ISSN: 2310-2799
Aviso:
Los resultados se limitan exclusivamente a documentos publicados en revistas incluidas en el Catálogo 2.0 de Latindex.
Para más información sobre el Descubridor de Artículos escribir al correo: descubridorlatindex@gmail.com.
Leer más
Búsqueda por:
546,196 artículos
|
Año:
2022
ISSN:
2174-9221, 2174-3487
Melo Escrihuela, Carme
Universitat de València
Resumen
El canvi climàtic protagonitza el debat mediambiental des de fa tres dècades. Malgrat els acords internacionals adoptats, la humanitat no ha aconseguit frenar l’augment de la temperatura planetària. La crisi del coronavirus ha relegat el debat sobre l’emergència climàtica a un segon pla, encara que les connexions entre canvi climàtic i pandèmia demostren les múltiples raons que tenim per a actuar pel clima. Les polítiques públiques han afavorit regulacions, instruments de mercat i estratègies de modernització ecològica que consoliden un capitalisme verd que agreuja el problema i el despolititza. La lluita contra el canvi climàtic necessita un nou enfocament, basat en la política ciutadana i la transformació social.
|
|
Año:
2022
ISSN:
2174-9221, 2174-3487
Andrade, Gabriel
Universitat de València
Resumen
Many dubious disciplines have been removed from academic institutions, but theology is not one of them, as it is still taught in respectable universities. This article argues that theology does not deserve that special treatment. Theology has long pretended to be a science, but it can never be, because ultimately, theology is grounded on faith and authority, two tenets that run counter to the scientific method. Natural theology appeals to evidence and reason, but it also fails in its endeavor. More recent theologians admit that their discipline is not science per se, but still consider it legitimate in its quest for meaning. There are also reasons to doubt this claim, as there is no need to appeal to the supernatural to find meaning.
|
|
Año:
2022
ISSN:
2174-9221, 2174-3487
Serra, Miquel-Àngel
Universitat de València
Resumen
En aquest article es descriuen els conceptes de posthumà, transhumà, transhumanisme i millorament humà, i el seu ús de les tecnologies emergents, juntament amb les seves implicacions científiques i socials. Concretament, es comenten les diferents tècniques d’edició del genoma amb finalitats de millorament, així com els inconvenients científics, socials i ètics que presenten. En particular, ens centrem en una perspectiva de responsabilitat personal i col·lectiva i d’inclusió social, tenint en compte totes les persones, independentment de la seva diversitat funcional o diferents capacitats. Es discuteixen els pros i contres de diferents propostes de transformació radical defensades pel transhumanisme (edició del genoma), el seu impacte en les generacions futures i en persones amb diversitat funcional i la necessitat d’un marc ètic global.
|
|
Año:
2022
ISSN:
2174-9221, 2174-3487
Rivera-Ferre, Marta
Universitat de València
Resumen
Els impactes del canvi climàtic no són homogenis per a totes les persones; no tots els grups socials es veuen afectats de la mateixa manera. Això és degut a l’existència d’una vulnerabilitat diferencial i contextual que amb molta freqüència està relacionada amb la desigualtat. En aquest sentit, el gènere és un eix clau de desigualtat relacionat amb altres sistemes de poder i marginació, que provoca diversos graus de vulnerabilitat i capacitat d’adaptació al canvi climàtic. Per tant, integrar una perspectiva de gènere en la investigació sobre el canvi climàtic pot ajudar-nos a examinar les estructures i relacions de poder. En aquest article s’aporten diversos exemples d’impactes diferencials del canvi climàtic i d’estudis feministes que visibilitzen les causes subjacents de la vulnerabilitat, així com la capacitat d’agència dels grups marginalitzats en la proposta d’alternatives.
|
|
Año:
2022
ISSN:
2174-9221, 2174-3487
Bilbao Barrenetxea, Nerea; Faria, Sergio Henrique
Universitat de València
Resumen
Les altes muntanyes són una de les regions més afectades pel canvi climàtic. La complexa xarxa d’interaccions que existeix en aquestes regions entre les estructures climàtiques, biològiques i socioculturals s’està veient alterada. Mitjançant aquest treball tractem de posar en el punt de mira els reptes a què s’enfronten aquestes regions singulars. Analitzem per què són importants i quina és la seua problemàtica en l’escenari climàtic i polític actual, amb un enfocament especial a la regió dels Pirineus.
