocytic or polycyclic course (causing death) and chronic arthritis.Conclusions: Still's disease usually appears in the first years of life. Its clinical and laboratory behavior, as well as the fulfillment of the classification criteria of the disease, facilitate its diagnosis, being differential broad and complex, Still's syndrome remains one of the medical problems of diagnosis and therapy with serious conditions.

La recerca presentada en aquest article té com a objectiu determinar els factors que incideixen en la implementació de l'educació Maker a les escoles. Es tracta d'un procés de recerca de paradigma interpretatiu i metodologia qualitativa, mitjançant un estudi de cas del canvi educatiu iniciat en una escola de Barcelona. S'ha indagat en les fases del procés d'implementació de l'educació Maker, els reptes que aquest afronta, l'impacte de la formació universitària de Grau d'Educació primària en la capacitació de la docent, les característiques de la formació Maker rebuda, i la definició de l'estructura organitzativa i relacional empleada en la transformació educativa del centre. Els resultats obtinguts detallen les fases emprades per a una implementació reeixida de l'educació Maker, exposant les característiques de la formació Maker rebuda, i evidenciant el baix impacte de l'educació universitària de la docent en l'ús de la metodologia. Es detecten reptes respecte al sistema educatiu, en els materials i espais del centre educatiu, en l'actitud, experiència i formació dels docents, així com en la mateixa educació Maker i en els Fab Labs com a organització externa experta en la matèria; i es defineix una possible estructura organitzativa i relacional que potenciï i asseguri el canvi educatiu dels centres. Es conclou que l'anàlisi obtinguda exposa els possibles factors del procés d'implementació a considerar per a l'expansió reeixida de l'ús de l'educació Maker a les escoles, facilitant un model de referència per a tal fi.

Aquest treball presenta el procés de disseny i validació d'un prototip instruccional per a aplicar el model flipped learning (FL) en institucions d'educació superior. Per al desenvolupament d'aquest projecte es van seguir els principis de la recerca en disseny educatiu (EDR). En aquest estudi es descriu el prototip 1 com a resultat de la segona fase del EDR. En primer lloc, revisem i analitzem la literatura sobre la implementació del model FL. En segon lloc, duem a terme un estudi Delphi amb experts (n=20) de diferents camps del coneixement (tecnologia educativa, informàtica, pedagogia, enginyeria, agronomia, nutrició, etc.). Les dades recollides es van utilitzar per a validar la comprensió, pertinència i importància del prototip millorat (prototip 1). En aquest treball presentem els indicadors resultants del prototip 1 i la seva validesa per a fer costat als docents universitaris en l'aplicació del model FL.

La introducció en els centres de primària de la modalitat a distància, a conseqüència de la pandèmia sanitària per la COVID-19, va implicar la incorporació de dispositius informàtics perquè els alumnes poguessin continuar el curs lectiu. Un d'aquests dispositius va ser el Chromebook. Aquest treball té com a objectiu valorar l'experiència de l'usuari i el seu grau de satisfacció per part de l'alumnat. La metodologia utilitzada és del tipus quantitatiu descriptiu. Per a això s'incorpora el qüestionari denominat UMUX (Usability Metric for User Experience). Un instrument fàcil d'aplicar per a alumnes del tercer cicle de primària. Els resultats obtinguts indiquen que els alumnes d'aquest cicle valoren de manera positiva la utilització, experiència i grau de satisfacció amb aquest dispositiu. Els resultats aconseguits són per al grup de 5è (M=13,16) mentre que per al grup de 6è de (M=12,55). Una anàlisi estadística més detallada aporta que l'experiència i satisfacció de l'usuari és independent del curs en la qual està matriculat l'alumne en aquest cicle. La valoració de tots dos cursos és alta per part dels alumnes del tercer cicle primària. Amb aquesta recerca s'obre una porta a futurs treballs comparatius amb altres qüestionaris 'post-study'.

Las periferias de las metrópolis latinoamericanas mostraron, en las últimas décadas, transformaciones aceleradas y tensiones crecientes que consolidaron e incrementaron la presencia de fronteras urbanas. Además de indagaciones sobre fenómenos como las urbanizaciones privadas, las periferias también demandan estudios renovados para reconocer sus variaciones en ámbitos de urbanización popular. El objetivo es analizar distintos tipos de fronteras urbanas materiales y simbólicas en una porción de ocupación reciente dentro de la Región Metropolitana de Buenos Aires (RMBA) sobre su eje oeste. Se propone una metodología mixta que contempla tanto una mirada cartográfica ‘desde arriba’ como una perspectiva desde las experiencias urbanas del cotidiano, ‘desde abajo’. Se identificaron tres expresiones de fronteras en el área de estudio: fronteras entre la formalidad y la informalidad, fronteras jurisdiccionales a partir de la territorialidad del Estado y microfronteras cotidianas de distanciamiento. Las tres se relacionan y se yuxtaponen al profundizar las restricciones materiales y simbólicas que operan en la vida cotidiana de las personas que allí residen, trabajan y circulan.

