Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

The present study seeks to understand to what extent the process of insertion of the Tembé language in the main village of the Indigenous Terra Alto Rio Guamá (TIARG), boosted, among the Tembé, other political mechanisms through which these people activated the historical memory of contact and the knowledge of the elders. Thus, the methodology is based on ethnographic research through fieldwork and open interviews, which allowed us to get closer to their experiences. In the end, it was found that the process of retaking the Tembé language is directly linked to the processes of territorialization of the Tembé, which occurred through mutual help and solidarity with the Tembé of the Gurupi, as well as through the encouragement and insertion of language teaching Indigenous Tembé in schools, movements engendered as strategies for self-assertion of the Tembé Indianity and the Tenetehar territory.

The Macuxi and Wapixana languages are the most well-known indigenous languages in the state of Roraima, among Taurepang, Yanomami, etc. They are co-official languages in the municipalities of Bonfim and Cantá. Despite this, both languages are considered in danger of extinction. This paper examines the particular case of these two Brazilian indigenous languages, taking as a starting point the actions already implemented that aim at revitalizing and maintaining them. Radio programs that were produced for spreading their use and learning of those languages are taken as a case study. These actions are considered while discussing points related to the possibility or not of a reverse language shift process which affects those two languages. Some reflections end the discussion with a non-exhaustive list of complementary actions that focus on the vitality of these languages more than the factors that put them in danger.

This paper aims to reflect on the attempts on the lives of African languages, which experienced colonization, through the linguistic attitudes towards them in the colonial period and today. We discuss the metaphor of death directed at languages, we use the concept of necropolitics applied to language, as it concerns the control of the right to live or die, we discuss the right to kill extended to African languages in colonial society, and, specifically, we reflect on the attempts on the life of languages that suffered colonization even today, and we look at the linguistic attitudes towards Kimbundu, the language of Angola. In view of the analyses, we observed two linguistic attitudes: a) absence of naming and specifying the language to which the vocabulary in Kimbundu belongs; and b) differentiated treatment between European and African languages. We believe that these linguistic attitudes stem from discourses belonging to the same colonial discursive formation and threaten the life of African languages even today. We observe a certain limitation of the use of these languages, just as in the colonial period, there is a circumscription of the space that African languages should occupy, they are not in equal space in the text in relation to the languages of European origin. We consider that in the realm of language, necropolitics in the colony was guided by the desire for the social death of African languages in society expressed through laws that prohibited their use. Today necropolitical actions can also be expressed by attitudes that seek to circumscribe African languages to specific spaces, assigning less social value when compared to European languages. Despite the different necropolitical actions experienced since the colonial period, African languages are still alive.

We present a redesign of the Brazilian linguistic map, proposing an initial sociolinguistic map of Indigenous languages ​​present in Northeast Brazil. For this, we consider the linguistic and cosmological plurality that characterizes the ethnological region of the Northeast, historically considered of low distinctiveness, a thesis that we contest. The field of study that we propose derives from the colonial denial action that was imposed on the region and its speakers. Thus, we suggest some linguistic characteristics that are also valid for languages ​​of Brazilian states in other regions, but which are much more concentrated in the Northeast. We then discuss the field of study Indigenous Languages ​​of the Indigenous Northeast, presenting justifications for this field to gain strength and its own categories, coming mainly from indigenous communities.

Es presenta un projecte d’innovació educativa realitzat en els cursos 20-21 i 21-22 de primer i segon del Títol Propi de Lideratge de la Universidad de San Pablo CEU de Madrid. Durant aquest curs acadèmic s’ha engegat en ambdós cursos un nou projecte educatiu basat en la docència virtual mixta (híbrida), on les masterclass o sessions més teòriques s’han complementat amb un Challenge Based Learning o Aprenentatge Basat en Reptes (ABR) vinculat a les matèries d’ambdós cursos, aplicant la metodologia Design Sprint, per a la realització de la qual s’ha emprat la plataforma Teams. L’objectiu era fer participar l’alumne del seu propi procés formatiu, en pretendre un aprenentatge experimental de les soft skills, pròpies de qualsevol curs de lideratge, aplicant mètodes àgils de treball, que són cada vegada més utilitzats a les empreses. En aquest sentit, l’aprenentatge basat en desafiaments ha suposat una experiència on els participants han desenvolupat solucions que requereixen un enfocament interdisciplinari i creatiu per al desenvolupament d’aquestes habilitats toves.

