Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

L’aprenentatge servei és una realitat coneguda, experimentada i molt aplicada als centres educatius i a les entitats socials de Catalunya. L’article aporta elements de context i informació per situar els punts de partida per a que això s’hagi aconseguit. A més, es reflexiona sobre el procés inicial així com s’analitza la incidència que això ha tingut en la seva evolució posterior.

Preàmbul. Laura Rubio, acadèmica, col·lega i amiga

Laura Rubio (1977-2021), in memoriam

Exemplar complet

Secció oberta d'homenatge a Laura Rubio

El text que es presenta vol fer una reflexió sobre les entitats socials en els projectes d’aprenentatge servei. Es descriu el paper i el rol de les entitats en l’aprenentatge servei. Aquest tipus de projectes han estat palanques de canvi per a les entitats socials que han anat canviant la seva dimensió educativa i el seu paper en aquestes propostes. Però a més, implicar-se i/o impulsar projectes d’aprenentatge servei ha suposat una autèntica transformació en les organitzacions i en la manera d’adreçar-se als i les joves. També es proposen claus per acompanyar a les entitats en la construcció de propostes de qualitat. De manera sintetitzada, es donen orientacions sobre la importància de fomentar el coneixement de les entitats sobre propostes existents; sobre adaptar la realitat de l’entitat als projectes (i viceversa), treballar amb agents del territori o generar xarxa, entre altres. Es considera que els punts esmentats són essencials per a poder facilitar la implicació de les entitats en l’aprenentatge servei. El text és fruit de la reflexió sorgida amb l’acompanyament a diverses entitats socials que han començat, impulsat o participat en projectes d’aprenentatge servei. Han estat anys de treball amb les entitats, reunions, seminaris i espais de reflexió que ha liderat, en la majoria de casos, la Laura Rubio

L’aprenentatge servei (ApS) és una de les pràctiques que afavoreixen la formació d’una ciutadania activa i compromesa. La participació es manifesta a l’ApS amb un caràcter multidimensional com a principi educatiu, procediment metodològic, procés de canvi, contingut formatiu, valor democràtic, exercici polític i element emocional. L'article reflexiona al voltant de les pràctiques d’aprenentatge servei, amplificant el seu potencial formatiu i afavoridor de la construcció d’una ciutadania activa. Aquests factors situen a nois i noies com agents actius en la presa de decisions d’implicar-se en el servei, del seu disseny i planificació, del lideratge de la participació, del desenvolupament de l’acció col·laborativa, i de la reflexió des de l’acció, en l’acció i per a l’acció. Per últim, els factors multiplicadors afavoreixen la construcció de la representació del “nosaltres ciutadans” implicats i capaços de contribuir en la transformació del nostre entorn.

L’article explora l’ordre mundial actual i les diferents relacions de poder que generen injustícies. Se centra en explorar el concepte de justícia global com a visió alternativa al sistema actual, partint d’una proposta de definició, dels seus elements essencials i de la idea que qualsevol persona té una responsabilitat compartida envers els altres i ha de decidir si vol contribuir a perpetuar les injustícies globals o a construir un món més just. Planteja la importància de l’Educació per a la Justícia Global i com el seu lligam amb l’aprenentatge servei contribueix a crear propostes educatives crítiques, compromeses i transformadores.

Exemplar complet

La preocupació per conèixer com produir el diàleg entre les diferents persones participants en els projectes d'aprenentatge servei (ApS) ha estat el motor principal per posar en marxa aquest treball. El seu objectiu és indagar sobre la presència i l'absència de les entitats en els articles sobre ApS publicats entre 2005 i 2021, per, posteriorment, construir una guia d'entrevista dirigida a les persones responsables de les entitats. Es realitza, per tant, una revisió narrativa de la literatura, i a partir les 163 evidències reconegudes es vol construir una eina d'indagació basada en les presències i les absències trobades a la literatura. Es pot concloure que la revisió narrativa de la literatura realitzada mostra l'absència de veu de les entitats en els projectes d'ApS universitari, i que la major part de les vegades és l'alumnat universitari qui parla per elles, la qual cosa ens porta a fer una proposta per compensar aquest buit.