Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

Aquest treball presenta les experiències viscudes per l’alumnat del Grau en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport del centre universitari Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya. L’objectiu d’aquest treball és analitzar les creences prèvies de l’estudiantat d’aquest grau en relació a l’activitat física a la presó i l’impacte de l’ApS en el seu pla personal i professional. S’han recollit les experiències de tres cursos acadèmics a través dels diaris d’un total de 81 estudiants (24 noies i 57 nois). De l’anàlisi temàtica es descobreix que l’estudiantat desenvolupa competències per a la vida, tals com valors i responsabilitat social vers certs col·lectius socials. Dels seus relats es conclou que les recluses van gaudir del servei; per tant, tot i que es tracti d’una oferta androcèntrica, és beneficiosa. S’hauria de seguir indagant sobre aquesta qüestió i cuidant aquest tipus d’ApS per a superar aquest risc.

Aquest treball sorgeix de la detecció de necessitats d’un centre d’Educació Primària en el que s’ofereixen dos tallers d’expressió corporal realitzats a través de la metodologia Aprenentatge-Servei. L’objectiu principal d’aquest treball és prendre consciència de les oportunitats educatives que pot aportar l’Aprenentatge-Servei, tant per a l’alumnat universitari com per a una comunitat de l’entorn, i constatar les barreres principals i els factors facilitadors per al desenvolupament d’aquestes propostes. Amb aquest objectiu, dues alumnes del Grau d’Educació Primària, menció Educació Física, van dissenyar tallers d’Expressió Corporal vinculats al seu Treball de Fi de Grau per a alumnat de 1r a 6è d’Educació Primària amb dificultats econòmiques per accedir a les activitats extraescolars. Per recollir dades, es van utilitzar narracions etnogràfiques i instruments d’avaluació dels tallers, i qüestionaris de satisfacció per a l’equip directiu i l’alumnat universitari. Els resultats mostren que l’experiència fou gratament acollida per part de totes les persones implicades en el projecte, tant la direcció del centre escolar com el seu alumnat, i es va valorar com una iniciativa necessària.

L’Aprenentatge Servei (ApS) s’ha convertit en una valuosa alternativa per a promoure una formació universitària vinculada a valors de participació activa i responsabilitat social, però resulta essencial que la seva aportació no deixi de banda les entitats. Els efectes, beneficis i impacte que tenen els projectes no sempre es tenen en compte al mateix nivell que el de l’alumnat que desenvolupa el servei en aquestes. Aquesta deficiència es constata a l’estudi desenvolupat en el marc del projecte de recerca I+D+i “Aprenentatge-Servei Universitari en Activitat Física i Esport. Oportunitat per a la Inclusió Social (activat@s)” (PID2019-105916RB-I00 EDU), en el que s’intenta donar resposta a aquesta inquietud, tractant d’escoltar les entitats per conèixer de primera mà el seu punt de vista i aconseguir que tinguin una major presència als projectes. En aquest article, després de mostrar la importància d’enfortir la relació activa amb les entitats per aconseguir una transformació social coherent en la que tots els agents puguin implicar-se al mateix nivell en l’ApS de l’àmbit universitari, s’explica el procés que porta a dissenyar un instrument de recerca que permeti indagar en com veuen les entitats els projectes d’ApS universitaris.

Aquest treball examina l’efecte d’un programa sensibilitzador en les actituds vers la discapacitat dels participants. Van participar en aquest estudi pre-experimental de mesures repetides 180 subjectes, una part de cinquè curs d’Educació Primària (n=100) com a receptors i receptores del servei, i una altra de tercer curs d’Educació Secundària (n=80) com a emissors i emissores del servei. Es van dissenyar dues xarxes esportives, cadascuna formada per dos grups d’Educació Primària i per dos grups d’Educació Secundària que participaren en un programa combinant l’Aprenentatge-Servei i el model d’Educació Esportiva. El contingut de l’ensenyament fou un esport adaptat: el voleibol assegut. Es van avaluar les actituds vers la discapacitat mitjançant un qüestionari. Els resultats mostren efectes moderats de millora de les actituds vers la discapacitat, que es fan evidents quan s’avalua l’alumnat que havia tingut contacte previ amb persones amb discapacitat i quan es considera l’ítem relacionat amb la valoració sobre el fet que una persona amb discapacitat sigui capitana de l’equip. A continuació, es discuteixen les implicacions didàctiques que poden tenir aquests resultats en futurs dissenys de programes de sensibilització vers la discapacitat en Educació Física.

Introducció a la secció monogràfica.

Editorial del número 11 de Didacticae. 

Introducció a la secció monogràfica.

Editorial

Introducció. La pandèmia per Covid-19 ha suposat una reestructuració dels serveis sanitaris a nivell mundial. En el cas de les matrones a Catalunya, ha requerit que tornin a realitzar puerperis a domicili de manera sistemàtica a causa de la imposició d’altes hospitalàries precoces en el postpart per a evitar contagis pel virus. Objectius. La següent recerca analitza les pràctiques assistencials, emocions i discursos d’una matrona que va realitzar visites postpart a domicili a la província de Barcelona durant els mesos d’abril del 2020 a maig de 2021. També s’exploren les relacions que la matrona estableix amb la dona puèrpera i la seva família enmig d’unes mesures de control extraordinàries. Material I Mètodes. Recerca qualitativa amb un enfocament i mètodes etnogràfics mitjançant un estudi de cas. Es van realitzar 10 entrevistes semiestructurades virtuals a una mateixa matrona. Resultats I Conclusions. Com a principals resultats s’extreuen la satisfacció de les dones i la llevadora per les pràctiques assistencials de la visita en el domicili, malgrat la por, que és una emoció contínua en el discurs d’aquesta. Es mostra la complexitat de les intervencions de la matrona en un context de pandèmia i es justifica la necessitat de restablir els puerperis precoços en el domicili pels beneficis bio-psicosocials que comporten a la mare i al nadó més enllà de l’època Covid-19.

Introduction and aims. In Chile, health services focused on controlling the COVID-19 pandemic, taking extraordinary and immediate measures, prioritizing some benefits and postponing other health care. From there, the question arises about how sexual and reproductive health care is faced in the Chilean health system in the context of the pandemic, from the perspective of midwifery professionals in the Araucanía region. The objectives that guide this study are: To describe the approach to sexual and reproductive health care in Chile in times of COVID-19 pandemic and to explore the care and priorities of midwifery care. Material and method. The study framed in the complex paradigm, with a phenomenological and exploratory approach, using the open interview technique. The professional participants of the midwifery in formative functions and clinical attention to users within the Chilean Health System, selected for convenience. The analysis of the data was carried out from the perspective of grounded theory. Results and Conclusions. As a finding arises the postponement occurred in the care of care in midwifery and the adaptability adopted by this sector in the different levels of care to maintain its commitment to the health of women. It is concluded that sexual and reproductive health care has always been invisible in the "domestication of its delivery" and highly feminized, which makes them dispensable by the health system.