Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

The past events that have shaped our world, such as the COVID-19 Pandemic and the different political outcomes, entailed a scenario of major economic uncertainty in the global market that remains, particularly, in our country. Admittedly, mergers and acquisitions of companies (M&A) in Peru have also been heavily affected. However, it is the market agents’ duty to find new strategies to mitigate the economic uncertainty by generating incentives through legal and financial security to the foreign and national investors.Consequently, in this article, the authors have identified the pricing mechanism, employed in Shares Purchase Agreements, as a key element in the recovery and boosting of M&A deals in the Peruvian market driven by uncertainty. Thus, the authors present the pricing mechanisms that have been traditionally used in Shares Purchase Agreements but also introduce the new trends in global pricing mechanisms that have come to stay and fit.

The adoption and implementation of the Convention on the Rights of Persons with Disabilities drastically changed the understanding of the rights of persons with disabilities. The right to legal capacity (or legal agency) of persons with disabilities stands out, among other issues needed for its implementation. The Convention recognizes that persons with disabilities can make decisions and their disability is not ground for denying legal capacity. This goes against what most Civil Codes state in our region. To guarantee said right, it is necessary that States recognize support for legal capacity that are guarded by safeguards. These will prevent abuse, undue influence and conflict of interest. This article presents the different debates that have occurred at the theoretical level regarding these new institutions. Article 12 forces us to rethink several legal terms such as the juridical act and its grounds for voidness and voidability; informed consent or unfitness to plead.

The present article analyzes the legal effects of the medical act in relation to the health and professional acts. Through a literature review methodology, it adopts the method of comparative law through dialogue between the Brazilian and Spanish legal systems. Structured in three topics, the study begins with the configuration of the medical act; next, it presents the legal effects of the medical act, a species of the health act, with special reference to the joint civil liability between the physician and the other health professionals that compose the medical team; and finally, it discusses the legal implications of the classification of the medical act as a modality of professional act. With support in Llovet Delgado, it discusses the elements that grant professional identity to an occupation, to conclude that the attributes of the medical profession are legal, independent of the nature of the doctor-patient relationship.

The worldwide escalation of organized crime in the past years forced States to seek shared solutions to address this phenomenon. This led to the creation of the Palermo Convention in 2000. This treaty compels the States Parties to incorporate in their domestic criminal law the crime of “participation in a criminal organization”. In Perú, this crime is enshrined in article 317 of the Criminal Code. However, due that this crime is related only to the participation in a criminal group dedicated to organized crime, the Peruvian legislation also incorporated in the Criminal Code the crime of “participation in a criminal group” to address the participation in criminal groups that commit common crime. The fundamental issue that these two crimes raise is that the wording of both articles in the Criminal Code is not clear enough to differentiate between the commission of both crimes, which is problematic, because it causes a lack of legal certainty.

Blockchain technology is expected to change the way in which the exchange of goods and services is developed, the management of conflicts, and will substantially influence the process of state modernisation. The current research aims to be a simple organisational and theoretical guide that provides a strategy for the process of conflict management in the state sphere. This is based on the imperative need to modernise the current public system, based on the division of powers. This article fundamentally emphasises three concordant ideas: first, that blockchain technology helps to automate certain tasks, thus facilitating access to a decentralised space independent of a central control authority. It democratises and makes management and decision-making processes transparent, allowing all those involved to be examined on an equal footing, and third, it aims to maintain the necessary manual intervention on the part of the State, in order to concentrate its work on complex tasks, thus ensuring the essential maintenance of its status quo, leaving purely administrative tasks in the hands of technology.

The rapid development of the metaverse and its constituent components brings with it a host of challenges and opportunities covering a myriad of aspects. However, there is one field that has a special intersection with the new form of interaction proposed by the metaverse. We refer to property that is valuable both physically and virtually: intellectual property. Specifically, within the field of intellectual property, we will refer to the role played by trademarks in the metaverse and in the so-called Non-fungible tokens (NFTs), considering -particularly- the challenges and opportunities presented by this new virtual reality.

