Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

Introduction. The COVID-19 pandemic has brought about a health crisis with a strong social impact, largely derived from population confinement policies. Previous studies have highlighted the gender inequalities that pandemics generate. Objective. This research aims to identify the impact of the COVID-19 pandemic on health professionals with a gender perspective in aspects related to their work, family, and social spheres. Material and method. The study is descriptive exploratory, with a cross-sectional quantitative research methodology. The instrument for data collection is a structured questionnaire administered by email. A descriptive analysis of the main characteristics of the participants according to gender is performed. Results. The results of the study point to the existence of inequalities between health professionals, determined by gender, in reference to participation in decision-making, the different burden of care tasks, the impact on emotional aspects and perceptions about what supposes the pandemic for men and women. Conclusions. The role of women must be taken into account in the management of pandemics. Women should be especially involved in decision-making in healthcare to deal with the social and emotional consequences that affect health professionals, and which derive from the care burden and the lack of co-responsibility in the provision of care.

Objective. To understand primary care midwives’ experience with the use of a validated survey for systematic screening for intimate partner violence during patient pregnancy and the usefulness of said screening. Method. A qualitative study with an interpretative phenomenological approach performed subsequently to systematic screening experiences had over four months. Focus groups of twelve midwives provided assistance in two primary care centres in L’Hospitalet de Llobregat (Barcelona, Spain). Results. The systematic use of the Index of Spousal Abuse survey with prior training on its use as well as on approaching cases of intimate partner violence enhance midwives’ knowledge levels, skills, and confidence in relation to detecting and approaching intimate partner violence situations during a pregnancy. Systematic screening concurrently increases rate at which cases of intimate partner violence are detected. Conclusions. Systematic screening for intimate partner violence must become an integral part of pregnancy monitoring.

Objectiu. Tenint en compte que les cures s’entenen com la gestió i el manteniment quotidià de la vida, en aquest article es pretén abordar el significat, les dimensions i les repercussions del treball de cura en la salut de les cuidadores de les persones amb discapacitat. Metodologia. Mitjançant  metodologia qualitativa i amb perspectiva teòrica-metodològica fenomenològica, en primer lloc, es fa una anàlisi sociològica de la bibliografia més rellevant sobre  la temàtica del treball de cura. A continuació, i mitjançant la tècnica de l'entrevista en profunditat s'aborden les dimensions del treball de cura i les repercussions que tenen en la salut de cuidadores de persones amb discapacitat. Resultats i discussió. S'evidencia l'existència de dues dimensions igualment importants a la tasca de cura: la dimensió material i la dimensió immaterial. A més, les activitats materials i immaterials que impliquen la cura a persones amb discapacitat mostren el context en què les cuidadores estan inscrites, la seva condició socioeconòmica i les relacions de gènere en què estan immerses.. Conclusions. Es conclou que les cures realitzades en benefici de persones amb discapacitat, a més de ser una activitat generitzada, té un alt impacte en la salut de les persones que les realitzen. Tot i això, moltes vegades les cuidadores anteposen les cures dels altres i d'altres a la seva pròpia salut.

Introduction. Obstetric violence can be defined as the different forms of mistreatment carried out by health professionals within the obstetric-gynecological processes. Scientific production on obstetric violence is currently on the rise, and it is very interesting to nursing. Objective. To analyze the scientific production on obstetric violence in Hispanic American journals. Methodology. Retrospective descriptive bibliometric study on the scientific production on obstetric violence. The extraction of the documents was carried out by searching the selected scientific databases using the thesauri obtained from the DECS and MESH sites. Results and Discussion. Thirty-nine documents on obstetric violence were selected. The bibliometric analysis categories used were database, year of publication, authorship, geographic scope and journal; in addition, methodological and content categories were analyzed, mainly the manifestations of obstetric violence and possible solutions to it. Conclusions. Obstetric violence is a growing topic in Latin American scientific journals. The quantification of its manifestations and the search for solutions to eradicate it is a common objective in all the publications, proposing, among other alternatives, training as the most effective method to put an end to this type of violence.

At the end of 2019, a new global situation appeared that has kept the planet in a state of alarm: the SARS-COV-2 threat. Profound changes have occurred in everything related to healthcare and life in general. This issue of Musas presents papers that explore and analyze the experiences of women and health professionals during the first wave of the SARS-COV-2 pandemic. At the same time, it deals with other important issues that have stayed relevant during the pandemic, although they have not always been given the attention they required. Among these, we can highlight obstetric violence, care after pregnancy loss, gender bias in healthcare or the healthcare demands arising from the new family structures, such as the induction of breastfeeding in women who have not given birth.

Cover for the issue 7.1 of the journal Musas.

