Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

L'Educació del Treball Social a les Filipines és una disciplina acadèmica basada en competències que se centra en el desenvolupament de conductes pràctiques dels estudiants. El seu objectiu és demostrar la integració i aplicació de les competències a la pràctica . Aquí és on el Southern Christian College (SCC) va veure la necessitat d'adoptar l'aprenentatge servei (ApS) com una pedagogia que ajudés, avalués i millorés la preparació dels estudiants per a la pràctica professional. Com que es tracta d'una combinació d'instrucció acadèmica i servei comunitari per atendre les necessitats identificades de la comunitat, l’ApS es considera un vehicle eficaç per garantir que els estudiants apliquin el que aprenen de les seves classes per abordar problemes del món real. Aquest article presenta el procés com s'ha introduït l’ApS com a marc acadèmic en un dels cursos de Treball Social a SCC l'any 2010 i destaca especialment les experiències, els reptes, els guanys i els aprenentatges. Les experiències dels estudiants i del professorat van girar al voltant dels seus compromisos, els reptes trobats, l'aprenentatge personal i professional i els guanys socials i psicològics. A partir de les dades recollides, es va desenvolupar un marc d’ApS per reflectir la seva pràctica. En conclusió, l’ApS com a pedagogia de l'Educació en Treball Social ha contribuït a l'adquisició i desenvolupament de les competències bàsiques en termes de coneixements, valors i actituds i habilitats. Els guanys que van identificar els estudiants van substituir els reptes que van trobar al llarg de les diferents fases.

La investigació ha demostrat que perquè l'aprenentatge servei (ApS) sigui realment valuós i transformador ha d'emprar pràctiques participatives de gestió de projectes i, idealment, realitzar-se en un entorn presencial. Aquest estudi de cas pretén posar de relleu les estratègies utilitzades per fer que els projectes d’ApS siguin participatius i a llarg termini. També mesura l'eficàcia d'aquest enfocament per assolir una experiència d’ApS valuosa i transformadora per als estudiants i els socis comunitaris. Els resultats qualitatius mostren que els estudiants van ser capaços de desenvolupar les competències personals, professionals i cíviques desitjades. Per part dels socis comunitaris, els resultats qualitatius revelen que agraeixen el compromís participatiu durant tot l'any amb els estudiants que ha donat lloc a projectes d'ApS d'alta qualitat. Les dades quantitatives, d'altra banda, mostren una diferència pràctica moderada significativa en les puntuacions prèvies i posteriors dels estudiants quan es tractava de les seves habilitats personals, professionals i de compromís cívic. Finalment, els resultats quantitatius indiquen que els socis comunitaris manifesten que els projectes d’ApS els van aportar un impacte molt favorable en termes d'habilitats i competències, motivació i compromisos, creixement personal i autoconcepte i adquisició de coneixements.

Durant les dues últimes dècades, hi ha hagut un èmfasi creixent en la transformació de l'educació superior a Europa. La promoció de la ciutadania activa i democràtica a través de l'educació superior formal és una preocupació primordial. L'aprenentatge servei (ApS) ha demostrat ser una potent metodologia didàctica per assolir aquests ideals. L'objectiu d'aquest article és destacar algunes reflexions que impregnen les experiències europees d'ApS, publicades a l'Observatori Europeu de l'Aprenentatge-Servei a l'Educació Superior, entre gener de 2020 i setembre de 2021. El recompte i els percentatges de les actituds valorades de les experiències d'ApS es van recollir per explorar la filosofia rectora, les arrels històriques, els propòsits i les característiques subjacents de l’ApS, els factors contextuals que afecten la pràctica de l’ApS a les institucions i països associats, i els reptes i oportunitats futurs. Les conclusions se centren en el creixement de l’ApS; l’ApS com a pilar estratègic bàsic per desenvolupar associacions més profundes entre la comunitat i l'educació superior i per enfortir el compromís cívic en l'educació superior; la necessitat de desenvolupar investigacions futures per explorar aquestes connexions i el potencial que l'ApS pot tenir en termes d'augment de les competències i habilitats cíviques, laborals i teòriques.

La Universidad de Monterrey (UDEM) s'ha caracteritzat des de la seva fundació com una universitat orientada a la millora de les condicions de vida de la comunitat, per mitjà del servei i l'acció social. Es va començar el procés d'implementació de l'aprenentatge servei (ApS) a nivell de llicenciatura durant el 2012 i actualment és obligatori. L’objectiu d’aquest treball és analitzar les relacions interdepartamentals durant el procés d’institucionalització de l’ApS, considerant els seus principis fundacionals i la visió intercongregacional des d’una perspectiva sociològica per a la generació d’un model replicable en contextos educatius d’inspiració catòlica. S'analitzen les relacions dels actors que van contribuir a la institucionalització interna, des de la teoria de l'estructuració d'Anthony Giddens mitjançant l'anàlisi de les interaccions interdepartamentals. Aquesta anàlisi permet crear un model d'operació interna per impulsar l'Aps de forma transversal a la institució. Això permet comprendre i generar coneixement basat en pràctiques socials recurrents.