La neuroética ofereix dades rellevants a la comprensió biològica de l'agència moral. Donada la naturalesa empíric-naturalista i fragmentària d'aquestes dades es torna necessari un marc de recepció que integri aquests descobriments. Adela Cortina ha proposat l'ètica del discurs com un adequat marc integrador, no obstant això, aquí evidenciem que es tracta d'una proposta insuficient. Primer, perquè no es dona una integració sistemàtica entre el marc filosòfic d'integració i les dades neuroéticos, sinó una mera juxtaposició. Segon, perquè no s'ofereix una ontologia ni una antropologia sobre les quals es basi l'anomenada neuroética. Per a fer front a aquestes insuficiències, s'exposa l'anomenada Teoria Dual. La rellevància d'aquesta teoria radica en el fet que implica una teoria intencional de la cognició, així com en què parteix de la distinció entre informació (ordenació o forma) i energia (matèria), esquivant així tot possible reduccionisme. Conclourem que la proposta d'Adela Cortina és insuficient, que podem acostar-nos a la suficiència cobrint els buits teorètics que manca i que la Teoria Dual cobreix aquests buits, la qual cosa ens acosta una mica més a la suficiència en aquesta cerca per un marc integrador.

Enfront de l'emergència sanitària detonada al desembre de 2019 per la pandèmia de COVID-19 la majoria dels països en el món han implementat solucions tecnològiques digitals per al resguard de la salut pública. La present recerca té com a objectiu principal situar la instrumentalització de tecnologies digitals amb finalitats de vigilar, controlar i administrar les situacions que emergeixen sota el context de crisi sanitària provocada pel virus SARS-CoV-2. D’aquesta manera la recerca presenta una sistematització de les tecnologies digitals a nivell mundial d'acord amb les seves principals aplicacions de vigilar i controlar. El text proposa una lectura de la pandèmia des d'un enfocament biopolític que reprèn les aportacions de Foucault i Deleuze per a identificar una lògica planetària en l’ús de tecnologies digitals com a dispositius de disciplinament i control social.

Les empreses del capitalisme de la vigilància, com Google o Facebook (i moltíssimes altres, menys gegantesques i conegudes) recopilen immenses quantitats d'informació sobre nosaltres. Els seus algorismes ens classifiquen i estableixen correlacions estadístiques a partir de les nostres dades que els permeten predir i manipular la nostra conducta. Juntament amb les empreses, els poders públics han construït un autèntic “complex estatal-industrial” de la vigilància. L'ús dels algorismes planteja crucials problemes ètic-polítics, quan afecten els drets fonamentals, especialment aquells que són capaços d'aprendre per si mateixos i reprogramar-se autònomament. La irrupció dels algorismes del capitalisme de la vigilància en una esfera de la vida transforma la seva estructura i la seva lògica de funcionament. Com a conseqüència se'ns està despullant de la nostra identitat i allunyant-nos de les pràctiques democràtiques. Tenim pocs recursos jurídics per a defensar-nos d'aquesta colonització. Però això no significa que hàgim de resignar-nos i acceptar la present situació. Multitud de persones i organitzacions estan desenvolupant formes de resistència al despotisme del capitalisme de la vigilància. Lluiten per la creació d'una ciutadania digital encara per arribar.

En aquest assaig s'analitzen els canvis succeïts en la gubernamentalitat neoliberal i la forma en la qual s'han articulat un conjunt de relacions socials fluides caracteritzades per la falta d'ordre estructural. Conseqüència d'això, han aparegut nous vincles amb el mercat laboral, com és el cas de diferents apps-empresa de repartiment de menjar a domicili, que impliquen una vulnerabilitat i precarietat que no eren presents en l'anterior model fordista. Amb la condició d'esclarir la lògica darrere d'aquesta economia col·laborativa, l'autor tracta de fer dialogar la tradició gramsciana de l'hegemonia amb les aportacions foucaultianos del poder i així donar compte d'algunes propostes polítiques que ajudin a pensar la construcció de societats del benestar la fi principal del qual sigui el temps garantit.