Sistema Regional de Información
en línea para Revistas Científicas de América Latina,
el Caribe, España y Portugal

L'estabilització i la liberalització de l'economia espanyola, una etapa d'obertura exterior i de canvi estructural, va estimular el procés de racionalització dels processos conservers. La penetració de capitals i empreses estrangeres amb tecnologies més eficients que les existents a Espanya va provocar canvis de gran abast en les tècniques d'envasament. Aquest article se centra en la fabricació d'envasos metàl·lics, concretament, en l'anomenada “goma líquida”, un input clau per a l'automatització de la producció i l'hermeticitat del tancament. És un exitós cas d'imitació de tècniques estrangeres i adequació a les característiques del mercat espanyol, però també de vinculació a l'oligopoli internacional de l'envàs i internacionalització.

The present article contributes to the general topics of migration, banking and social capital. It analyzes the business career of John Etchart in the American West from 1900 to 1943; from being a wage-earning sheepherder to becoming one of the most prosperous stockmen in Montana. The biography-centered approach is patterned after the work of other scholars who have studied ranching businesses with emphasis on the dynamic individuals behind the companies. The biography of John Etchart offers a window into important issues for the study of Basque immigration and sheep industry in the West. Etchart’s story exemplifies the Basque immigrant’s climb up the agricultural ladder that involved the emergence of partnerships within the Basque community. Etchart is also tied to the creation and development of cooperative initiatives among woolgrowers beyond the Basque community. Finally, the Etchart history enhances understandings of the various business practices undertaken by livestock outfits in Montana in the 1920s and 1930s.

El creixement esperat de la demanda elèctrica i la insuficiència de les fonts de producció tradicionals (basades en la producció hidroelèctrica i en centrals tèrmiques convencionals) van comportar que les empreses elèctriques a Catalunya projectessin la construcció de fins a vuit plantes nuclears que sumaven al voltant de 1.000 MW de potència. Els efectes sobre la demanda de la crisi del petroli van provocar una substancial reducció del projecte, que es va veure limitat a quatre unitats amb autorització prèvia a mitjan de la dècada de 1970. A diferència del que havia passat amb les centrals de primera generació, les empreses promotores van ser les principals protagonistes de les decisions relatives a ubicació, tecnologia i subministradors. Les empreses quedaven subjectes només a les perceptives autoritzacions, als mínims requerits de participació nacional i als principis de seguretat nuclear.

El reciclatge es considera una peça clau dins de les accions mediambientals. A més, en les darreres dècades ha guanyat un gran protagonisme com a factor determinant de la denominada economia circular, nou paradigma de la sostenibilitat en el marc capitalista. Tanmateix, el reaprofitament dels recursos ha existit des dels inicis de la humanitat. Els processos d'industrialització i urbanització li van restar la visibilitat que va tenir anteriorment, encara que hi ha excepcions importants: les dues guerres mundials, que pel seu caràcter industrial van convertir el reciclatge en prioritat nacional per als països bel·ligerants. Aquest article analitza el cas de Catalunya durant la Guerra Civil espanyola i les polítiques de recuperació que buscaven proveir la seva indústria de guerra. Es plantegen les similituds amb altres casos i les particularitats de Catalunya; les respostes institucionals i les relacions de cooperació i conflicte amb el Govern republicà en un context d'escassetat de materials. Finalment, es destaca el know how generat durant la guerra i les dècades d'escassetat posteriors i com aquest va poder afectar la nostra consciència mediambiental actual.

Aquest article intenta aclarir per què es va endarrerir la transició energètica cap al gas natural al Nord d'Espanya fins a principis de 1990. Per això s'analitzen els plans fallits de subministrament de gas natural a la Cornisa Cantàbrica a través del gasoducte franc-espanyol des de Lacq (sud-oest de França) fins a la planta regasificadora de Bilbao en el període 1958-74. La connexió de les xarxes franco-espanyoles de subministrament de gas és un fet força recent, que es va produir primer amb el gasoducte Calahorra-Lacq el 1993 i més recentment, el 2003, amb el gasoducte Euskadour. A través d'una sèrie de fonts documentals, trobades principalment als arxius d'Astúries i el País Basc, així com d'una entrevista amb una de les protagonistes que van impulsar aquest desenvolupament, l'article examina les raons per les quals no es va construir abans un gasoducte, i les conseqüències que això ha tingut per a qualsevol desenvolupament futur de la indústria del gas en aquesta zona. 

Seguint el marc teòric de la Nova Economia Estructural, aquest article intenta explicar perquè va fracassar l'estratègia d'industrialització d'Algèria durant el període 1967-1989. Basant-se en aquest enfocament, es demostra que, des de la seva independència, l'excessiu desenvolupament d'una estratègia de ràpida industrialització, que va prioritzar la indústria pesada i intensiva en capital, va violar el principi d'avantatge comparatiu, d'acord amb la dotació de factors d'Algèria, i va provocar distorsions en el mercat intern i una assignació inadequada d'uns recursos escassos. Simultàniament, per sustentar aquest model de desenvolupament, el govern algerià va dissenyar un sistema orgànic, encara que profundament distorsionat. Concloem que aquesta experiència va generar greus deficiències en l'estructura i la planificació industrial del país i va donar lloc a una estructura econòmica desequilibrada. L'estratègia d'industrialització d'Algèria, doncs, va ser decebedora pel que fa a resultats i impacte econòmics. Aquest fracàs es percep sovint com un dels principals orígens de la crisi política, social i econòmica a què s'enfronta el país des de fa més d'una dècada. Les nostres evidències suggereixen que el redisseny d'una estratègia de creixement i industrialització hauria de reflectir millor l'estructura de dotacions i el nivell de desenvolupament algerians. De fet, una de les millors maneres d'aconseguir que Algèria tingui un creixement econòmic elevat i sostingut és mantenir una coherència entre una economia de base àmplia i industrial i l'avantatge comparatiu del país.

Luiz Eduardo Simões De Souza y Maria de Fátima Silva Do Carmo Previdelli (orgs.). 2022. História econômica do Brasil contemporâneo. Niterói / São Paulo: Eduff / Hucitec, 552 pp.

Ricardo Robledo. 2022. La tierra es vuestra. La reforma agraria. Un problema no resuelto. España: 1900-1950. Barcelona: Ediciones Pasado y Presente, 611 pp.

Rafael Vallejo Pousada. 2021. Historia del Turismo en España 1928-1962. Economía, política y administración turística. Madrid: Sílex, 742 pp.

Josep Colomé-Ferrer; Jordi Planas y Raimon Soler-Becerro (coords.). 2022. Vins, aiguardents i caves. La comercialització de la producció vinícola catalana (segles xviii-xxi). Tarragona / Vilafranca del Penedès: Universitat Rovira i Virgili / Vinseum-Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, 308 pp.