Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

S’ha posat de manifest la importància de l’aprenentatge significatiu a l’entorn universitari com una teoria del model constructivista que permet als estudiants integrar els coneixements previs, fets i experiències amb el que s’aprèn a classe. Es fomenta així una actitud favorable per a l’aprenentatge a través de la participació activa d’estudiants i docents vinculant alhora aquests coneixements amb l’exercici professional, proporcionant sabers i competències per a la vida. Aquest estudi proposa l’ús d’aquesta teoria en l’ensenyament de la geometria i del dibuix tècnic durant el primer any de Disseny Gràfic, grau que acull estudiants novells de formació secundària de diferents procedències i amb poca experiència en aquestes disciplines, per la qual cosa les perceben, en molts casos, com inconnexes per a la seva formació i per a l’exercici professional. En aquest treball s’exposen les estratègies didàctiques aplicades, els productes desenvolupats i la valoració dels estudiants vers la seva participació activa en el procés d’aprenentatge. S’ha realitzat un estudi de cas que va permetre evidenciar la necessitat de transformar la didàctica d’aquestes assignatures per tal que els estudiants puguin integrar aquests nous sabers i aplicar-los per afrontar els reptes propis de la pràctica professional del disseny gràfic.

Les aplicacions mòbils basades en l’atenció plena són un mitjà que pot ajudar a aconseguir els nombrosos beneficis psicològics i físics de la pràctica del mindfulness. Aquest estudi té l’objectiu de plantejar un prototipus d’aplicació mindfulness per a mòbils. Prèviament, es realitza una revisió sistemàtica de les aplicacions mòbils de mindfulness d’Android i iPhone per analitzar-ne les característiques, qualitat i adequació per a contextos educatius mitjançant rúbriques com la Mobile App Rating Scale (MARS). Per fer una anàlisi de les aplicacions que existeixen actualment al mercat, es va fer una cerca tant al buscador d’Android “Play Store” com en el buscador de l’IOS “Applie Store”. En total es van obtenir 9 aplicacions que superen la puntuació mínima d’acceptabilitat (3.0), de les quals només tres superen el 4 de mitjana. Es conclou que són poques les aplicacions de mindfulness destinades a l’educació secundària, ja que la majoria estan destinades a educació infantil i primària. Això obre un camp de millora en aquesta àrea.

En aquest treball fonamentat en la Teoria Antropològica del Didàctic, indaguem en la formació d’estudiants universitaris a l’Argentina futurs mestres de matemàtiques sobre les nocions de correlació i regressió. Reportem resultats de l’anàlisi de l’organització matemàtica proposada per a la formació estadística d’aquests estudiants. La descripció de l’organització es realitzà a partir de tècniques de revisió de documents. Els resultats principals indiquen que les tasques que es pro-posen en la formació de professors de matemàtiques vers la correlació i la regressió són puntuals, rígides i aïllades. Es necessiten, per tant, tasques amb dades reals i rellevants que promoguin la reflexió i el debat.

La realitat actual en l’etapa d’educació infantil posa de manifest dos aspectes que han motivat l’elaboració d’aquest estudi. En primer lloc, els patis escolars no tenen recursos que promoguin l’aprenentatge i, en segon lloc, la ciència es contempla com quelcom inabastable i llunyà en aquestes edats. Per aquestes raons, presentem diferents propostes de caràcter científic per implementar-les al pati escolar d’una escola i analitzar la interacció de 70 escolars d’entre 3 i 5 anys amb aquest tipus de recursos. A través d’un estudi qualitatiu basat en observacions no participants del context en el que s’hi ha intervingut, s’ha evidenciat com es pot impulsar aquest espai escolar, abastint-lo amb propostes de funcionament lliure que contribueixen a la inclusió, la generació d’experiències gratificants i al desenvolupament de les habilitats científiques en alumnes d’educació infantil.

En aquest article s’explica l’aplicació de la Kitchen Table, discussió teatral, amb 12 adolescents de l’Institut de Secundària Vallbona d’Anoia que participen en l’optativa d’Arts Escèniques i Dansa a 4t d’Educació Secundària Obligatòria. La docent-investigadora va utilitzar aquesta tècnica per crear espectacles amb l’alumnat, a partir dels seus testimonis. La Kitchen Table va oferir als joves l’oportunitat d’anar un grau més en la verbalització dels seus pensaments, per aplicar-los a la creació d’un espectacle final. La Kitchen Table es confirma com un procés metacognitiu en què l’adolescent cerca la seva identitat dins el grup.

