Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

Al Brasil, l’ensenyament de la Sociologia en l’educació secundària va començar a finals del segle XIX, expandint-se en el context de les reformes educatives que van tenir lloc entre les dècades del 1920 i el 1930, integrant el camp més ampli de les ciències socials que s’ensenyen a l’escola. Les reformes educatives dutes a terme en les següents dècades van canviar l’estat d’aquesta assignatura en el currículum escolar. Això va tenir implicacions directes per a la possibilitat de desenvolupar una didàctica de la sociologia al Brasil. En aquest article presentem breument la història de la sociologia a l’educació secundària al Brasil entre finals del segle XIX i la dècada de 1970, a través d’una revisió de la literatura i de la legislació educativa, amb l’objectiu de contribuir al desenvolupament dels fonaments d’una didàctica de la sociologia al Brasil. Es conclou que, fins i tot en els moments en què aquesta assignatura no estava inclosa al pla d’estudis de l’escola, el coneixement sociològic va seguir a través d’altres assignatures, impartides per egressats del professorat en ciències socials.

A vegades les oportunitats apareixen quan els docents compartim el que fem. Així comença la nostra experiència i l’experiència dels nostres alumnes. A principi del curs 2019-2020, tres docents que comparteixen un grup de 2n curs del Grau d’Educació Primària veuen l’oportunitat d’oferir als alumnes la connexió entre les seves disciplines, amb la convicció que a educació primària les propostes poden ser un contínuum i no han de presentar-se com activitats desconnectades. Des de socials es proposa cobrir el contingut curricular a través d’objectes quotidians dels avis dels alumnes (bottom-up). Des de matemàtiques es realitza una línia del temps amb aquests objectes que permetrà reflexionar sobre patrons i numeració. Des de llengua i literatura es construeix una narració de la història dels objectes situats en una línia temporal, treballant així l’estructura del text narratiu. L’experiència culmina amb la creació de diverses narratives on els estudiants del grau d’Educació Primària connecten tres matèries, experimenten com desenvolupar una activitat interdisciplinar amb tota la seva riquesa i ens parlen de les vides dels seus avis. En el transcurs de l’experiència irromp el confinament degut a la COVID-19, per la qual cosa es va haver d’adaptar l’experiència a la nova situació.

S'ha identificat que la major part d'estudiants del context equatorià produeixen actualment textos amb escassa originalitat, sense coherència, amb errors gramaticals i dificultats per a l'expressió d'idees personals. L'objectiu de la present recerca va ser millorar la producció de textos mitjançant estratègies didàctiques virtuals en el programari Ardora. La metodologia d'estudi respon a un enfocament quantitatiu amb un disseny quasi-experimental, de tipus transversal amb abast descriptiu. Es va aplicar un test diagnòstic per a avaluar les habilitats de redacció de 56 estudiants del subnivell de Bàsica Mitjana . Els resultats demostren que la mostra posseeix un nivell de domini baix per a produir textos, sent l'indicador més afectat les regles gramaticals. No obstant això, en utilitzar estratègies didàctiques en el programari Ardora, es va aconseguir un nivell mitjà en les dimensions següents: tipus de text, estructura bàsica del text, propietats textuals i producció de textos personals. Finalment, a través de la prova de rangs de Wilcoxon, s'accepta la hipòtesi de recerca plantejada H1, concloent que l'ús d'estratègies didàctiques virtuals en el programari Ardora millora la producció de textos escrits.

Aquest estudi explora les adaptacions didàctiques en les assignatures d’Interpretació dels graus de Traducció i Interpretació i les preferències dels estudiants, així com els avantatges i inconvenients percebuts pels estudiants de la docència presencial, semipresencial i a distància en les assignatures de la matèria d’Interpretació. L’estudi parteix d’una mostra de 122 estudiants d’assignatures d’interpretació des que es va declarar el confinament el març de 2020 fins a finals del primer semestre de 2021. Es van utilitzar qüestionaris amb preguntes tancades, obertes i de resposta múltiple, complint així les característiques dels estudis descriptius mixtos. Les dades obtingudes posen de manifest la preferència de mantenir la interacció directa amb els docents i companys, fins i tot en un context de pandèmia. Alhora que se sent un cert rebuig per les modalitats híbrides i a distància per les dificultats tècniques i de connexió, es destaquen els avantatges de poder evitar els desplaçaments i la major flexibilitat que ofereixen aquestes modalitats. Paraules clau: interpretació; COVID-19; docència a distància; docència semipresencial; didàctica de la interpretació

La irrupció inesperada de la COVID-19 a mitjans del curs 2019-2020, juntament amb l’establiment de l’estat d’alarma per part del govern espanyol, va provocar una situació mai vista a les aules en tots els nivells educatius i d’abast internacional mundial. Les classes tradicionals van passar obligatòriament a un model no presencial inexistent i imprevist al que tant professorat com alumnat hi van haver de fer front sense formació prèvia. Això va suposar un gran esforç i dedicació per a ambdues parts. Aquest article presenta, així doncs, un estudi de cas de l’adaptació duta a terme en una assignatura eminentment pràctica com és l’anglès aplicat i la percepció d’aquesta de part dels alumnats implicats a través d’un qüestionari d’avaluació de la metodologia i de les activitats realitzades. Els resultats obtinguts ens mostren els encerts i errors comesos, l’opinió sobre aquests, i ens apunta possibles solucions per corregir les pràctiques identificades com a millorables a través de noves estratègies d’ensenyament/aprenentatge. Alhora, s’evidencia la gran evolució en l’ús de noves tecnologies en educació que fins fa poc era difícil de concebre.

