Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

El Museu Juan Manuel Blanes (o Museu Blanes) està situat a la ciutat de Montevideo, albergant una col·lecció d'art modern i contemporani de caràcter tridimensional que requeria mesures de conservació preventiva per al magatzematge i la conservació de les seves obres, obres que s'allotjaven en espais comuns, passadissos, etc. La seu del museu és una antiga casa historicista del segle XIX, ampliada en 1930 amb dues grans sales d'exposicions. Com tot museu instal·lat en un edifici històric patrimonial manca d'espais que responguin a les necessitats contemporànies de conservació. Aquestes condicions edilícies i el creixement de la col·lecció d'obra volumètrica van determinar la necessitat de redactar i executar un projecte que involucrés l'anàlisi de les necessitats del museu i les seves mancances per a la conservació d'aquesta tipologia d'obra. Amb el projecte, s'observa la necessitat de construir una reserva tècnica en els espais existents dins del museu. Això obria la possibilitat de reorganitzar l'obra i concomitantment realitzar el diagnòstic de conservació previ per al seu allotjament planificat en la nova reserva. D'aquesta manera, va ser possible intervenir l'espai i construir una nova reserva, l'estructuració de la qual va ser gestionada mitjançant un sistema d'organització basat en el mètode RE-ORG desenvolupat pel ICCROM.

Durant els últims cinquanta anys el gènere museístic en arquitectura ha acaparat un important protagonisme. Per les seves singulars implicacions, ha constituït un camp adobat per al treball dels anomenats arquitectes estrella –especialment a partir dels anys 90–, els qui, en gran manera, han concentrat el treball més rellevant i espectacular d'aquest període en el mudable àmbit dels equipaments expositius. En aquest singular grup d'arquitectes i arquitectes poden incloure's aquells que han estat distingits amb el Pritzker, el més alt reconeixement que un arquitecte pot rebre en vida. La recerca que segueix tracta d'avaluar l'impacte i rellevància de la labor realitzada per aquest elenc d'arquitectes en relació amb el disseny i construcció de museus, tenint en compte l'especial filiació dels organitzadors del guardó amb el món de l'art, i el representatiu i significatiu de l'obra d'aquests arquitectes que han estat actors principals del període d'estudi assenyalat. El treball inclou com a font de recerca primària un mapa inèdit elaborat pels autors que reuneix tota la producció museística a càrrec d'aquests arquitectes i l'ordena en successives generacions de «pritzkers».

VINSEUM, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, versió actualitzada de l’antic Museu de Vilafranca – Museu del vi, té la sort de continuar creixent i adaptant-se als canvis culturals de la societat que l’acull, i continua afinant la seva mirada a la història del vi i a la seva evolució constant; i ho fa en tant que pal de paller, eix central i transversal que connecta una tradició local amb una cultura universal. Fundat l’any 1935, són molts els canvis que ha viscut la institució fins a l’actualitat, evidentment marcats per l’esdevenir històric, però també per la voluntat fundacional de dotar a la ciutat d’una institució museística que garantís la salvaguarda del patrimoni cultural local, i s’erigís com a primer referent en l’estudi i la divulgació del llegat vitivinícola. L’article fa un resum de la seva història, posa la mirada en un dels àmbits més universals de la seva exposició permanent, les Sobretaules, i desgrana exemples de projectes actuals que de ben segur que marquen la seva projecció i defineixen el seu programa d’acció cultural: el Most Festival Internacional de Cinema del Vi i el VilaPensa – Festival del Pensament del Penedès. Un article en tres parts que vol explicar per què VINSEUM es projecta com una institució pública que vol ser referent per a la història del vi de Catalunya.

El present articule realitza una reflexió sobre un espai museal diferent, el Centre de Desenvolupament Cultural (CDC) de la ciutat de Chihuahua, Mèxic, que consta d'un modest espai de poc més de 200 m² i es troba enclavat en el centre històric de la ciutat amb accés lliure per a la població en general. La reflexió mostra una revisió cronològica de les principals exposicions presentades en aquest espai, des de la seua fundació l'any 2013 fins a finals de l'any 2021. En el següent relat, es pot concloure que la seua programació, ubicació estratègica i gratuïtat dels serveis que ofereix, col·loquen al CDC com un espai democràtic on la població pot tindre accés a exposicions de diversa índole, que van des d'artistes de l'art universal fins a les expressions endèmiques urbanes de la comunitat. Les diverses instàncies governamentals no consideren que el CDC entre en la categoria de museu i efectivament no ho seria si es tingueren en compte cànons clàssics sobre el que és un museu; no obstant això, el no ser reconegut com a tal no ha detingut la seua activitat i s'ha col·locat com un dels espais més visitats de la ciutat.