L’ensenyament de les Ciències Naturals, tenint en compte el caràcter experimental d’aquestes disciplines, incorpora com a estratègia didàctica fonamental els treballs pràctics de laboratori (TPL). Per aquest motiu, quan es va establir indefinidament l’educació remota d’emergència en el marc de la pandèmia, va sorgir la pregunta sobre quines decisions estaven prenent els professors de Ciències Naturals respecte del TPL. En aquest treball es presenten les respostes de 35 professors colombians i 51 d’argentins a una enquesta realitzada per conèixer les seves opinions i accions sobre la realització de TPL en aquest context. Els resultats mostren que els professors van adaptar les seves estratègies d’ensenyament, fent ús dels recursos digitals disponibles i replantejant els objectius, per tal de realitzar activitats experimentals. No obstant això, també es van identificar pràctiques que són insubstituïbles en la seva modalitat presencial, segons els objectius curriculars previstos, especialment a l’educació superior. Els docents van evidenciar ser molt sensibles a les implicacions de les condicions socioeconòmiques dels seus estudiants, especialment en contextos rurals on no hi ha accés a internet. En conseqüència, els mateixos professors van assumir les despeses d’algunes pràctiques. Manca seguir estudiant l’impacte en l’educació en ciències d’aquesta modalitat dels TPL durant la pandèmia.

Aquest estudi es basa en el disseny, execució i avaluació del recurs didàctic del teatre d’ombres corporals per treballar l’expressió corporal i la interculturalitat. Amb aquest objectiu, es va dur a terme un disseny d’estudi de cas a través d’una investigació qualitativa bàsica en la que hi participaren 52 infants de 2n cicle d’Educació Infantil. La recollida de dades es realitzà principalment amb l’instrument “L’estenedor dels desitjos” i es complementà amb l’observació directa, utilitzant com a instruments el full de registre, el registre anecdòtic i el diari del professorat. Els resultats mostren que el teatre d’ombres corporals a Educació Infantil convida a la participació de l’alumnat i permet un treball global i interdisciplinar. No obstant això, no tot l’alumnat vincula el seu grau de satisfacció amb l’experìencia realitzada. Concloem que el teatre d’ombres corporals és un recurs òptim per utilitzar a Educació Infantil, ja que treballa de forma global i interdisciplinar els continguts de dansa, ritme i interculturalitat, entre d’altres.

Davant del repte que suposa, en un escenari d’aprenentatge en línia derivat de la situació pandèmica, plantejar un aprenentatge centrat en l’alumne mediat per la tecnologia, escau explorar com l’ús de metodologies com l’aprenentatge per estacions, que involucra l’alumnat de forma activa, autònoma i col·laborativa, es pot implementar a la classe de llengües en línia. En aquest estudi qualitatiu s’analitzen les percepcions sobre les facilitats i dificultats que va presentar l’aprenentatge per estacions per als alumnes i professors involucrats en dues experiències didàctiques en línia creades ad hoc en un context de classes privades d’ELE per a adults. Es van analitzar catorze entrevistes amb estudiants, quatre informes d’observació focalitzada de professors observadors i un diari docent. L’atenció a diferents estils d’aprenentatge i preferències, la possibilitat de prendre decisions i participar i el treball col·laboratiu són els aspectes facilitadors més destacats pels participants, mentre que les dificultats més destacades giren al voltant del temps de planificació, la gestió del temps, les instruccions i el nombre d’activitats. L’experiència mostra que és possible traslladar l’aprenentatge per estacions a la classe en línia seguint un enfocament centrat en l’alumnat.

En aquest article es reflexiona sobre l’àrea de Didàctica de la Llengua i la Literatura i les implicacions que tenen sobre ella tant la quarta revolució industrial com la situació sociosanitària que es planteja a la societat. El nostre objectiu principal és valorar si els supòsits tradicionals que s’han considerat per al desenvolupament d’aquesta didàctica específica poden tenir validesa en contextos on predomina la digitalització. Analitzem, de la mateixa manera, quines competències es poden destacar en l’educació lingüística i literària actual, a més de les possibles modificacions de continguts i necessitats que es presenten relacionades amb aquests elements. Són també objecte de reflexió aspectes com l’ús de l’asincronia per comprovar si les pràctiques comunicatives en el marc de la Didàctica de la Llengua i la Literatura són canviants. Tot això deriva en la conclusió sobre la possible requalificació del docent vers una perspectiva més digital per a una millor adaptació als esdeveniments socials recents que motiven canvis estructurals a la societat.

En la majoria dels casos, el professorat de música no acostuma a tenir estratègies que li permetin respondre a les necessitats educatives específiques de l’estudiantat amb discapacitat visual. Tenint en compte la necessitat de trobar noves estratègies que permetin al professorat enfrontar-se al repte de la inclusió, aquest article explora el potencial que poden tenir les pedagogies actives d’educació musical en l’educació musical inclusiva d’estudiantat amb limitacions visuals. Aquest estudi exploratori combina l’anàlisi qualitativa de contingut amb un estudi de cas per contrastar els recursos trobats en tres pedagogies actives (Ward, Dalcroze i Suzuki) i l’experiència real d’una professora. Els resultats inclouen deu recursos que afavoreixen l’aprenentatge de tot l’alumnat juntament amb la descripció de com foren usats per la professora, a més d’exemples i orientacions per ser aplicats a l’aula. Les conclusions mostren que les pedagogies analitzades ofereixen una gran varietat d’oportunitats d’aprenentatge multisensorial a través dels recursos presentats (que, a la vegada, poden transferir-se a altres pedagogies musicals), i confirmen que les pedagogies musicals actives faciliten la inclusió en contextos amb alumnat amb discapacitat visual.