Introducció i Objectius. L´atenció al part en el medi hospitalari y la violència institucional que al seu interior s´exerceix, en alguns casos, constituïa ja un tema d´interès abans de la Pandèmia. No obstant, la irrupció de la Pandèmia de Covid-19 ha constituït un factor fonamental de vulnerabilitat per a les persones, donant un nou sentit bioètic a l´atenció a l´embaràs, part i naixement. L’objectiu d’aquest treball és avaluar una proposta formativa pilot sobre bioètica en la atenció al naixement desprès de la pandèmia COVID-19. Material i mètode. Després de la realització d’un grup focal amb experts i entrevistes semiestructurades a llavadores i dones en el formació comprès entre març i desembre del 20200 es van formació les necessitats formatives i es va dissenyar una proposta pilot de programa formatiu. En aquest treball es presenten els objectius, formació, continguts i avaluació de la dita activitat formativa, dirigida professionals sanitaris, que es va dur a terme el maig de 2022. Resultats. Els resultats de l’avaluació de l’activitat mostren altes xifres de satisfacció amb la formació procurada i informen favorablement de la repetició. Així mateix, les dades recollides apunten la necessitat que tenen els professionals sanitaris de més activitats d'aplicació de continguts i ampliació de la formació en bioètica en l'atenció al naixement i en atenció a la procreació. Discussió i Conclusions. La implementació de la formació en bioètica a professionals sanitaris i l'anàlisi dels resultats de la formació pilot conclou que promoure accions formatives en aquesta temàtica i sotmetre-les a avaluació és una de les vies per promoure la bioètica i el respecte al dret a la salut sexual i reproductiva dels usuaris/es del sistema de salut. Així mateix, l'anàlisi dels resultats mostra que els professionals reclamen necessitats formatives en matèria de bioètica.  

Objectius. L’objectiu d’aquest article és explorar les dificultats que la normativa sobre la violència obstètrica implica per a l’abordatge estructural del problema, així com analitzar els desafiaments que imprimeix per a la protecció dels drets reproductius de les dones. Materials i mètodes. Anàlisi de contingut de la normativa de l’Uruguai entorn dels drets reproductius i la violència basada en gènere, combinat amb l’anàlisi de les entrevistes en profunditat realitzades a advocades especialitzades en violència obstètrica. Resultats i Discussió. Si bé a l’Uruguai la violència obstètrica està definida legalment i integrada com una expressió de la violència de gènere, es constaten dificultats per a la seva implementació en l’àmbit sanitari i judicial. En el nostre estudi trobem que la normativa vigent estableix premisses vagues i sense línies d’actuació clares per a la prevenció i sanció de la violència obstètrica. D’altra banda, evidenciem que, si bé fa més de quatre anys que es va definir en l’estructura legal, encara no ha estat integrada en la jurisprudència uruguaiana. Per la seva part, l’àmbit sanitari tendeix a desconèixer l’existència de la violència obstètrica, i quan l’aborda, ho fa com un problema merament relacional entre professionals i usuàries. Conclusions. Per a la construcció de polítiques públiques que previnguin la generació d’aquestes violències, cal tenir en compte les dinàmiques estructurals que governen les pràctiques assistencials i jurídiques. Cal deixar de concebre les situacions de violència obstètrica com un problema merament relacional i entendre que respon a les lògiques socials que produeixen la violència basada en el gènere.

Objectiu. Dissenyar un manual de suport per al llevador/a docent clínic assistencial que exerceixi en Hospitals Públics a Xile que pugui enfortir el procés d’ensenyament aprenentatge en l’estudiant que cursa el seu quart any de la carrera d’Obstetrícia durant el seu període de pràctica clínica en unitats de prepart/part. Material i Mètode. Recerca Qualitativa. Aquest projecte va ser validat per quatre experts en l’àrea de docència universitària de la carrera d’Obstetrícia, de professió llevador/a. Realitzant la validació a través d’un formulari oficial brindat per la Universidad Andrés Bello, on es realitza aquest projecte de recerca de tesi, on s’analitzen preguntes tant de format, consistència i conceptes, com també preguntes de contingut, aportació i impacte. A causa de la situació d’emergència sanitària, aquest projecte no va poder ser aplicat en camps clínics. Resultats. Els resultats van ser dividits en tres aspectes: formalitat, continguts i general, on es pot exportar amb gràfics el nivell d’aprovació de cada pregunta i àmbit d’aquest manual, així com la factibilitat completa d’aquest. Conclusions. A través d’aquesta recerca es pot concloure la importància d’incorporar materials de suport als docents assistencials llevador/a, i que la incorporació d’un manual és un mètode factible que pot millorar l’experiència entre docent i estudiant.

Objectiu. Explorar l’experiència de maternitat en dones amb càrrecs executius a Lima Metropolitana. Metodologia. L’estudi segueix el mètode fenomenològic, fet que va permetre aprofundir en com dones amb alts càrrecs empresarials intenten conciliar la seva vida laboral i familiar. Van ser 7 participants i les dades es van obtenir a través d’entrevistes semiestructurades gravades, previ consentiment de les mares. Resultats. L’anàlisi de dades es va determinar sota el disseny fenomenològic, el qual va determinar que l’experiència de maternitat d’aquestes dones està caracteritzada per la presència de sentiments de culpa al mateix temps que d’amor incondicional cap a la seva família i fills. Així mateix, les mares d’aquest estudi compten amb agents auxiliars que els permeten harmonitzar el treball i la família. D’una banda, les seves parelles, que mantenen un rol actiu en la criança dels nens i labors domèstiques; i, per l’altra, el suport extern de mainaderes, que solen ser contractades per a fer tasques tradicionalment assignades a la dona. Al seu torn, es va determinar que existeixen característiques contextuals que faciliten la convergència entre responsabilitats laborals i familiars, com, per exemple, que els centres de treball disposin de polítiques flexibles, permetent una certa llibertat sobre l’execució i distribució del seu temps. Conclusions. Per a un desenvolupament professional més equitatiu de la dona es requereix que hi hagi una repartició més equitativa de responsabilitats. Així mateix, cal que els centres de treball adoptin cada vegada més mesures per conciliar la maternitat amb el treball.