For many decades, urbanization in Latin America has been characterized mainly by a dispersed pattern. Particularly in this article, it is of interest to investigate the interface territories formed by urban expansion over rural territories, taking into account the concept of ‘frontier’ as a theoretical anchor. In this context, questions arise about the singularities that characterize the interface areas of urban-rural borders and how to identify these particularities empirically. For this reason, the objective of this paper is to elaborate a proposal defining basic criteria to address urban-rural interface areas in drylands. For this purpose, the Vertientes del Pedemonte district, Luján de Cuyo, located in the foothills of the Mendoza Metropolitan Area (Argentina), was selected as a case study. A mostly qualitative methodology was adopted, combining documentary, conversational and observational techniques. Field trips, in situ surveys, field notes and informal conversations with local inhabitants were carried out to identify socio-environmental dimensions and criteria. It is argued that the definition of socio-environmental criteria for the approach to interface territories at the urban-rural border is a useful tool for public policies of land use planning.

Este artículo se enfoca en los actores locales que dieron origen a lo que se conocerá como la industria del salitre en Tarapacá, la que sería posteriormente la base industrial de uno de los ciclos económicos más importantes de Perú y Chile. Se analiza la estructura social de esa provincia peruana que —antes el proceso de expropiación de esa industria— posibilitó la formación de gremios mineros basados en redes de parentesco que, a su vez, fueron los que durante medio siglo realizaron la actividad de catear y plantificar las primeras oficinas salitreras de Parada. Se describe la transformación de la provincia de Tarapacá de un territorio marginalizado y periférico dentro del departamento de Moquegua, dependiente política y administrativamente de Tacna, a una provincia litoral, con autonomía y proyección económica en la década de 1860. También se observa el cambio estructural demográfico, político, sociológico y cultural a partir del boom industrial y del proceso de expropiación de esta industria en la década de 1870.

This text aims to characterize the articulation between smuggling and retail in the Atacama-Lípez border area (EFAL) (Chile and Bolivia). To this end, it analyzes people and goods involved in the phenomenon, highlighting the role of paseras and picoteros (smugglers) and traders in general, on the one hand, and electronic goods from local retail, on the other, reviewing the contribution of this set of actors in the dynamization of border economic flows in the area. It is observed that the commercial circuits and practices analyzed highlight local and historical knowledge and strategies, structuring themselves through routes and dynamics that challenge and friction the paradigms sanctioned by the existing state regulations as well as those traditionally used by social science for their understanding. It is concluded that the consolidation of a diffuse border spatiality in the puna allows local traders to claim power and recognition in everyday life, imprinting their own gravity on the social and economic phenomena that occur there.

This article proposes an interpretation of Un mundo huérfano (2016) of Guiseppe Caputo and analyzes the relations between body, subject, and digital world that the text develops. It focusses on cibersexual intercourses, through the prism of posthuman philosophy and the logics of digital culture which establishes a dynamic of mutual influence with subjectivity, transforming sensitive perception and human affections in a constant mutation. In this way, the body takes vital importance to the question about the becoming of hybrid subjectivities, produced by the new agencies between humans and non-humans in informational capitalism. In the novel, we find the representation of a multiple and fragmented body due to the process of digitalization, reflected in the metonymic enunciation and the dehumanization that implies the consumable body arrangement. Thus, new aesthetic forms are revealed that seek the semantic and artistic expression of the effects of digital culture on subjectivity, from the hybrid Latin-American perspective, on the margins of world’s digital technology development centers.

From the understanding of space as produced by the forms it is lived and navigated, we inquire about the circulation of traders and goods at the borders running through the Puna of Atacama and that provide continuity at the same time as they redefine the way space is used and travelled. To this effect, first we contextualize the phenomenon by describing the mobility and the economies that have historically organized this space in the twentieth century. Second, we characterize the current moment by recovering some of these trading methods, presented now as "ferias", executed regularly in different locations of the Atacama's circumpuna during summer season. Finally, we penetrate into these traders’ profile, their incentives and ethnic registration, and regarding the goods in circulation, its articulation with global economies and the ways they create value. As a whole, we focus on the new ways of living and shaping the Puna boarders as producers of a new everyday life. Methodologically, we base on an ethnographic research in different events or trade fairs and towns articulated by this economy on the boarders that Chile, Argentina and Bolivia share at the Puna of Atacama.