Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

Introducció al monogràfic «El rol de l’ensenyament gramatical en l’aprenentatge de llengües: pràctiques reflexives, tasques comunicatives i material d’intervenció», coordinat per Xavier Fontich, María-José García Folgado i Carmen Rodríguez Gonzalo.

Aquest treball se centra en l’estudi dels significats vehiculats per dos verbs de percepció visual en català central (veure i mirar) des del marc teòric de la semàntica cognitiva amb un objectiu doble: (i) analitzar-los i descriure’ls per establir-ne les projeccions semàntiques metafòriques i metonímiques; i (ii) determinar la distribució intralingüística dels significats no prototípics d’aquests verbs. S’han analitzat exemples extrets de diccionaris (majoritàriament, DIEC2) i 1.750 formes obtingudes a partir del buidatge de textos de narrativa literària i premsa del Corpus textual informatitzat de la llengua catalana (CTILC). Mitjançant l’anàlisi d’aquests exemples i del context en què apareixen s’estableixen les fronteres entre significats, literals i figurats, i es mostra que la freqüència d’ús de cada verb és diferent: hi ha sentits figurats més prominents que d’altres, tant des d’un punt de vista general com tenint en compte el tipus de textos analitzats. Els resultats obtinguts en aquest treball serveixen per engruixir el corpus de dades sobre verbs de percepció en diferents llengües pel que fa a la presència, l’ús i la distribució de certs significats.

L’objectiu principal d’aquest article és definir les característiques i tendències principals d’un subsistema poètic concret: la poesia per a infants publicada en llengua catalana a la Comunitat Valenciana al nou mil·lenni. Més en concret, es tracta de comprovar si les tendències definides per la literatura acadèmica com a característiques i dominants dins de la poesia per a infants de l’àmbit estatal es troben també a l’àmbit valencià. Per a arribar al nostre objectiu hem seleccionat un corpus que es correspon a l’única col·lecció de poesia diferenciada per a infants existent a la Comunitat Valenciana: «Vagó de versos», de l’editorial Andana. Així doncs, una vegada establert i descrit el corpus, farem, en primer lloc, una anàlisi bibliogràfica exhaustiva de les referències bibliogràfiques acadèmiques sobre la poesia per a infants dins de l’àmbit ibèric. A partir d’aquesta anàlisi, establirem els ítems d’estudi que utilitzarem per a l’anàlisi del corpus, que ocuparà la tercera part d’aquest estudi, i que se centrarà en aspectes peritextuals, textuals i visuals. Finalment, a les conclusions, sintetitzarem els resultats obtinguts per a confirmar la hipòtesi plantejada a l’inici.

La question de l’enseignement de la langue à l’école reste sensible en France et entraine régulièrement des débats et des controverses qui dépassent le cadre scolaire. La grammaire cristallise ces oppositions tant au niveau linguistique, didactique et pédagogique, politique, institutionnel, social… Nous sommes de fait face à un enseignement sous tension. Notre proposition tentera d’interroger et de croiser deux dimensions, les savoirs prescrits et les savoirs enseignés. Cette mise en interaction se fera selon deux axes: sur un axe diachronique, nous proposerons une analyse de quelques textes institutionnels qui se succèdent depuis vingt ans pour comprendre les attentes ministérielles dans un contexte national très centralisé ; sur un axe plus synchronique et en appui sur des recherches récentes, nous tenterons de cerner la réalité pédagogique de classes de CE2 et de CM1 en analysant les exercices de grammaire proposés aux élèves, les règles institutionnalisés dans les classes pour «expliquer» la langue et les démarches préconisés dans des manuels qui se disent conforment aux programmes en vigueur (ceux de 2020). À partir de ces éléments, nous tenterons de cerner les points de tension, voire les paradoxes qui traversent cet enseignement de la langue dans le contexte français.

In this paper we will deal with non-finite verbs that head sentences. The infinitive, gerund and participle forms have traditionally been associated with the categories of noun, adverb, and adjective, respectively. However, such parallelism does not imply a categorial equivalence: the fact that an infinitive occupies similar contexts to those of a noun phrase does not turn into a noun. We will see that non-finite forms constructions constitute bimembral predicative structures and, therefore, have a subject, although it is conditioned by the absence of verbal inflection. To understand the properties of the subject of non-finite verbs, it is necessary to insist on three basic grammatical notions: argument structure, null subject and locality. Based on this approach, we outline a content sequencing to teach non-personal forms in secondary school and we propose a sample of possible exercises of short sequences and minimal pairs. These exercises are based on a methodology that seeks to get students to reflect on grammar by linking meaning to form. 

Aquest treball analitza les descripcions de la llengua catalana que feren els viatgers que van recórrer els Països Catalans i, especialment, el País Valencià al llarg del primer terç del segle XIX. Alhora, examina les observacions i les percepcions lingüístiques d’aquests viatgers sobre la llengua catalana, i especialment sobre la seva unitat/diversitat interna, la seva catalogació entre la resta de les llengües romàniques i l’ús d’aquesta per part dels habitants d’aquests territoris. Les obres que s’hi estudien no són només llibres de viatges, sinó també aquells textos informatius que servien als viatgers per a orientar i contextualitzar els seus itineraris: guies de viatge i obres de topografia i geografia, entre d’altres. Els autors ací examinats són sempre de fora dels territoris de llengua catalana: alemanys, anglesos, francesos, escocesos i nord-americans que, per motius diferents, van viatjar arreu de la catalanofonia, van descriure aquest territori i van explicar —amb major o menor atenció i rigor— quina llengua parlaven els seus habitants i quines n’eren les característiques.

Ressenya sobre el llibre de Lluís Meseguer, Juan Luis Porcar, Adolf Piquer & Javier Vellón (eds.), Cultura i exili. Estudis d’Història i Literatura. 1939-2019, Castelló de la Plana, Publicacions de la Universitat Jaume I, 2021, 597 p., ISBN 978-84-18432-58-3.

Ressenya sobre el Llibre de la Cort del justícia Pere Penedés (Alcoi, 1320), transcripció, Josep Lluís Santonja i Vicent Cabanes; estudi lingüístic i glossari, Vicent Cabanes, Alcoi, Arxiu Municipal d’Alcoi, 2021, 790 p., ISBN: 0978-84-16186-33-40.

Book review: Luis Arciniega García & Amadeo Serra Desfilis, Imágenes y espacios en conflicto: las Germanías de Valencia y otras revueltas en la Europa del Renacimiento, València, Tirant lo Blanch, 2021, 453 p., ISBN: 978-84-18802-50-8.

Ressenya sobre el llibre d'Amanda Ulldemolins Subirats, La llengua estàndard a les comarques centrals del domini lingüístic català, Castelló de la Plana, Universitat Jaume I / Fundació Germà Colón, 2022, 219 p., ISBN 978-84-18432-92-7.