Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

Al llarg del cicle de la vida avancem per una seqüència d’etapes: som lactants, infants, adolescents, joves, adults i vells. Popularment es diu que els anys “són en la ment” i que un té “l’edat que sent”. Aquestes creences han estat verificades en estudis sobre gerontologia social. Nosaltres fem un pas més enllà i mantenim que “tenim l’edat que comuniquem i que se’ns comunica”. En altres paraules, defensem que si un no sent la seva edat però és parlat i tractat com si la tingués, s’obren les portes a tot tipus de dilemes i ansietats. A Occident, per exemple, quan els joves i els adults interactuen amb les persones més grans ho fan de manera excessivament atenta i càlida, els parlen molt lentament, exageren l’entonació i eleven el to, i fan construccions lingüístiques gramaticalment i conceptualment senzilles. Però aquestes modificacions lingüístiques no es basen en necessitats reals de molts dels adults grans, d’aquells que són socialment i cognitivament actius, i, per aquest motiu, aquests adults creuen que aquestes formes de comunicació denoten una falta de respecte que els mina l’autoestima i la dignitat. El present treball aporta, en primer lloc, un model centrat en la comunicació per a un envelliment satisfactori (Giles 2011; Giles i Dorjee 2004) i, en segon lloc, una revisió d’alguns dels treballs realitzats en l’àmbit de l’atenció sanitària sobre parla condescendent o sobreprotectora i els seus efectes negatius per a la salut i el benestar psicològic (Viladot 1996a,1996b; Viladot i Giles 1998).

En aquest article es pretén analitzar, des d’una perspectiva socioterminològica, el comportament de la terminologia referida als Trastorns de l’Espectre Autista (TEA) encunyada en les últimes dues dècades. Al llarg de l’anàlisi s’identifiquen i contrasten tendències encunyadores heterodenominatives (a càrrec de professionals), autodenominatives (creades pels al·ludits: persones amb síndrome d’Asperger). S’aconsegueix demostrar les dues hipòtesis de treball. Els col·lectius especialitzats utilitzen entre els recursos d’encunyació proactius la reetiquetació neutralitzadora, igual que la resemantització i, entre els reactius, la cosificació. Per contra, els col·lectius conformats per persones o familiars de persones amb autisme fan ús de recursos d’encunyació fonamentalment proactius i inclusius.

En el deteriorament de les capacitats cognitives de la malaltia de l’Alzheimer (MA) destaquen, a més del trastorn amnèsic progressiu, les pèrdues de l’àrea del llenguatge. Tot i que en el procés d’envelliment normal el llenguatge és una de les funcions cognitives que queden afectades més tard, en la MA el trastorn lingüístic pot presentar-se com un dels primers símptomes. Aquestes dificultats transcorren des d’alteracions en tasques de denominació fins a la pèrdua total de llenguatge en els casos més avançats. L’article revisa de manera divulgativa alguns dels casos de persones lletrades que han sofert la malaltia i com aquesta situació ha afectat el seu treball. Així mateix, l’article resumeix algunes de les troballes empíriques més importants que descriuen l’afectació del llenguatge en les persones que pateixen aquesta malaltia. 

L’article presenta una reflexió circumstanciada sobre les pràctiques discursives pròpies de l’àmbit de la salut, on el llenguatge esdevé vehicle i factor constructiu de la comunicació i, per tant, peça clau en les interaccions terapèutiques. De la col·laboració interdisciplinària entre lingüistes i professionals de la salut –una col·laboració vista ací des de la perspectiva del lingüista-, se’n deriven sens dubte beneficis crucials per a la formació dels professionals i per a la praxi sanitària. El text examina els elements contextuals, genèrics i estilístics que intervenen en la constitució dels discursos en aquesta esfera de l’activitat social, tot aplicant-hi  eines conceptuals procedents de l’anàlisi del discurs –disciplina innovadora i particularment interessada a fomentar una autèntica i útil aplicació de la interdisciplinarietat en àrees com és el  de la lingüística mèdica.Mots clau: lingüística mèdica, context sanitari, gèneres discursius.

Durant el període entre guerres, la fisiologia de la nutrició va incorporar un ampli coneixement experimental sobre calories, nutrients, vitamines i minerals. Les catàstrofes bèl·liques i les crisis econòmiques del període entre guerres varen estendre la fam en moltes zones del món. Les situacions extremes (refugiats, malalts, aturats, internats als camps de concentració) van propiciar les estratègies de racionament i també l’estudi dels símptomes de la fam, la seua dimensió clínica, els tipus de malalties i la malnutrició aguda. El present article analitza la construcció d’un saber mèdic sobre les conseqüències patològiques de la fam i la construcció mèdica del concepte de malnutrició. 

L’article analitza els cossos amb diversitat funcional i els que han estat trasplantats des de la seva condició de cossos que parlen. El fet que puguem fer una lectura dels cossos des de la seva dimensió simbòlica ens obre un ampli ventall de possibilitats interpretatives més enllà de la comprensió d'aquests cossos com a no comunicants. L’article estudia de manera separada les característiques que configuren aquestes dimensions, tant pel que fa als cossos amb diversitat funcional com als cossos que han estat trasplantats, però aporta elements globals per a la comprensió conjunta.

Entenem com a tumor el creixement anòmal, per excés, d’una massa de cèl·lules determinades, que poden ser com les cèl·lules normals de l’organisme o bé pot tractar-se de cèl·lules atípiques. La diferència essencial entre els tumors benignes i els malignes rau en la  capacitat dels malignes d’escampar-se per tot el cos, per la qual cosa, el pronòstic d’aquests és, en principi, pitjor que el dels benignes. Aquesta afirmació pot no ser del tot certa, ja que pot donar-se el cas de tumors malignes amb baixa malignitat i de fàcil tractament i en l’altra banda tindrem els tumors benignes difícils de localitzar i de tractar i que poden ser força invalidants, com seran aquells que afectin a estructures de vital importància (cor, cervell...). 

Presentació

Enllaços d'interès.

Recull de premsa.