Fonaments d’Història correspon a una sèrie de projectes d’innovació docent finançats pel vicerectorat d’estudiants de la Universitat de Sevilla, l’objectiu dels quals fou identificar les necessitats dels alumnes a l’hora de cursar l’assignatura amb el mateix nom introduïda en el pla d’estudis del Grau d’Educació Primària l’any 2010. Les investigacions sobre idees prèvies i l’experiència dels grups docents van plantejar la necessitat de donar resposta a la problemàtica detectada a través d’un segon projecte, l’objectiu del qual fou el disseny de materials específics per a l’alumnat d’aquesta assignatura, així com per a alumnes dels primers cursos de graus d’Història. En aquesta aportació presentem el disseny, desenvolupament i resultats dels projectes corresponents al curs 2011-12 i al curs 2016-17, essent el primer una investigació sobre el nivell inicial dels alumnes mitjançant el disseny i aplicació de qüestionaris d’avaluació inicial , i el segon, un projecte d’elaboració de materials que va culminar amb la publicació del manual Fundamentos de Historia, Historia Antigua y Medieval de España.

Presentem el disseny, aplicació i avaluació de dos projectes d’innovació docent aplicats en els cursos 17-18 i 18/19, que tenien com objectius investigar l’aplicació de noves metodologies docents de caràcter lúdic a l’assignatura Fonaments d’Història, impartida en el grau d'Educació Primària, i augmentar la motivació, la participació i l'estudi. Per a analitzar l'impacte de metodologies lúdiques s'han pres diferents línies d'acció: • Introducció de la plataforma Kahoot i el joc Timeline com a elements d'avaluació i repàs gamificats. • Introducció del role-play per mitjà del disseny, aplicació i anàlisi d'una activitat de rol en viu avaluada per mitjà d'un qüestionari online. Aquestes metodologies van millorar en procés d'assimilació i motivació gràcies al Kahoot i van produir un alt grau de satisfacció amb el role-play, encara que és necessari continuar treballant en aquest i avaluar l'impacte de Timeline.

Ressenya Literatura infantil y lectura dialógica. La formación de educadores desde la investigación, d'Amando López, Valero, Eduardo Encabo Fernández, Isabel Jerez Martínez,i Lourdes Hernández Delgado (2021).  Octaedro. 140 pàgs.  ISBN: 978-84-18819-40-7

Les experiències d’aprenentatge-servei en les que estan implicades les activitats físiques i els esports són cada vegada més nombroses a la universitat. Això ha comportat un augment de les publicacions. En ser una metodologia en què la participació de l’alumnat és clau, moltes d’aquestes publicacions se centren en el seu procés d’aprenentatge, quedant en un segon pla les persones a les que es dirigeix el servei. L’objectiu principal d’aquest treball és conèixer quin tipus de presència tenen les persones receptores dels serveis en les publicacions. S’ha realitzat una revisió narrativa de la literatura en què es van analitzar 310 documents amb el software NVivo Release 14.1. Només es van trobar referències sobre les persones receptores en 55. Els resultats mostren que la presència dels col·lectius receptors és escassa a la literatura, i que en ocasions, altres persones parlen per ells. Per tant, la presència de les seves veus és mínima. Davant la diversitat de les persones a les que es dirigeixen els serveix, es creu necessari desenvolupar instruments de recerca ad hoc per recollir-ne els seus testimonis fent atenció a les seves característiques i necessitats.

La metodologia Aprenentatge-Servei ofereix una vivència pràctica plenament competencial i genuïna per a una universitat que no pot seguir aliena a la realitat social. Aquest article revisa la relació entre l’Aprenentatge-Servei i els estudis de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport plantejant una proposta d’intervenció d’acord amb les fases àmpliament justificades per la bibliografia recent. A més, s’exemplifiquen intervencions singulars d’Educació Física en menors amb risc d’exclusió social i en adolescents amb discapacitat psíquica. En base a la relació biunívoca entre estudiants i institucions, aquestes sessions s’hauran d’adaptar a les necessitats específiques de cada grup social. Aquestes intervencions es valoren com bones pràctiques de compromís social universitari, ja que han d’estar plenament adaptades a les condicions d’heterogeneïtat de grups poblacionals escassament reconeguts en el currículum des de la comprensió empàtica per part dels estudiants. No obstant això, es plantegen reflexions de millora basades en l’elegibilitat de les propostes o en possibles plantejaments transversals entre diferents estudis.