Crèdits i informació de la Revista d'Innovació Docent Universitària

En el present article pretenem explorar l’audiointroducció com a un nou gènere discursiu amb gran potencial a l’aula de l’assignatura d’Innovació docent i iniciació a la investigació educativa. Encara que es tracti d’una submodalitat relativament recent d’accessibilitat de productes audiovisuals per a un públic cec o amb poca visió, en el Regne Unit la seva aplicació està bastant estesa tant al teatre com a l’òpera o a d’altres espectacles en directe. La audiointroducció consisteix a oferir una breu explicació en forma de text llegit de l’obra i dels elements rellevants, per tal que els espectadors que, a causa de una deficiència visual, no poden accedir a les imatges, puguin comprendre i apreciar millot el text i seguir el desenvolupament de l’obra juntament amb la resta d’espectadors. Hem dut a terme un projecte innovador en el marc del Màster en Professor de Secundària de la Universitat de València, l’objectiu del qual era la creació d’audiointroduccions de pel·lícules documentals els temes de les quals era la docència. Les pel·lícules seleccionades tractaven de projectes pedagògics innovadors en tot el mon. L’alumnat havia de redactar una audiointroducció en espanyol en la qual aparegués el tema tractat des d’un punt de vista crític i seguint una plantilla que se’ls va facilitar per part de la professora. Els objectius secundaris del projecte eren múltiples: el que es pretenia era que els alumnes desenvolupessin habilitats digitals en referència a la gravació i edició de la pista d’àudio en la qual consistia l’audiointroducció; a més a més volíem afavorir la reflexió sobre la figura del professor innovador, prenent com a referència els documentals que il·lustraven experiències innovadores reals, així com fomentar la creativitat i el treball col·laboratiu i establir relacions entre les experiències docents reflectides a la pantalla i el contingut teòric de les classes impartides. Les audiointroduccions que ha dut a terme l’alumnat han reflectit la reflexió i l’anàlisi crític dels documentals, establint ponts entre les classes teòriques i la pràctica observada en les experiències docents visionades. Els aspectes formals de l’audiointroducció relatius a la locució, els efectes de so i la redacció, s’han resolt satisfactòriament, encara que no sempre hi ha hagut mostres d’originalitat i han aparegut dificultats a l’hora de garantir la funció apel·lativa de les audiointroduccions. No obstant això, l’audiontroducció constitueix un gènere discursiu amb una gran potencialitat per emprar a l’aula i per guiar i plasmar la reflexió personal de l’alumnat.

Estimular i promoure l’aprenentatge autoregulat, el treball autònom i la competència d’aprendre a aprendre és un dels grans reptes de l’educació superior. El feedback entre iguals pot constituir una estratègia que contribueixi a l’autoregulació, però això requereix dissenys pedagògics que permetin als estudiants participar i comprendre com millorar els seus processos d’aprenentatge. En aquest sentit, es considera que l’ús d’estratègies com l’aprenentatge cooperatiu per part del mateix estudiant pot donar suport als processos d’aprenentatge a la llum d’aquests reptes. El propòsit de l’article és presentar dues activitats d’avaluació continuada que es van proposar als estudiants que van cursar l’assignatura Economia Política en un grup del grau de Gestió i Administració Pública (Facultat de Dret, Universitat de Barcelona) en el curs 2020-2021. Aquestes activitats van ser dissenyades en el marc del projecte I+D “Anàlisi dels efectes de la provisió de feedback suportat per les tecnologies digitals de monitorització sobre les competències transversals” (ref. PID2019-104285GB-I00). Es tractava de crear un entorn d’aprenentatge en què els estudiants haguessin de treballar cooperativament, d’una banda, i donar-se feedback els uns als altres per aconseguir millorar els resultats assolits, de l’altra. En l’article s’introdueix, en primer lloc, un resum d’algunes aportacions teòriques rellevants relacionades amb els beneficis del feedback en les dinàmiques d’aprenentatge. A continuació es dona informació detallada sobre el disseny de l’activitat i sobre les eines tecnològiques utilitzades i els materials de suport que es van elaborar per guiar l’alumnat que va participar en l’experiència. Finalment s’aporten algunes reflexions sobre el desenvolupament i els resultats de l’experiència segons les oportunitats i limitacions trobades durant la seva implementació.