Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

The slogan is a phrase that synthesises the strategy of an electoral campaign: it’s a sharp message that shows the most relevant values of a candidate or a political party. It also grasps the audience attention and summarises the promised benefits. Political parties, as commercial enterprises, do always use a motto that identifies the organisation and its leader, a message repeated in every public event, in every sign, in every outdoor, in every television spot. This article studies the Spanish political slogan, with special attention to the innovations of the last call for general elections.

This text aims to analyze the messages and the mass media produced by refugees from the Iron Curtain and Spanish institutions. These media are a unique chapter in the Spanish communication, which is understood from the existing correlation between national information production and the international, because the spread along several countries, mainly in Europe and United States. In the article we study the content and we wonder what kind of functions had, which connection had with another anticommunist Diaspora media and the role played between this collective.

The development of digital technology in the creation and manipulation of image has achieved such a level that doesn’t correspond to its current use in the construction of audio-visual news. A variety of circumstances can explain this situation and, among them, I would like to emphasize the fact that infography is only considerate as a mean to create images, when, under my point of view, it should be understood, above all, as a mean to construct spaces.

La comunicació, privilegi de la condició humana, està present i influeix de manera decisiva sobre totes les àrees de la vida. La medicina actual ha perdut molta sensibilitat a causa del fet que no es reforça la comunicació, que passa a segon lloc. En canvi, agafa preeminència el coneixement. La sanitat actual -abans la medicina- tracta usuaris -abans malalts-, i valorant-los així actua com un problema tècnic que s’ha de solucionar. Els patiments com el dolor o l'angoixa vital s’enfoquen com a problemes tècnics que s’han de reparar. Però des del moment en què s’han codificat els drets del malalt, la salut és un dret fonamental, recollit en la nova legislació. Els malalts passen a tenir un paper central en la presa de decisions sobre la seva salut. És un canvi radical sobre el concepte anterior de la praxis mèdica. Ara les habilitats de comunicació estan especialment indicades i destinades a millorar la relació metge-malalt, en general, i de manera especial en les malalties greus. D’aquí la importància que el metge tingui formació en habilitats de comunicació per poder comprendre el seu significat. Les directrius de Bolonya i els nous programes formatius de medicina van en aquesta direcció.

La utilització dels epònims és freqüent en medicina. Un bon nombre d’estructures anatòmiques, malalties, procediments diagnòstics i mètodes de tractament deuen el nom a la persona que els va descobrir o els va descriure. El seu ús, però, topa amb reticència per part de molts grups. En aquest article es fa un repàs d’aquest tipus de terminologia i s’analitza la contribució dels metges i científics catalans a l’eponímia mèdica. Es presenten els epònims originats per catalans (més de noranta) que han contribuït de diferents maneres a la internacionalització de la medicina catalana. Es destaca que hi ha epònims catalans en gairebé totes les disciplines mèdiques i que alguns epònims, a més, han tingut una repercussió important en la medicina. També s’esmenten els que tenen l’origen en institucions o ciutats catalanes (tretze) i es fa referència a la contribució eponímica dels metges catalans en altres àrees com ara la botànica.Alguns autors suggereixen que s’abandoni l’ús dels epònims en favor de termes més descriptius i els consideren una rèmora del passat, una terminologia imprecisa, que porta a la confusió i pot impedir el debat científic en un món globalitzat. Però la realitat ens mostra que els epònims són a tot arreu i s’utilitzen àmpliament. La gran majoria dels metges i científics catalans que han originat epònims va contribuir de manera decisiva al progrés de la medicina i, moltes vegades, a la creació de les seves especialitats. Utilitzar aquests epònims o, en alguns casos, simplement recordar-los, és una manera de retre homenatge a totes aquestes persones.