Aquest monogràfic aplega articles referits als processos d'institucionalització de l'aprenentatge servei en institucions d'educació superior. Aquests textos van ser seleccionats del total d'articles presentats per al II Simposi Global Uniservitate “Aprenentatge servei, educació integral i espiritualitat transformadora”, realitzat els dies 28 i 29 d'octubre del 2021, organitzat entre Uniservitate i la Universitat Catòlica Portuguesa, coordinat per CLAYSS i Porticus, en col·laboració amb la Federació Internacional d'Universitats Catòliques i en adhesió al Pacte Educatiu Global. El II Simposi, que va comptar amb més de 1000 inscrits provinents de 45 països, es va proposar, entre altres objectius, compartir experiències i processos d'institucionalització de l'aprenentatge servei en institucions d'educació superior. Els articles evidencien que institucionalitzar l'aprenentatge servei suposa transcendir el desenvolupament de projectes aïllats que, si bé poden resultar significatius per a un moment històric determinat, no aconsegueixen permear ni transformar les polítiques i cultures institucionals. La institucionalització afavoreix la sustentabilitat, replicabilitat i escalabilitat de les experiències, contribuint a generar polítiques i cultures institucionals que integren la docència, la investigació i el compromís social, des d'una gestió integral. 

L’article pretén destacar les aportacions de la Laura Rubio Serrano, i les persones amb qui construïa coneixement, sobre el vincle entre l’aprenentatge servei i el territori. Ella va saber veure, i sumar amb altres, que l’arrelament al territori era un repte cabdal de l’aprenentatge servei per consolidar-se en la manera d’entendre l’educació i de fer de centres educatius, entitats socials i institucions locals i alhora fer que les pràctiques d’aprenentatge servei guanyin en qualitat i capacitat transformadora. Destacarem els darrers treballs on va col·laborar que buscaven visibilitzar un possible model per construir aquest arrelament territorial de l’aprenentatge servei. Posant especial èmfasi en quins actors havien d’implicar-se i tenir un rol, una proposta dels passos per activar aquest procés en el territori i especialment amb quins principis proposava entomar aquesta feina. Justament els principis ens permeten destacar la seva manera de fer i treballar conjuntament amb la resta d’agents (des del reconeixement, el treball conjunt, apoderament i altres), que van més enllà de com plantejava enfrontar-se al fet territorial en l’aprenentatge servei, sinó a la seva manera de fer a escala personal

L'article planteja un conjunt de consideracions sobre la incorporació de l'aprenentatge servei (ApS) a l'educació superior valorant-ne la conveniència i proposa arguments a favor de la seva institucionalització. S’analitza el sentit de la institucionalització de pràctiques innovadores en aprenentatge i docència en general concretant aquesta anàlisi en el cas de les innovacions derivades de la perspectiva ApS. Es defensa que la institucionalització d'aquestes pràctiques ha de suposar una transformació sistèmica que afecta diferents dimensions de la institució i es proposen diferents arguments a favor seu. Finalment, es formulen quatre consideracions breus per fugir d'algunes concepcions ingènues o conseqüències indesitjades sobre el que de vegades s'entén per institucionalització

Gràcies a la tasca i l’esforç de nombroses persones a diferents països, entre elles la professora Laura Rubio Serrano de la Universitat de Barcelona, la presència de l’Aprenentatge Servei (ApS) a la docència universitària és una constant a l’actualitat. L’ApS destaca per unir al seu valor pedagògic, el social i solidari. L’article presenta tres experiències d’implementació, diverses pel que fa a ensenyaments, cursos i caràcter de les assignatures, i ofereix indicadors del valor pedagògico i del valor social de l’ApS a l’educació superior, que s’extenen als tres agents implicats: estudiants, professionals de les entitats participants i professorat universitari. D’aquesta manera, s’aconsegueix complir les tres missions de les universitats: formació de futurs professionals, construcció de coneixement i responsabilitat social. Oferir, des de les universitats, una formació situada a la pràctica professional i que intenta donar resposta a necessitats reals de la societat no s’aconsegueix únicament a través de la participació en projectes d’ApS, però no hi ha dubte que fer-ho mitjançant aquesta metodologia és garantia de consecució i de qualitat

L'article es proposa justificar perquè un dels majors reptes al qual s'enfronta en l'actualitat l'aprenentatge servei és prendre consciència que no estem únicament davant una millora metodològica, sinó que es tracta d'un veritable canvi de paradigma o revolució educativa. Es mostrarà que l'aprenentatge servei contribueix al pas de l'individualisme possessiu al paradigma de l'acció comú, una visió cooperativa del món i de l'educació. Aquesta afirmació es completa amb quatre tesis derivades: és necessari un canvi en la idea de l'educació, han de modificar-se les finalitats educatives, s'imposa una metodologia diferent d'ensenyament i d'aprenentatge, i s'hauran d'incorporar novetats rellevants en l'organització del sistema educatiu. Per últim, es mostra que els canvis de paradigma com el que es descriurà, encara que són possibles, no hi ha res que asseguri el seu èxit si no es compta amb l'acció conscient i continuada dels seus promotors. Cosa que es reclama per l'aprenentatge servei.

La importància de la pràctica reflexiva i el seu impacte en el quefer diari dels professionals de l’educació és el punt de partida d’aquest article. En ell es representen dos materials creats pel Grup de Recerca en Educació Moral (GREM) que pretenen contribuir a generar processos de reflexió individual i col·lectius relacionats amb l’aprenentatge servei (ApS). El primer material consisteix en una Rúbrica per a l’autoavaluació i la millora dels projectes d’ApS, estructurada en dotze dinamismes pedagògics que evolucionen en quatre nivells de domini. La seva principal utilitat és afavorir l’anàlisi i el debat de les característiques pedagògiques de les experiències d’ApS. El segon material és el Mapa dels valors de l’aprenentatge servei, en el qual es proposa un inventari dels valors més presents en aquesta pràctica. La seva aplicació permet als equips educatius prendre consciència dels valors que s’activen a cada projecte i en la mesura del possible incentivar la seva presència