|
|
Año:
2022
ISSN:
2174-9221, 2174-3487
Balfagón, Damián; Arbona, Vicent; Gómez-Cadenas, Aurelio
Universitat de València
Resumen
La citricultura actual està amenaçada pel canvi climàtic. L’increment de les temperatures, junt amb l’aparició d’altres fenòmens climàtics adversos, modifica les condicions ambientals de les regions on s’han desenvolupat les varietats citrícoles actuals. Els efectes perjudicials sobre la fisiologia i producció dels cítrics que tenen aquests factors ambientals adversos, com la sequera o la salinitat del sòl, s’incrementaran a causa de les altes temperatures, la qual cosa posarà en risc la producció del cultiu i, en casos extrems, fins i tot la supervivència de les plantes. L’estudi de les respostes de tolerància dels cítrics al canvi climàtic pot mostrar-nos les claus per a desenvolupar noves varietats de cítrics capaços de resistir les futures condicions ambientals i mantenir la producció.
|
|
Año:
2022
ISSN:
2174-9221, 2174-3487
Klein, Emily; Ceccarelli, Leah
Universitat de València
Resumen
Se sol esmentar la pel·lícula Gattaca en els debats públics sobre els perills socials de l’edició genètica humana. En l’imaginari públic, el missatge és clar: el seu futur distòpic és un avís dels perills que comporta l’acceptació social del perfeccionisme i la discriminació genètics. Aquest article defensa que si realitzem aquest tipus de lectures, se’ns escapa un missatge més profund. Més que donar una lliçó de bioètica en contra de l’ús de la genètica per a crear millors nadons, el que la pel·lícula defensa en realitat, al nostre parer, és que aquesta intromissió genètica difícilment pot tenir èxit, però que crear un individu posthumà superior mitjançant enginyeria genètica és possible i desitjable.
|
|
Año:
2022
ISSN:
2174-9221, 2174-3487
Willmott, Chris
Universitat de València
Resumen
L’objectiu del transhumanisme és utilitzar la ciència i la tecnologia per portar els éssers humans més enllà dels límits de la seua forma natural. Per primera vegada, els avanços científics recents han possibilitat intervencions genètiques relacionades amb l’evolució humana dirigida. Un altre tipus de desenvolupaments ens han donat innovacions electromecàniques, incloent-hi la miniaturització de components i millores en materials biocompatibles, i s’estan creant interfícies cervell-màquina (ICM) que potencien una dimensió cibernètica en la qual podríem controlar dispositius mecànics amb la ment. Aquest article repassa els avanços recents més importants, amb especial atenció a l’edició genòmica i els usos terapèutics de les ICM, així com altres usos d’aquestes tecnologies per al millorament humà.
|
|
Año:
2022
ISSN:
2174-9221, 2174-3487
Ball, Philip
Universitat de València
Resumen
Les biotecnologies actuals no sols ofereixen noves possibilitats per a la medicina, també estan transformant el que entenem per ser humà. Concretament, el descobriment de l’extrema plasticitat de les cèl·lules –la possibilitat d’intercanviar tipus de teixits i de regenerar l’estat cel·lular embrionari a partir del qual creixem– ens obliga a enfrontar-nos al fet que som una comunitat contingent de cèl·lules vives, i desafia les idees tradicionals d’autoconsciència i identitat. En aquest article s’exploren algunes d’aquestes tecnologies i les seues implicacions socials, ètiques i filosòfiques.
|
|
Año:
2022
ISSN:
2174-9221, 2174-3487
Prieto, Pep
Universitat de València
Resumen
Les ficcions sobre el futur, i els humans que l’han de poblar, estan fonamentades en la consciència de les nostres limitacions i d’allò que mai no podrem arribar a ser. Aquestes representacions, ja siguin utòpiques o distòpiques, expressen la nostra contradicció entre els nostres anhels i els nostres dubtes.
|
Hecho en México, Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM). Todos los derechos reservados 1997-2022. Esta página puede ser reproducida con fines no lucrativos, siempre y cuando no se mutile y se cite la fuente completa y su dirección electrónica. De otra forma, se requiere permiso previo de la institución por escrito. Mapa del sitio | Créditos