El present article explora com el factor cultural s'ha erigit com un component estratègic de la projecció internacional per a les ciutats. Es van realitzar entrevistes en profunditat als representants dels museus estudiats, així com a representants governamentals de cultura de Bogotà i Bilbao. Es va dur a terme anàlisi de contingut en mitjans de comunicació representatius i en les pàgines webs dels museus. S'evidencia que Bogotà encara manca d'una estratègia de comunicació sostinguda i articulada, que permeti millorar el posicionament internacional, mentre Bilbao mostra haver escalat reeixidament en el seu reconeixement i projecció de Marca Ciutat.

La capacitat transformadora d'un museu precisa que accepti la seva naturalesa política i respongui als reptes que enfronta la seva comunitat. Les institucions culturals no poden deslligar els seus valors del que exhibeixen o comuniquen. Un museu és part de la comunitat. En aquest article s'expliquen les polítiques del Museu d'Art Contemporani Vicent Aguilera i Cerni de Vilafamés, que condueixen a la creació d'un espai en permanent renovació de la seva col·lecció, que és un clar reflex social, que busca la interacció amb el públic al qual es dirigeix, i que es defineix com a feminista i actua en conseqüència.

La historia de la institución museística manifiesta desde sus inicios diversas ostentaciones de poder que llevan a que los museos mismos sean piezas en el juego de las dinámicas persuasivas propias del poder suave (soft power). Este texto nos acerca a las transformaciones en el uso de los museos como herramienta adoctrinadora que han tenido lugar en Vietnam desde que fue un país colonizado, durante los conflictos bélicos, llegando hasta  la actualidad, marcada por un gobierno autoritario y una débil sociedad civil.

Ignorance of assertiveness policies generates the existence of negative factors in entrepreneurship, for this reason the objective of the investigated topic is to establish the assertiveness factor as a transcendental element that every entrepreneur must possess, in order to promote business development in the city ​​of Machala. The exploratory analysis methodology was put into practice since a bibliographical investigation is carried out, which contains research obtained from the General Entrepreneurship Monitor (GEM). At the same time, a qualitative methodology was used, in which surveys were carried out, the same one that helps to obtain concrete information on the proposed topic for its respective weighting of data, the SPSS program was used, through which the information was processed. collected in the surveys. The study population was framed in the entrepreneurs of the city of Machala, the applied sample is finite, because the number of inhabitants is known, with a probabilistic sampling, 385 entrepreneurs being surveyed. Among the main findings generated, it was determined that a large part of the respondents do not know the term assertiveness, likewise there are entrepreneurs who do not usually control their behavior in the face of setbacks that arise, together a minimum percentage consider they do not have the ability to achieve adequate management expressive, and it is difficult for them to address customers, turning them into non-assertive people, this being an obstacle that results in poor productivity, affecting labor relations, causing a decrease in the growth and competition of the entrepreneurship. 

The objective of this research is based on explaining the influence of new information and communication technologies in reducing the digital divide in students at the State University of Bolívar. The methodology applied in this study is based on a documentary-type bibliographic design. This research arises from the need to ensure that university students reduce the problems related to the use of the Internet, hoping that they will achieve the required learning during this period. Finally, it is concluded that reducing the digital divide within education is not an easy challenge. It is not only at the educational level but this depends on various aspects that the State is in charge of being able to correct this gap, not only digital but also of access as a result of the existing inequalities, which becomes the main challenge for the internet to arrive in optimal conditions. conditions to all students, guaranteeing their free access and the possibility of being able to obtain an adequate education in each of the students. This improvement will allow education to be included in the teaching-learning and integration factors, forming a whole, without leaving any student behind, achieving that there are more competent professionals capable of facing any situation by having adequate digital skills.